La intel·ligència artificial (IA) està deixant de ser una promesa futurista per convertir-se en una realitat tangible que transforma la vida quotidiana i els fonaments de l’economia. Imaginem-nos una escena cada cop més habitual: una persona surt a passejar, es pren un cafè o es menja un entrepà prepat per un robot humanoide al carrer, mentre consulta el mòbil per treballar o fer compres. Al mateix temps, pot demanar al seu assistent d’IA que li organitzi un viatge, li optimitzi les despeses o li suggereixi experiències. Aquest escenari, que fins fa poc semblava ciència-ficció, ja és una realitat emergent a la Xina, país capdavanter en l’aplicació intensiva de la IA.
En aquest context, la tecnologia de la IA està fent un salt qualitatiu en passar de les pantalles digitals al món físic. Aquest canvi no només implica una millora tecnològica, sinó una transformació profunda del model econòmic. La iniciativa coneguda com a IA Plus, esmentada reiteradament en informes governamentals recents, reflecteix aquesta aposta de la Xina per crear noves formes d’economia intel·ligent. Es tracta d’un procés en què la IA deixa de ser una eina auxiliar per esdevenir un element estructural que redefineix la producció, l’organització i la creació de valor.
Aquesta nova economia intel·ligent implica una reestructuració sistèmica. Les indústries tradicionals es veuen obligades a adaptar-se a nous paradigmes, on la integració de la IA en sectors com la manufactura, l’agricultura, la sanitat o l’educació genera models de negoci innovadors. Ja no es tracta només de digitalitzar processos, sinó de repensar-los completament sota una lògica intel·ligent, capaç d’optimitzar recursos i anticipar necessitats.
Transformació dels models
Experts com Chen Changsheng, subdirector de l’Oficina de Recerca del Consell d’Estat i membre del grup de redacció de l’informe sobre la tasca del Govern, assenyalen que la IA està accelerant la transformació dels models de negoci, així com dels modes de producció i de vida. Aquesta evolució implica aprofitar les oportunitats que ofereix la tecnologia per ampliar-ne l’abast i la profunditat en tots els sectors econòmics. Així, es creen noves vies de creixement, es fomenten models emergents i es generen noves fonts d’impuls econòmic.
Per la seva banda, Zhou Li’an, professor de l’Escola d’Administració Guanghua de la Universitat de Pequín, destaca que la IA s’està convertint en un element fonamental del sistema econòmic, influint en la manera com es distribueixen els recursos i s’organitzen les indústries. Segons ell, la Xina compta amb avantatges clars, com l’abundància de dades, un sistema industrial complet i una gran varietat d’escenaris d’aplicació. Aquesta combinació permet transformar el potencial tecnològic en valor econòmic real, amb impacte tant a escala nacional com global.
Les xifres reflecteixen aquesta expansió. L’any 2025, les activitats principals de la indústria de la IA a la Xina superaven els 1,2 bilions de iuans, amb més de 6.200 empreses implicades directament en el seu desenvolupament. A més, una part significativa de les empreses manufactureres ja han incorporat tecnologies d’IA en els seus processos. Aquest creixement s’acompanya d’una forta aposta per models oberts i per la innovació col·laborativa.
Les perspectives de futur són igualment ambicioses. Els plans governamentals estableixen objectius clars per als pròxims anys: consolidar la IA com a motor clau del creixement econòmic abans del 2030 i assolir una economia plenament intel·ligent cap al 2035. Ciutats com Pequín, Shanghai o Guangdong ja lideren aquest procés, amb milers d’empreses i projectes en desenvolupament.
Reptes de futur
Tot i els avenços, encara hi ha reptes importants. El cost de la computació, la gestió de dades, la manca de normatives clares i l’escassetat de talent qualificat són obstacles que poden frenar la conversió del potencial tecnològic en productivitat real. Per això, els experts insisteixen en la necessitat de reforçar la integració de la IA en l’economia real i de construir un ecosistema sostenible basat en la innovació institucional.
En aquest sentit, es preveu impulsar aplicacions a gran escala, fomentar el codi obert i desenvolupar infraestructures avançades, com centres de computació intel·ligent i sistemes integrats d’energia i dades. Aquestes iniciatives busquen crear un entorn que concentri talent i tecnologia, afavorint així un desenvolupament més accelerat i equilibrat.
Finalment, la transformació impulsada per la IA Plus no només afecta la Xina, sinó que té implicacions globals. Aquesta nova economia intel·ligent es presenta com una oportunitat per a la cooperació internacional, l’atracció d’inversió i la creació conjunta de valor. En un món cada cop més interconnectat, la IA es consolida com un factor clau per redefinir el creixement econòmic i obrir noves possibilitats de desenvolupament compartit.
En definitiva, la irrupció de la intel·ligència artificial marca l’inici d’una nova era econòmica a la Xina. Una era en què la innovació, la integració i la capacitat d’adaptació seran determinants per al progrés, i en què la tecnologia intel·ligent actuarà com un veritable motor de transformació global.
