Després de la insuperable i plusquamperfecte temporada del Femení, costa entendre que algunes de les seves jugadores franquícia hagin triat sortir corrents del Barça de Joan Laporta exclusivament perquè la directiva només transmet una obsessió malaltissa i injustificada per l’estalvi en la seva massa salarial i pels retalls en tots els aspectes de la secció.
Un missatge de precarietat, fre a les inversions i gasiveria a l’hora de revisar contractes i planificar el futur que, sens dubte, ha calat profundament i ha aconseguit el seu propòsit de fer fora diverses jugadores que, com Alexia Putellas, són i han estat referència del millor equip i més guanyador que mai hagi tingut el Barça.
Per entendre exactament en què consisteix aquesta estratègia miserable de rebaixar el cost del Femení, la marxa de Salma Paralluelo seria, per equivalència amb el primer equip, com si Laporta preferís no millorar-li les condicions a Lamine Yamal després de guanyar Lliga, Copa i Champions i, a més, regatejar-li a Raphinha qualsevol possibilitat de millora si el seu contracte també hagués acabat després d’un altre Triplet, quatre Champions i dues Pilotes d’Or, com és el cas d’Alexia Putellas.
El 2025, l’estiu ja va ser una època de profunda reestructuració i una desfilada de jugadores que tampoc no ha cessat un any després amb els comiats sonats de Mapi León i Ona Batlle, entre d’altres, a més de Putellas i Paralluelo, per la necessitat de reduir costos, com sigui, perquè aquesta és l’ordre des de la presidència, i des del convenciment que La Masia continuarà produint jugadores extraordinàries com Aitana Bonmatí i un elenc de joves, prometedores i competitives futbolistes.
Així ha estat fins ara sense que les baixes tan destacades dels darrers mesos hagin afectat la collita de títols a escala nacional i internacional.
La fuga de talents no s’atura en el primer equip del Barça Femení
Però sorprèn que l’estratègia de la directiva de Laporta es basi a deixar volar totes les seves figures sense traspassos, sense beneficis, cosa que contradiu l’aparent urgència d’alleugerir el pes salarial i, sens dubte, la indiscutible capacitat per generar ingressos d’un equip que, fins a la consolidació de la gestió de Laporta, és a dir, fins que ha fet fora tot el staff heretat de Josep Maria Bartomeu, havia aconseguit autofinançar-se i deixar guanys anuals.
Laporta s’ha encarregat personalment, pel que sembla, de carregar-se l’autosuficiència i retirar-li el fons de maniobra del Femení per dedicar-lo a altres inversions i despeses. S’entén encara menys quan el missatge del mateix president és que “hem salvat el Barça” i plouen els anuncis del retorn del Barça a la regla 1:1.
L’explicació més raonable i senzilla és que tota aquesta propaganda és conte, teatre dolent, perquè internament els descosits de l’economia laportista són irreparables i cada vegada pitjors.
Gir immediat
Al Femení ja se senten veus com la de Cata Coll, una altra de les intocables, reclamant un gir immediat a aquest empobriment progressiu, estructural i inquietant: “Volem tenir el millor equip del món. I la realitat és que no hi ha tants diners per fitxar. A mi m’agradaria —ha dit— que això canviés perquè crec que mereixem estar tan amunt com sigui possible. Si he renovat aquest any és perquè confio que hi apostaran, que hi haurà fitxatges i que es competirà, que és el que necessitem. Al final se’n van tres peces clau en aquest equip, titulars indiscutibles. Són pèrdues d’un pes molt gran. Espero que es busquin fitxatges que aportin veterania”, havia dit abans de confirmar-se que Salma Paralluelo també decidia marxar.
“Les joves —va afegir Coll— hauran de fer aquest pas més que potser encara no els toca. I a banda d’això, crec que també és necessari fitxar algú de fora que aporti aquesta veterania i maduresa que fan falta”.
No es pot argumentar amb més precisió, raonament i respecte a la lògica de continuar tenint un bloc capaç de continuar dominant el futbol mundial en un context de secció que, a diferència de la resta i a més de guanyar-ho tot, genera beneficis. Incomprensible.
Incerteses
Així, la segura sortida de Salma Paralluelo no és només una incògnita de mercat per al FC Barcelona Femení: és, sobretot, un cop estructural a un dels projectes més dominants del futbol europeu recent.
Als seus 22 anys, l’atacant aragonesa no només s’ha consolidat com una de les futbolistes més determinants del panorama internacional, sinó que, a més, simbolitza una peça única dins l’engranatge blaugrana per les seves característiques físiques, tàctiques i competitives.
Des de la seva arribada el 2022, procedent del Vila-real, Paralluelo ha participat en un dels cicles més exitosos del club, acumulant títols de Lliga, Champions League, Copa de la Reina i Supercopa d’Espanya, a més d’aportar xifres golejadores significatives i actuacions decisives en cites clau.
El seu impacte va més enllà de la producció estadística: ha estat una jugadora diferencial en nits grans, especialment a la Champions, on la seva capacitat per desequilibrar partits ha resultat determinant.
Perfil difícil de substituir
El perfil de Paralluelo és difícilment substituïble. Formada com a atleta d’elit, el seu principal tret diferencial és la velocitat, una virtut que marca diferències en el futbol modern.
La seva capacitat per atacar espais, trencar línies defensives i generar superioritats en transició la converteixen en una arma única. A això s’hi suma una notable evolució tècnica: desbordament, conducció, xut amb la cama esquerra i una eficàcia creixent de cara a porteria, atributs que la situen entre les millors atacants del món.
A més, la seva versatilitat li permet ocupar qualsevol posició del front ofensiu, ja sigui com a extrem en totes dues bandes o fins i tot com a davantera centre, adaptant-se a les necessitats tàctiques de l’equip.
En un Barça caracteritzat pel joc posicional i el domini mitjançant la possessió, Paralluelo aporta un matís diferent: verticalitat, ruptura i profunditat constant, elements que trenquen estructures rivals.
En clau internacional, la seva dimensió reforça encara més la seva importància: campiona del món absoluta el 2023 i única futbolista de la història que ha conquerit els Mundials sub-17, sub-20 i absolut, consolidant-se com una figura generacional.
Aquest creixement també es reflecteix en el seu valor de mercat, que ha experimentat un increment notable després de les seves actuacions recents, especialment en el tram final de temporada.
Agent lliure
La condició d’agent lliure a partir de dimecres vinent la converteix en una de les grans protagonistes del mercat internacional, amb diversos clubs europeus interessats en el seu fitxatge.
En l’àmbit futbolístic, l’equip perdrà profunditat, capacitat de transició i una font constant de desequilibri individual. En l’àmbit estratègic, obligaria a redefinir certes dinàmiques ofensives, especialment en aquells partits en què el joc posicional no n’hi ha prou i cal desbordament i verticalitat. I en l’àmbit simbòlic, suposaria la sortida d’una de les figures joves cridades a liderar el projecte a mitjà termini.
El repte per al Barça no és menor. Substituir Paralluelo no implica únicament trobar una futbolista de nivell, sinó una jugadora amb un perfil molt específic i poc comú en el futbol femení actual: potència física, velocitat diferencial, versatilitat tàctica i talent decisiu en escenaris de màxima exigència.
En definitiva, la possible absència de Salma Paralluelo no només afeblirà la plantilla des del punt de vista esportiu. També marcarà l’inici d’una nova fase en un projecte que, fins ara, ha construït la seva hegemonia combinant talent col·lectiu amb individualitats capaces de trencar qualsevol sistema.
