La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil apunta que l’exmilitant del PSOE Leire Díez i l’exsecretari d’Organització Santos Cerdán van crear una trama que buscava protegir el partit i, “directament o indirectament”, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez. Segons l’atestat policial de l’entrada de la setmana passada a la seu del PSOE al carrer Ferraz de Madrid, ordenada pel jutge Santiago Pedraz de l’Audiència Nacional, el grup va dur a terme “actuacions indiciàriament delictives” entre 2024 i 2025.
En el cas de Cerdán, s’indica que va fer servir la seva “posició i capacitat d’influència” per “orientar” la resolució d’expedients judicials que afectaven al partit o el govern, i que tenia un paper preponderant en la trama, mentre que Díez actuava com a “subordinada” seva. L’atestat també detalla que durant els registres que va fer la Guàrdia Civil es van intervenir 19.850 euros al domicili de l’exconseller de la Junta d’Andalusia Gaspar Zarrías, també investigat pel seu paper en la trama.
Pel que fa al registre a la seu del PSOE, els agents es van endur dos ordinadors portàtils, un disc dur extern i un d’intern on es van bolcar totes les còpies de correu electrònic, set caixes de documents i dos contenidors amb papers que el mateix Cerdán havia llençat, així com un conjunt de fulls amb anotacions manuscrites i una carpeta de l’empresa Oliver Abogados.
A més, en els successius registres, els agents van bolcar les bústies de correu electrònic de Cerdán, Díez i Javier Pérez Dolset; un informe sobre l’estructura del personal del PSOE; protocols de control d’accessos i registres d’entrada de vehicles al garatge. També informació de recursos humans, factures d’agències de viatge, els pressupostos dels exercicis 2024 i 2025 i els llibres de comptabilitat.
El paper de Cerdán i Díez
L’atestat policial conegut aquest dimecres atorga un paper “superior” a Cerdán dins la presumpta trama creada a l’entorn del PSOE per “desestabilitzar procediments judicials”. “S’han acumulat indicis de la seva presa de decisions estratègiques en l’evolució del grup, del seu paper aparentment preponderant en la configuració d’aquest i de la seva participació en els beneficis”, apunta la UCO.
Santos Cerdán tindria un paper «preponderant» en la trama, i Leire Díez un rol «executiu»
“El que revela l’anàlisi efectuada és que Santos Cerdán, com a secretari d’Organització del PSOE, hauria posat a disposició de l’estructura criminal la mateixa estructura del partit, que des dels seus inicis hauria assumit el cost de l’activitat investigada, hauria permès que aquesta es valgués del seu personal per al desenvolupament de funcions administratives, hauria aportat les seves dependències per a la celebració de reunions o hauria assumit el cost de la logística (viatges, lloguer de vehicles, etc.) d’alguns dels seus membres”, indica l’atestat.
Pel que fa a Díez, es creu que tenia un rol “executiu”, coordinava les actuacions dels membres de l’organització, donava instruccions, assignava rols i mantenia una interlocució constant amb Cerdán a través de reunions presencials celebrades a la seu del PSOE.
«Capacitat de suborn i d’influència»
La policia destaca la “capacitat de suborn i d’influència de l’organització”. D’una banda, oferint a determinades persones investigades la possibilitat d’obtenir un “tracte processal més favorable, beneficis econòmics o llocs de treball dins de l’Administració pública” a canvi de facilitar “informació comprometedora relativa a tercers”, especialment de membres de la judicatura, la Fiscalia i la Guàrdia Civil encarregats de la instrucció de les causes que afectaven el partit.
“D’altra banda, també s’haurien realitzat ofertes de caràcter econòmic a determinades persones amb el propòsit que modifiquessin les seves declaracions judicials de manera favorable als interessos perseguits”, apunta l’atestat.
L’organització oferia beneficis a tercers a canvi d’informació comprometedora i de canviar declaracions judicials
La investigació també recull que s’haurien materialitzat pagaments procedents del PSOE mitjançant l’emissió de facturació falsa i, en alguns casos, a través de la interposició de societats, fet que hauria beneficiat Díez per un import de 22.500 euros (IVA no inclòs) en una operació que hauria utilitzat fins a dues societats amb la finalitat “d’encobrir l’origen dels fons”.
També s’haurien articulat pagaments a l’advocat Jacobo Teijelo per un import de 125.000 euros (IVA no inclòs) que tindrien com a destinatari “un tercer”.
«Accions Catalunya»
L’atestat també revela que la Guàrdia Civil va localitzar dins del portàtil de líez un arxiu anomenat “Accions Catalunya” que inclou referències a la llei d’amnistia, Junts, l’excomissari José Manuel Villarejo, el fiscal José Grinda i la mateixa UCO. L’arxiu, creat el 27 d’abril del 2025, establia una estratègia per actuar contra actors que suposadament van participar en la guerra bruta contra l’independentisme.
