Joan Laporta, preocupat com està perquè no falti de res a Limak ni tampoc a cap dels seus coneguts comissionistes (Darren Dein, Jorge Mendes i Pini Zahavi), ha perdut una altra ocasió de brindar a Leo Messi l’homenatge que es mereix.
El Premi Princesa d’Astúries dels Esports, que li ha concedit el jurat en reconeixement a la seva trajectòria professional i al seu impacte personal en la difusió dels valors de l’esport i l’actitud solidària a favor de la infància, s’ha tornat a avançar a la ridícula i patètica postura de Laporta de voler-li aixecar algun dia una estàtua, sempre que abans Leo estigui disposat a pagar el peatge i tribut obligat: que sigui ell, el davanter argentí, qui es prosterni als peus del president del Barça, el reverenciï i es converteixi en un trofeu més del seu saló de caps que han passat pel taxidermista.
Ara és una de les principals institucions espanyoles, la Fundació Princesa d’Astúries, promotora dels premis més reputats internacionalment, la que ha tornat a deixar enrere i en ridícul Laporta —i de retruc el Barça— amb un homenatge que, des de casa seva, el club blaugrana, se li nega per la supèrbia i l’egoisme gairebé patològic d’un president que, per desgràcia per al barcelonisme, governa i dirigeix el club des del totalitarisme i una arrogància sense límits.
Trajectòria
Les bases del Premi Princesa d’Astúries dels Esports no deixen lloc a dubtes: es van crear per guardonar “la tasca científica, tècnica, cultural, social i humanitària realitzada per persones, institucions, grups de persones o d’institucions en l’àmbit internacional”.
D’acord amb aquests principis, el Premi Princesa d’Astúries dels Esports es concedeix a “les trajectòries que, mitjançant el foment, el desenvolupament i el perfeccionament de l’esport i la seva dimensió social, s’hagin convertit en un exemple de les possibilitats que la pràctica esportiva comporta en benefici dels éssers humans”.
Per despit i perquè Leo Messi serà per sempre el gran referent barcelonista com el millor futbolista del món de tots els temps i, encara que Laporta no abandonarà la seva obstinació de situar-se per damunt de qui sigui i com sigui en l’òrbita blaugrana, aquest va ser el motiu pel qual el va fer fora del club tan bon punt va tornar a la presidència el 2021 al·legant —sense fonament, com el temps ha demostrat— motius de naturalesa econòmica.
El pitjor és que el mateix pas del temps ha demostrat que si Laporta no hagués pres aquella lamentable decisió, unida a una administració encara pitjor en matèria financera i patrimonial, el Barça s’hauria assegurat no menys de 200 milions anuals més d’impacte en ingressos i el fet extraordinari que el mateix Leo hauria donat l’alternativa a Lamine Yamal, amb qui hauria coincidit al vestidor.
Per poder tornar al Camp Nou sense que Laporta li exigís l’impost d’una foto amb ell i de submissió pública a la figura del president i no a la institució blaugrana, Leo Messi va haver de visitar-lo furtivament i de nit, d’amagat de la policia laportista.
Mèrits esportius
Per al jurat del Premi Princesa d’Astúries, “en l’àmbit personal, Messi ha representat un model de superació —després de patir a la infància un problema de creixement— i és considerat un referent global de l’esport per la seva constància, humilitat i compromís amb el joc col·lectiu, segons els seus companys d’equip. La seva trajectòria també ha estat reconeguda amb diversos honors institucionals i distincions per la seva contribució a l’esport i impacte social com a ambaixador d’UNICEF (Premi Príncep d’Astúries de la Concòrdia 2006) des del 2010 i la seva important tasca solidària a través de la Fundació Leo Messi, dedicada a promoure l’accés a l’educació i la salut per a infants en situació de vulnerabilitat”.
Laporta, en canvi, sí que es va afanyar també a expulsar la Fundació Leo Messi de la Fundació Barça tan bon punt l’havia fet fora del Camp Nou l’agost del 2021, aprofitant que a les eleccions del març d’aquell any els socis del Barça l’havien votat per una majoria incontestable, precisament perquè s’havia autoproclamat com l’únic candidat que garantia la continuïtat de Messi.
Messi es va quedar de pedra —sobra, per tant, l’estàtua amb què el president reelegit vol despatxar la seva memòria— quan Laporta li va donar la puntada de peu.
