És directora general de SURT-Fundació de Dones, creada el 1993 per donar suport a dones en situació desafavorida. Treballa per construir una societat amb equitat de gènere. Parla de l’impacte de la pandèmia de la Covid-19 en els diferents col·lectius de dones.
 

Quin és el col·lectiu de dones que està patint amb més duresa els efectes d’aquesta pandèmia?

Segons el meu parer, les dones que ja patien una situació de precarietat prèvia: dones sense llar o que treballen en sectors bàsics i de cures amb un salari molt baix o, simplement, que treballaven en l’economia informal i ara es troben sense cap ingrés. En aquesta situació algunes de les dones es troben confinades amb l’agressor. L’àmbit de les treballadores de la llar en la neteja i la cura de gent gran és, possiblement, el que està més desatès i el menys reconegut, sovint són internes i engreixen l’economia informal, i no tenen cap tipus de suport ni recursos de protecció davant la malaltia. No podria dir quina està pitjor, el que crec que hem de fer, sobretot, és denunciar la situació en què moltes dones es troben.

Les feines de cura recauen gairebé exclusivament sobre dones. Com els ha afectat la pandèmia?

Són al centre de la pandèmia! Sense la cura de les persones la situació que estem vivint quina seria? Sobre les dones recau aquest rol de cuidadores, s’ha avançat una mica en el repartiment d’algunes tasques, però ni de lluny parlem de corresponsabilitat. A més, molts dels llocs de treball essencials en aquesta crisi estan desenvolupats per dones, i amb la manca de drets de conciliació ens trobem ara que encara cal més dedicació. Ens passarà factura, segur.

Moltes tasques de cura o domiciliàries les fan dones immigrants, sovint sense contractes laborals legalitzats. La pandèmia agreuja la vulnerabilitat d’aquest col·lectiu...

Sí, com deia abans, estem parlant d’un sector invisibilitzat i totalment desprotegit, i sovint en situació irregular pel que fa a la residència. Moltes dones estan 24 hores, set dies a la setmana, tenint cura de persones grans infectades, i no tenen cap mena de material de protecció; fins i tot les obliguen a pagar-se’l elles. Si la seva situació ja era precària i injusta, ara ho és molt més.

En el sector sanitari hi ha una presència femenina important que es juga la seva salut per nosaltres. Es mereixen els nostres aplaudiments diaris.

Sí, i tant que se’ls mereixen, però també es mereixen unes bones condicions laborals. Estem parlant d’un sector a qui les retallades del 2008 va afectar molt. No només troben els recursos retallats –encara que és just dir que en els darrers anys s’ha recuperat inversió pública–, sinó que estan treballant un munt d’hores sense el material necessari per protegir-se adequadament, i ara el protocol del ministeri les obligarà a treballar encara que hagin tingut símptomes i sense el test, si deixen de tenir símptomes uns dies després... Aplaudir està molt bé, però no és suficient.

Quines reflexions fa sobre els efectes del confinament en la vida quotidiana de les famílies i les dones?

Acaba sent un joc d’impossibles: conciliar i treballar o teletreballar tenint les criatures a casa, que no poden sortir, set dies a la setmana, 24 hores cada dia, amb una energia impossible de gastar dins de casa... afecta de forma molt majoritària les dones. Potser en les compres, curiosament, és on els papers es reparteixen.

La monoparentalitat femenina implica més vulnerabilitat?

Només cal pensar en les dones que estan treballant i no tenen amb qui deixar les criatures. Normalment les deixen amb la gent gran, i ara no poden. Són les més vulnerables econòmicament –només entra un salari a casa i sol ser precari– però també socialment: menys xarxa i menys suport. Això aquests dies encara les fa més vulnerables.

Com ha afectat el treball de la Fundació SURT el confinament?

Bé, estem teletreballant majoritàriament i mantenint els serveis bàsics. Fem seguiment de les dones més vulnerables perquè no els falti l’essencial: menjar, medicaments..., i refent tot allò que es pot. Estem patint retallades de serveis que ara mateix no es poden desenvolupar, però que seran necessaris quan això passi. Serà difícil recuperar-se si no millora la inversió social.

Recolliu material informàtic per fer-lo arribar a les nenes i els nens que no en tenen i que no poden seguir els cursos a distància.

Sí, aquests dies hem començat una campanya de recollida. Hem vist les necessitats de les famílies amb les quals treballem, estem ja amb un confinament de tres setmanes. Des de les escoles els estan enviant feina, però els és impossible seguir-la per manca de recursos. Creiem que podrem cobrir-ho perquè ja hem rebut algunes ofertes.

Com valora la reacció de les administracions davant aquesta pandèmia?

De forma general, de cara a les entitats hi ha hagut un tracte bo i compromisos clars. També mancances, és clar. El que ens preocupa no és només ara, sinó què passarà després: canviarà el paradigma a l’hora de fer polítiques socials? Deixarà el feminisme d’estar a l’agenda? Són preguntes que ens fem i que ens preocupen. A cada crisi les dones perdem drets, i ara no volem que això passi.