Díez apuntava que calia tancar “tan aviat com sigui possible” la comissió d’investigació de l’operació Catalunya per elevar les conclusions a la Fiscalia, i plantejava obtenir informació de Villarejo que “sobretot afecta el Tribunal Suprem, jutges i fiscals”.
L’organització de Díez hauria presentat una denúncia contra el fiscal Grinda, ‘enemic’ de Junts
Sobre Junts, recordava que la formació de Puigdemont volia que el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, comparegués per l’espionatge, però recomanava “separar els plans” perquè aquesta qüestió “només afecta (Gonzalo) Boye” i ja s’havien fet altres moviments “per ajudar” l’advocat de Puigdemont, i “s’havia treballat” amb advocats “perquè no signin conformitats”.
També recordava que Junts insistia que “no s’han fet moviments per netejar els agents de la UCO i de la UDEF que han estat participant en les operacions” contra l’independentisme, però sostenia que “no és així”. I apuntava que passava el mateix “amb la Fiscalia”, perquè “ells diuen que segueix el fiscal (Grinda) que va iniciar tota aquesta operació”.
“Se’ls va plantejar que, amb l’expedient complet, posessin ells la denúncia contra Grinda a la Fiscalia General”, escrivia, però “no han volgut perquè és una patata calenta”. Segons Díez, al final seria la seva organització la que presentaria la denúncia contra Grinda.
“Ho farem nosaltres per dos motius: a) per les irregularitats que s’han destapat a la comissió del Congrés, i b) per l’expedient de pedofília”, que no concretava. En aquest sentit, apuntava que “es podria valorar” que “cessar Grinda fos una exigència en la negociació”.
L’exmilitant del PSOE estava pendent d’informació de Villarejo sobre el Suprem
L’exmilitant del PSOE també recordava que “un dels obstacles” per a l’aplicació de la Llei d’amnistia era el Tribunal Suprem. “Nosaltres també el patim. Es pot dir que estem avançant. Jo crec que estem en la meta volant abans del final de l’etapa” perquè “l’acord entre Villarejo i Paco Martínez (l’exnúmero dos de Fernández Díaz) s’executi i ens puguem fer amb la documentació de Villarejo sobre tot el que afecta el Tribunal Suprem, jutges i fiscals”.
Díez també escrivia que disposava de l’Informe Colombo, un document intern elaborat el 2014 per Afers Interns de la Policia Nacional que es considera l’origen de la policia patriòtica. Segons l’exmilitant del PSOE, era un document que “beneficia” els independentistes, però que “no els facilitarà, almenys de moment, per tenir una carta guardada”.
20.000 euros en anuncis del PSC
La Guàrdia Civil apunta que la suposada trama va pagar 20.000 euros a un diari digital afí mitjançant anuncis per a la campanya electoral del PSC en les eleccions al Parlament del 2024.
Basant-se en missatges entre Díez i la periodista d’aquest digital Patricia López, ja morta, i en uns àudios publicats fa unes setmanes per El Confidencial, l’UCO arriba a la conclusió que el digital Crónica Libre va cobrar uns 20.000 euros en bàners publicitaris de la campanya del PSC. En concret, l’agència de mitjans que feia la campanya va inserir els anuncis i va pagar per ordre del PSOE.
L’origen de la trama
La UCO situa a l’any 2020 l’origen de la trama per dificultar investigacions judicials a l’entorn del PSOE, uns cinc anys abans de l’esclat del cas Koldo. Segons l’atestat, el grup ha mantingut una “acció continuada” des de llavors, i el cas que investiga l’Audiència Nacional és la “continuació” de les accions que el grup criminal hauria efectuat anteriorment.
“Resulta necessari posar en relleu la importància que la SEPI (Societat Estatal de Participacions Industrials) hauria tingut en els fets investigats, no només perquè en el seu àmbit societari és on el grup (…) hauria desplegat principalment la seva activitat presumptament delictiva, sinó perquè és precisament la dimissió i posterior cessament de Vicente (Fernández) com a president de la mateixa el que hauria propiciat la creació del grup, posant de manifest, a partir dels elements que consten a la causa, l’interès de Santos perquè Vicente continués al capdavant de l’organisme o, posteriorment, per introduir Leire en la seva estructura amb l’objectiu de mantenir certa influència sobre aquesta”, assenyala l’atestat.
Segons apunta la UCO, la relació entre Leire i Vicente es remunta a l’any 2019, quan aquesta exercia funcions com a responsable de comunicació d’ENUSA. Posteriorment, i a través de Cerdán, tots dos (Leire i Vicente) van conèixer Antxon Alonso, un altre dels implicats. Per la seva banda, la relació entre Santos Cerdán i Vicente Fernández es remunta almenys a l’any 2018.
