El Júnior vincula els comptes andorrans a finances privades i no amb negocis seus

El primogènit de l'expresident Jordi Pujol diu que el seu pare no va tenir mai diners propis a Andorra

Bluesky
Afegeix EL TRIANGLE com a preferit a Google
Jordi Pujol Ferrusola (Javier Barbancho - ACN)

Jordi Pujol Ferrusola no ha volgut parlar dels moviments bancaris de la seva exdona, Mercè Gironès (Javier Barbancho - ACN)

Jordi Pujol Ferrusola ha declarat aquest dimarts a l’Audiència Nacional que mai va cobrar ni pagar des dels seus comptes andorrans a les seves empreses, Imisa o PMC. Ha assegurat també que no va fer servir els comptes per facturar els seus serveis a clients com Copisa, Comsa o Isolux. A més, en aquesta compareixença en el judici del cas Pujol ha negat que cap dels seus comptes tingués relació amb la Generalitat i també que el seu pare tingués diners propis a Andorra.

Preguntes del fiscal

En la segona sessió de l’interrogatori del fiscal, Fernando Bermejo, centrada els comptes andorrans, Jordi Pujol Ferrusola ha explicat el funcionament general dels comptes familiars a Andorra, però no ha volgut parlar dels moviments bancaris de la seva exdona, Mercè Gironès, adduint que és la mare dels seus fills.

Pujol Ferrusola ha negat rotundament que cap ingrés a Andorra procedís dels seus negocis a Catalunya o l’estranger, i tampoc que rebés cap ingrés de la Generalitat o comissions irregulars. Pel que fa a operacions i ingressos concrets, ha justificat alguns moviments, ha dit que no en recordava altres.

La deixa de l’avi Florenci

El primogènit de Jordi Pujol ha explicat que quan el 1990 ell es va fer càrrec del que l’expresident de la Generalitat va denominar la deixa de l’avi Florenci, el banc li va recomanar que autoritzés en el compte a Antoni Zorzano, un andorrà a qui coneixia de jugar a rugbi, per fer més operatius els moviments bancaris des del principat pirinenc.

Josep Maria Pallerola custodiava al seu despatx de la Banca Reig títols financers dels Pujol Ferrusola

Aquells diners, ha dit, s’havien invertit en productes financers complexos i a llarg termini a l’estranger, i quan algun d’aquests productes arribava al seu venciment, ell ingressava els diners al compte familiar i a vegades tornava a invertir-los en altres productes. Alguns dels títols financers els guardava materialment en un armari del despatx del seu gestor bancari a la Banca Reig, Josep Maria Pallerola.

Comptes personals 

Jordi Pujol júnior ha declarat que fins al 1992 tots els ingressos al compte procedeixen d’aquests productes financers. Després, segons ha especificat, va demanar als seus germans i la seva mare que s’obrin comptes bancaris personals per tal de repartir els diners de forma personal, i que cadascú gestionés els seus fons. Malgrat això, els rendiments de la deixa se continuaven repartint de forma equitativa entre tots els familiars, a banda de les inversions personals que cadascú comencés a fer amb els seus diners, ha afegit.

El primogènit, segons ha explicat, continuava assessorant els seus germans, facilitant-los inversions i, fins i tot, invertint conjuntament, sobretot amb Josep Pujol. Aquest sistema de repartiment, segons ha especificat, es va mantenir fins a l’any 2000, i el 2004 va fer l’últim ingrés als comptes dels seus germans i la seva mare procedent dels diners de la deixa.

D’Andbank a la BPA

El 2010, segons ha detallat, la família estava descontenta amb algunes de les últimes inversions a través d’Andbank, entitat successora de la Banca Reig, i va demanar tota la documentació sobre els seus moviments bancaris, a més de la destrucció de totes les còpies.

Andbank, segons aquest relat, s’hi va negar i va demanar-los que marxessin per la nova legislació sobre persones «exposades políticament». Els Pujol Ferrusola van decidir llavors endur-se tots els fons a la Banca Privada d’Andorra (BPA), un dels bancs independents que quedaven al principat.

El manuscrit de l’expresident

Jordi Pujol Ferrusola, d’altra banda, ha reconegut que va fer signar un manuscrit al seu pare, quan encara era president de la Generalitat, afirmant que un dels comptes del primogènit era seu, tot i que en realitat era del primogènit. Ho va fer pels volts del 2000 per «convèncer» la seva exdona, Mercè Gironès, de qui s’estava divorciant. «La carta no és del meu pare, en aquest cas el vaig utilitzar per a un tema personal amb la meva dona», ha declarat.

(Visited 29 times, 2 visits today)

Et pot interessar

Feu un comentari