La Xina ha posat en marxa un nou full de ruta econòmic i social amb l’aprovació del seu XV Pla Quinquennal (2026-2030), un document clau que marca l’inici d’un període decisiu per avançar en la modernització del país. El pla, validat durant la sessió legislativa nacional, fixa com a gran objectiu duplicar el producte interior brut per càpita respecte als nivells del 2020 i superar els 20.000 dòlars abans de l’any 2035.
Aquest repte situa el país en un escenari sense precedents. Amb una població de més de 1.400 milions d’habitants, la Xina aspira aassolir estàndards propis d’economies moderadament desenvolupades, una fita que fins ara només han aconseguit menys d’una trentena de països i regions al món, entre els quals destaquen el Regne Unit o els Estats Units, amb poblacions molt inferiors.
El pla traça una visió ambiciosa que va més enllà del creixement econòmic. El Govern xinès pretén reforçar de manera significativa la seva capacitat tecnològica i científica, la defensa nacional i la influència internacional, alhora que millorar les condicions de vida de la ciutadania i consolidar el model de modernització socialista.
Tot i l’ambició del projecte, el camí presenta obstacles importants. La gran dimensió de la població implica una menor disponibilitat de recursos per càpita, com ara terres cultivables, aigua o reserves energètiques. A això s’hi afegeixen problemes estructurals com la caiguda de la natalitat i l’envelliment accelerat de la població.
En aquest context, el Govern s’ha fixat objectius socials concrets per al període 2026-2030, com elevar l’esperança de vida fins als 80 anys, augmentar el nombre de metges fins als 3,7 per cada 1.000 habitants i assolir una taxa d’urbanització del 71%. Es tracta de mesures orientades a garantir que els beneficis del desenvolupament arribin al conjunt de la població.
Un model propi
Experts com Fu Zheng apunten que la Xina haurà de seguir un model propi, allunyat dels esquemes tradicionals de les economies occidentals, adaptant les polítiques a les seves particularitats socials i econòmiques.
El nou pla posa el focus en un model de creixement basat en la qualitat més que en la quantitat. Això implica potenciar la innovació, el desenvolupament sostenible, la coordinació territorial i una obertura econòmica més gran.
La modernització xinesa pivotarà sobre la innovació tecnològica i el creixement verd per assolir un sistema més eficient i sostenible.
Entre les principals mesures destaca l’increment anual de la inversió en recerca i desenvolupament per sobre del 7%, així com l’impuls de l’economia digital, que haurà de representar el 12,5% del PIB. Paral·lelament, el país accelerarà la transició energètica amb l’objectiu de reduir un 17% les emissions de carboni per unitat de PIB i elevar fins al 25% el pes de les energies no fòssils.
Segons Wang Pu, aquest canvi suposa abandonar el model tradicional basat en l’ús intensiu de recursos i avançar cap a un sistema més eficient i sostenible. En la mateixa línia, Jiang Haoran destaca que la modernització xinesa pivotarà sobre la innovació tecnològica i el creixement verd.
El pla també inclou objectius en matèria d’infraestructures i seguretat alimentària, com assolir una producció de cereals de 725 milions de tones abans del 2030 i continuar expandint xarxes clau com el ferrocarril d’alta velocitat, el subministrament energètic i les telecomunicacions.
El potencial de la població
Malgrat els reptes, la gran població xinesa és considerada un dels principals actius del país. L’existència d’un ampli mercat intern i d’una gran base de talent pot impulsar la innovació i reforçar la resiliència econòmica en un context global incert.
El Govern preveu mesures per optimitzar aquest potencial, especialment davant l’envelliment demogràfic. Entre aquestes, destaquen els incentius a la natalitat, l’adaptació del sistema educatiu i el reforç dels serveis d’atenció a la gent gran.
La Xina inicia una etapa decisiva per redefinir el seu model econòmic i consolidar el seu paper com a actor central.
Per experts com Zhang Shuibo, aquestes polítiques no només estimularan el consum intern, sinó que també afavoriran el desenvolupament tecnològic i econòmic.
L’èxit del pla xinès tindria conseqüències més enllà de les seves fronteres. Si el país aconsegueix modernitzar la seva població, la proporció de la humanitat que viu en economies desenvolupades passaria d’una setena part a prop d’un terç del total mundial.
A més, el creixement del mercat xinès podria convertir-se en un motor clau per a l’economia global. El país ja és un dels principals importadors del món i continua ampliant la seva demanda interna, fet que genera oportunitats per a empreses internacionals. Multinacionals com LEGO Group o Airbus han reafirmat el seu compromís amb el mercat xinès, destacant-ne el potencial a llarg termini.
En paral·lel, el model xinès també desperta interès entre els països en desenvolupament, ja que ofereix una alternativa als camins tradicionals de modernització. Segons el professor britànic Darren Smith, aquest enfocament, centrat en les persones i en la sostenibilitat, aporta noves perspectives al debat global sobre el desenvolupament.
Amb aquest nou pla quinquennal, la Xina inicia una etapa decisiva per redefinir el seu model econòmic i consolidar el seu paper com a actor central en l’escenari internacional del segle XXI.
