Catalunya és un país molt boscós: el 41% del nostre territori està ocupat per massa forestal, en bona part a causa de l’abandonament de l’agricultura, la silvicultura i la ramaderia extensiva. Ubicats en una zona de clima mediterrani, aquesta acumulació de combustible forestal és una bomba de rellotgeria que, en temps de sequera, esclata amb una espurna.
En el record tenim els paorosos incendis de Montserrat i de l’Alt Empordà (1986), amb 40.000 hectàrees cremades. O els terribles incendis de l’any 1994 al Bages i el Berguedà, amb 45.000 hectàrees arrasades per les flames. O la mort de quatre bombers del GRAF en un incendi als Ports, l’any 2009. L’últim gran incendi forestal va ser el del 2012 a l’Alt Empordà, que va destruir 14.000 hectàrees.
En les últimes dècades, els bombers de la Generalitat han hagut de fer front a milers d’incendis i, amb l’experiència acumulada, han esdevingut uns grans experts, reconeguts internacionalment, en les tècniques de contenció i domini del foc al bosc. Això ens ha d’omplir d’orgull i mereix el nostre reconeixement envers aquests gairebé 5.000 homes i dones, professionals i voluntaris, que lluiten contra les flames.
Les proves ho demostren: aquest any ja s’han produït més de 470 incendis forestals a Catalunya, però els mètodes per atacar-los i neutralitzar-los han esdevingut molt contundents i eficaços: el balanç, de moment, és de només 4.500 hectàrees cremades.
Contrasta l’excel·lència assolida pels bombers catalans amb els desastres ecològics que es produeixen en el nostre entorn: les 33.000 hectàrees destruïdes a l’incendi de Guadalajara; les més de 15.000 hectàrees que han cremat aquesta setmana passada a l’Aragó; les 16.000 que van destruir les Corberes (Occitània) l’any passat o les 100.000 hectàrees destruïdes en els terribles incendis de Zamora, Lleó i Ourense.
El colossal esforç dels bombers catalans no està, però, degudament compensat, a parer dels sindicats del cos, que han encetat un seguit de mobilitzacions. Els professionals asseguren que la protesta no respon a una qüestió salarial, sinó a la necessitat de garantir un servei públic d’emergències que consideren cada vegada més tensionat per la manca de personal i la dependència de les hores extraordinàries.
Els representants del col·lectiu denuncien que aquesta situació no és sostenible i alerten que el model actual posa en risc tant les condicions laborals dels professionals com la qualitat del servei que rep la ciutadania. Entre les principals reivindicacions hi ha l’increment de la plantilla, el compliment dels acords laborals pendents, una millor prevenció dels riscos professionals i protocols més estrictes per protegir el personal de l’exposició als tòxics i contaminants generats durant els incendis.
La manca de personal ja ha tingut conseqüències visibles aquest mes de juliol. Diversos parcs, entre els quals els de Balaguer, Cervera, Mollerussa i Tremp, han hagut de tancar temporalment alguns dies per falta d’efectius, mentre que altres, com els de Lleida, Sort, el Pont de Suert o la Seu d’Urgell, han treballat sota els mínims operatius. Segons la CGT, les dificultats també han afectat els comandaments intermedis, amb jornades en què no s’ha pogut cobrir la figura del sotscap territorial, considerada essencial en la coordinació dels grans incendis forestals.
El conflicte dels bombers professionals coincideix en el temps amb el que mantenen els bombers voluntaris, tot i que les reivindicacions són diferents. A Catalunya, el cos està format per aproximadament 2.800 bombers professionals i prop de 2.000 bombers voluntaris distribuïts en més de setanta parcs, dos col·lectius que comparteixen pràcticament les mateixes funcions operatives quan intervenen en una emergència.
Tant professionals com voluntaris participen en extincions d’incendis forestals, urbans i industrials, rescats de muntanya, accidents de trànsit, inundacions i altres emergències de protecció civil. Quan coincideixen en un servei treballen integrats en un únic dispositiu i sota la mateixa cadena de comandament. La principal diferència és que els professionals són funcionaris amb dedicació exclusiva, mentre que els voluntaris compatibilitzen aquesta tasca amb la seva activitat laboral o acadèmica i només s’activen quan són requerits.
Precisament, els bombers voluntaris també denuncien que el sistema depèn cada vegada més de la seva disponibilitat per garantir la cobertura de moltes emergències, especialment en zones rurals i de muntanya. La plataforma Bombers Precaris en Lluita reclama que se’ls reconegui la relació laboral derivada dels serveis que presten, poder cotitzar a la Seguretat Social durant les intervencions, una millor cobertura davant accidents i malalties professionals i més participació en les decisions que afecten el cos.
El seu paper és especialment determinant al Pirineu i a les comarques menys poblades, on els parcs de voluntaris permeten reduir considerablement el temps de resposta davant d’un incendi forestal o un rescat de muntanya. Tant els professionals com els voluntaris han superat processos selectius i formació específica a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, tot i que amb itineraris adaptats a les característiques de cada col·lectiu.
Malgrat mantenir conflictes diferenciats amb l’Administració, els dos col·lectius coincideixen en un mateix diagnòstic: el model d’emergències necessita més recursos humans i una planificació estable que eviti que el funcionament ordinari del servei depengui del sobreesforç dels seus efectius. Els bombers asseguren que continuen oberts a negociar amb el Departament d’Interior, però adverteixen que no retiraran les mesures de pressió fins que hi hagi compromisos concrets per reforçar la plantilla, millorar la seguretat laboral i garantir la sostenibilitat del sistema d’emergències.
A Catalunya, quan ens ho proposem, sabem fer les coses bé, com en el cas de la lluita contra el foc. El Govern té un poderós cos de bombers que presten un servei impagable a la natura i a la societat. No podem cremar-los!