Per a aquest mateix jurat del Princesa d’Astúries, i a diferència del Barça de Laporta, que es recrea a minimitzar i refredar el seu passat barcelonista, Messi és i serà el número u, eternament: «Considerat el futbolista més exitós de tots els temps amb quaranta-set títols al seu palmarès, la seva trajectòria professional es caracteritza per un impacte esportiu excepcional i molt regular en el temps. Messi és el jugador amb més partits disputats i títols alçats amb el FC Barcelona, i va protagonitzar una de les etapes més glorioses de la història del club i del futbol europeu amb trenta-cinc trofeus entre 2005 i 2021, destacant pel seu lideratge dins del camp, la seva capacitat de desequilibri i la seva visió del joc. Va ser peça clau en la conquesta de nombrosos èxits nacionals i internacionals, incloent-hi quatre títols de la UEFA Champions League, deu edicions de La Liga, set Copes del Rei, tres Mundials de Clubs, tres Supercopes d’Europa i vuit Supercopes d’Espanya. També és el jugador amb més partits disputats i títols alçats amb la selecció argentina, dels quals destaquen al seu palmarès dues Copes Amèrica i, especialment, el triomf a la Copa Mundial de la FIFA Qatar 2022, fita que va consolidar definitivament el seu llegat esportiu.
«En l’àmbit individual, el seu rendiment l’ha situat repetidament entre els millors futbolistes del món gràcies a la seva extraordinària regularitat, la seva creativitat ofensiva i la seva eficàcia golejadora, rebent nombrosos premis que reflecteixen la magnitud de la seva trajectòria esportiva. Entre ells destaquen els seus múltiples guardons com a millor futbolista del món, especialment la Pilota d’Or, premi que ha obtingut fins a vuit vegades i que el situa entre els jugadors més llorejats de la història. També ha estat distingit amb altres premis com The Best FIFA Men’s Player en tres ocasions i la Bota d’Or europea com a màxim golejador de les lligues del continent en sis temporades. Entre moltes fites, també posseeix el rècord Guinness com a màxim golejador en un any natural amb noranta-un gols el 2012. Guardonat amb el premi Laureus en dues ocasions, és l’únic futbolista masculí que l’ha rebut en la categoria de millor esportista de l’any (2020 i 2023)».
Els Premis Princesa d’Astúries estan destinats, segons assenyala el seu reglament, a guardonar “la tasca científica, tècnica, cultural, social i humanitària realitzada per persones, institucions, grups de persones o d’institucions en l’àmbit internacional”.
D’acord amb aquests principis, el Premi Princesa d’Astúries dels Esports es concedirà a «les trajectòries que, mitjançant el foment, desenvolupament i perfeccionament de l’esport i la seva dimensió social, s’hagin convertit en un exemple de les possibilitats que la pràctica esportiva comporta en benefici dels éssers humans”.
En aquesta edició concorrien al guardó dels Esports un total de 27 candidatures de 12 nacionalitats.
Model de superació
“En l’àmbit personal, Messi ha representat un model de superació —després de patir a la infància un problema de creixement— i és considerat un referent global de l’esport per la seva constància, humilitat i compromís amb el joc col·lectiu, segons els seus companys d’equip. La seva trajectòria també ha estat reconeguda amb diversos honors institucionals i distincions per la seva contribució a l’esport i impacte social com a ambaixador d’UNICEF (Premi Príncep d’Astúries de la Concòrdia 2006) des del 2010 i la seva important tasca solidària a través de la Fundació Leo Messi, dedicada a promoure l’accés a l’educació i la salut per a infants en situació de vulnerabilitat”, recull entre els seus arguments el jurat.
“Vull agrair de tot cor al jurat i a la Fundació Princesa d’Astúries aquest reconeixement —ha reaccionat Messi a la notícia—, que per a mi és un orgull enorme. Espanya i Catalunya són part de la meva vida: allà vaig créixer com a futbolista, hi vaig viure moltíssims anys i hi van néixer els meus fills. Sempre vaig sentir molt d’afecte de la gent, i per això aquest premi té un valor molt especial per a mi”, deixant clarament definit el seu agraïment a tantes persones que l’han acompanyat en el camí.
“Sempre dic que res del que vaig aconseguir ho vaig fer sol: darrere de cada èxit hi ha companys, família i moltíssima gent que em va ajudar pel camí. Tant de bo la meva història serveixi a molts nens i nenes per continuar somiant, amb treball i amor per l’esport, i sabent que el més important és intentar ser bona persona i respectar els valors que l’esport ens ensenya”, diu Messi en el missatge d’agraïment.
Gràcies a Laporta i al seu grotesc ego, enveja nua i crua, aquesta vegada Leo Messi no ha pogut esmentar el Barça en el context de la seva nota d’agraïment, que ha fet la volta al món, referint-se a Espanya i Catalunya com casa seva, potser en justa correspondència al poc entusiasme mostrat per la web oficial del Barça oferint la notícia en una redacció breu i sense gràcia de només 155 paraules.
Amb la samarreta del Barça, Leo ha marcat 517 gols més que paraules té aquest text.
Què serà el següent que faci Laporta per minimitzar la figura de Leo, cada dia més llegendari als 38 anys? Tancar el racó del Museu dedicat a l’estrella argentina? Tot és possible.
