El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha optat per una remodelació mínima però estratègica del seu executiu amb el nomenament de Carlos Cuerpo com a nou vicepresident primer i l’entrada d’Arcadi España al capdavant del Ministeri d’Hisenda. El moviment arriba després de la sortida de María Jesús Montero, fins ara número dos de l’executiu, que abandona el govern per centrar-se en la política andalusa.
Lluny d’una crisi de govern profunda, Sánchez ha optat per un ajust “quirúrgic”, amb dos canvis clau que reconfiguren el nucli econòmic però mantenen intacta la resta del gabinet.
Aposta econòmica en plena guerra
L’ascens de Cuerpo no és només orgànic: és polític. El fins ara ministre d’Economia es converteix en el nou número dos del govern en un moment marcat per la inestabilitat internacional, especialment per la guerra a l’Iran i les seves possibles conseqüències energètiques i inflacionàries.
El missatge és clar: l’economia passa al centre del poder executiu. Cuerpo, de perfil tècnic i trajectòria vinculada a la política macroeconòmica, consolida així el seu ascens accelerat dins l’executiu, on ja havia guanyat protagonisme en els últims mesos.
Aquest reforç també respon a una lògica de govern: situar al capdavant un perfil capaç de gestionar una eventual crisi econòmica global, amb impactes directes sobre energia, preus i creixement.
Arcadi España
En paral·lel, Sánchez ha situat Arcadi España al Ministeri d’Hisenda, evitant concentrar en una sola persona tot el poder econòmic. El fins ara secretari d’Estat de Política Territorial fa el salt a una cartera clau amb un perfil més gestor que polític, vinculat al socialisme valencià i amb experiència en administració pública.
Amb aquesta decisió, el president descarta crear una macrocartera econòmica i opta per un model de bicefàlia econòmica: Cuerpo com a figura política forta i España com a gestor de la política fiscal.
El buit de Montero
La sortida de Montero deixa un buit polític rellevant. Durant anys ha estat una de les figures amb més pes dins el govern, tant per la seva capacitat negociadora com pel control de la política pressupostària.
La seva marxa obliga Sánchez a redefinir equilibris interns. Amb Cuerpo, el president aposta per un perfil menys orgànic dins del partit però amb més credibilitat econòmica, mentre evita una remodelació més profunda que podria haver alterat l’estabilitat del govern.
El moviment també té lectura estratègica: Sánchez vol arribar al final de la legislatura sense grans sacsejades, mantenint el gruix del seu equip i introduint només els canvis imprescindibles.
En aquest sentit, la remodelació no busca un gir polític, sinó blindar el govern davant un context complex, tant a nivell internacional com intern, amb tensions parlamentàries i reptes econòmics immediats.
El PP aprofita per demanar el cap de Sánchez
El PP ha carregat contra els nomenaments de Cuerpo com a vicepresident primer i España com a ministre d’Hisenda assegurant que suposen «més ‘sanchisme’ i continuisme». «L’únic canvi que desitgen els espanyols és el del president Sánchez», han apuntat fonts del partit. Els populars creuen que serà difícil igualar «la ineficàcia» de Montero.
El PP ha afegit que Sánchez «ha perdut l’oportunitat» de cessar la «ministra de l’apagada» en referència a Sara Aagesen i al de Transports, Óscar Puente. A més, han afirmat que «l’altra castigada» en aquests canvis és Yolanda Díaz, ja que el seu «principal enemic» del Consell de Ministres -en referència a Cuerpo- «l’ha avançat per la dreta».
