Vox i els seus s’esforcen en escampar l’odi allà on poden. Es presenten a qualsevol barri on hi ha hagut algun incident o delicte i criden els mitjans de comunicació perquè els ajudin a difondre la sensació d’inseguretat i de ràbia entre els ciutadans afectats. Tenen la Fachoesfera que els fa costat i gent ben pagada per ajudar-los en les campanyes d’embrutiment de la convivència a través de les xarxes socials i els tribunals de justícia als quals recorren sovint.
Es fan dir Abogados Cristianos però si ser cristià té res a veure amb ser persones sensibles al patiment i les necessitats dels més desvalguts de cristians no tenen res. Han contribuït a torturar durant dos anys una noia que havia demanat que li apliquessin l’eutanàsia incapaç de suportar el dolor físic i mental que patia.
Es fan dir Hazte Oír però el que volen que s’escolti és el seu clam contra la convivència i a favor dels poderosos. Ignacio Arsuaga, fundador d’aquesta entitat, va cobrar 220.000 dòlars del lobby ultraconservador Citizen Go els anys 2023 i 2024. La Fundació Heritage, cau de fatxes i finançadora de les campanyes de Donald Trump i altres energúmens, empara Hazte Oír, entitat que és acusació particular en tots els processos contra el PSOE i el govern progressista que pot i que passeja autocars per Espanya acusant Pedro Sánchez de corrupte. Un Pedro Sánchez que cobra menys que el que rep Arsuaga de la màfia dels Estats Units.
Davant aquesta allau d’odi cal plantar cara amb tota l’energia possible. I a Barcelona hi ha més gent que ho fa de la que podríem pensar. En uns pocs dies he assistit a la presentació de dos llibres que representen una bufetada als odiadors de manual. Un l’han titulat “Mierdificación” i el va presentar el seu autor, Cory Doctorow, en una sala de la llibreria Finestres plena a vessar. Doctorow denuncia el paper de les plataformes digitals en la destrucció del teixit social i la difusió d’idees reaccionàries i dels multimilionaris que les controlen en benefici dels més poderosos.
A la Llibreria Altair, uns dies després, Jordi Corominas i Joan Albert Vicens van presentar “Extrema dreta. Què ens hi juguem?”. Al darrer apartat, “El futur en joc”, els autors recorden que Orriols, Abascal o Alvise són, amb els seus col·legues europeus, “la cinquena columna del neofeixisme trumpista” i que “mentre que la demagògia necessita l’engany per sostenir-se, la raó disposa de la potència dels fets i la força dels arguments rigorosos; mentre l’odi destrueix, la raó i l’empatia que vehicula ens permeten reconstruir la convivència sobre les runes”.
Aquesta darrere setmana he assistit a dos actes que mostren la voluntat dels organitzadors -l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i el Col·legi de Periodistes de Catalunya- de derrotar la desinformació i l’odi amb els arguments de la paraula i la convicció. Dimecres vaig assistir a la taula rodona que va organitzar l’ICIP sota el lema “Els riscos de la desinformació” en el marc de PolsXtrems, una exposició interactiva i multimèdia “en un context de creixent desinformació, polarització i discursos d’odi, l’espai expositiu reprodueix la sala d’entrenament d’un gimnàs, amb diferents propostes per guanyar flexibilitat mental i esperit crític, i conclou amb la recreació d’un vestidor on se’ns convida a escoltar diferents punts de vista sobre diferents debats socials d’actualitat, com la immigració, el turisme o la llengua”.
Dijous, el grup de Periodisme Solidari del Col·legi de Periodistes de Catalunya va convocar un debat sobre “Resistir als discursos d’odi: Eines per a joves”. Era el tercer debat que dedicaven a analitzar perquè aquests discursos s’obren camí a la nostra societat i quina és la manera de millor de combatre’ls. “Com es pot lluitar contra la proliferació entre la gent jove de continguts discriminatoris que danyen la dignitat de les persones? Es poden contrarestar des de l’educació digital els relats que fan seus persones sense consciència de classe social? Com podem canviar la tendència actual reaccionària que flueix a les xarxes?”, són preguntes que es van plantejar en aquest debat i que reclamen una resposta ràpida i contundent.
Dissabte vaig tancar la setmana deixant-me caure a la plaça de Sant Jaume on Democrats Abroad va organitzar una concentració per denunciar el que podríem qualificar cap de la serp de l’odi que llisca pel món: Donald Trump.
L’odi ens ha declarat la guerra. Si la màquina de la pau, la fraternitat i el diàleg funciona a ple rendiment. com he constatat aquests dies a Barcelona, la guanyarem!
