La Intersindical ha fet una crida aquest dilluns a la mobilització per fer inaplicable el que considera una «envestida» del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el català a l’escola, en referència a l’ordre d’execució de la sentència que havia anul·lat onze articles del decret del règim lingüístic educatiu, el qual blindava el català com a llengua vehicular.
Per al sindicat, la resolució torna a demostrar una actitud «obertament política i allunya de la realitat pedagògica dels centres». A més, ha considerat que el tribunal «cedeix» un cop més a les pretensions de l’Assemblea per una Escola Bilingüe. «No permetrem que aquesta sentència injusta i arbitrària s’apliqui als nostres centres», ha afirmat el coordinador de la Comissió de Llengua de la Intersindical Educació, Gerard Furest, que ha acusat el TSJC d’exercir de «braç executor d’unes elits que volen donar el cop de gràcia al català a l’escola».
CCOO, per la seva part, ha manifestat rebuig contra la decisió del TSJC, però s’ha alineat amb la reacció del Govern de la Generalitat i de la comunitat educativa per recórrer-la. El sindicat ha defensat el decret del Govern i ha considerat que la nova resolució constitueix un «nou ataca al model d’escola catalana» que «respon a una ofensiva sostinguda que judicialitza la política lingüística».
Junts reclama compareixences
Per la seva banda, Junts ha demanat la compareixença al Parlament de Catalunya del president de la Generalitat, Salvador Illa, i dels consellers de Presidència, Albert Dalmau, i de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, per explicar la resposta de l’executiu a la sentència del TSJC.
La presidenta del grup de Junts al Parlament, Mònica Sales, ha reclamat una acció «contundent, de país i al costat del sector educatiu» davant la recent decisió judicial. Sales ha acusat el Govern de ser «còmplice» de la situació de «permanent atac» que assegura que viu el català perquè, al seu entendre, li falta «compromís» amb la llengua.
A més, la presidenta del grup de Junts ha criticat el Pacte Nacional per la Llengua, que el maig celebrarà un any de vida, perquè no inclou com ha de ser la «resposta» de la Generalitat davant de noves sentències sobre el català a l’escola. «Volem un Govern que doni resposta a les ingerències judicials, a la vulneració de drets», ha exigit.
