Les primàries d’aquestes eleccions al FC Barcelona han redefinit el context i la magnitud de les forces i de les tendències amb el resultat d’un manifest i esperat domini de Joan Laporta, potser per sota d’aquella aclaparadora majoria que suggeria i preconitzava tant de soroll mediàtic i la festa continuada a les grades de l’Spotify Camp Nou, junt amb les no menys sonores i multitudinàries mostres d’entusiasme laportista als actes de recollida dels avals per sustentar la llista electoral.
En xifres, el titular resumeix que l’actual president ha presentat 2.101 firmes menys i Víctor Font 427 firmes més en relació amb els registres de 2021 en una jornada on l’enfonsament total del Reial Madrid a la Lliga davant el Getafe (0-1) segurament va ser més decisiu i favorable al continuisme que qualsevol altra aritmètica o interpretació d’aquest primer assalt en la lluita per la presidència.
Els optimistes de l’oposició, i algun mitjà de comunicació desviat de l’aparell laportista, parlen de “cop d’autoritat de l’oposició”, basant-se en el fet que la suma de les firmes de Víctor Font, Marc Ciria i Xavier Vilajoana es podria interpretar com un empat tècnic de cara al pròxim dia 15, data de les votacions.
En canvi, el diari més fanatitzat i entregat a la causa ha trobat la manera de presentar l’escrutini com un altre atropellament de Laporta. Mundo Deportivo, el diari de Santi Nolla del qual Laporta s’ha convertit en l’ídol redaccional i editorial, abans bastió del nuñisme, flagell de l’Elefant Blau i el més objectivament crític amb la gestió de Laporta entre 2006 i 2010, sosté que Laporta ha millorat en 2,2 punts els seus resultats sobre el total de firmes de tots els precandidats del 2021.
Fa cinc anys, per a Laporta van ser el 43,6% de les firmes presentades. Ahir va obtenir el 45,7% del total. El 2021, aquests van ser els percentatges: Laporta 43,6%, Font 20%, Freixa 12%, Roussaud 10,7%, Vilajoana 8,4%, Fernández Alá 5 % i Ferran Estrada 0,4 %. Ahir: Laporta 45,8%, Font 28,8%, Ciria 15,9%, Vilajoana 9,1%, Daniel Juan 0,5% i Maddock 0,05%.
Al diari Sport, per la seva banda, l’instint natural del seu director, Joan Vehils, és refugiar-se, igual que Mundo Deportivo i Santi Nolla, sota l’ala de l’administració governant i alinear el soci/lector/votant en la senda correcta del laportisme. Si no ho fa amb el descarat i la militància de Mundo Deportivo, que ha activat el seu redactor Joan Poquí amb l’única missió de donar garrotades a Víctor Font a les tertúlies, és perquè el grup al qual pertany, Prensa Ibérica, com El Periódico, encara és l’únic refugi dels qui estan convençuts de les pernicioses i dramàtiques conseqüències per al Barça de la dictadura i el saqueig laportista.
A l’extrem més radical de la premsa, encara que com un element solitari i aïllat, un electró lliure que en el seu dia va ser fervent admirador i servidor laportista, Salvador Sostres, crida, no sense arguments, contra la pusil·lànime rèplica dels Font i companyia i titula el seu article de l’endemà de les firmes amb un missatge inequívoc: L’oposició fa el ridícul i enforteix Laporta, centrat en el fet que “el jutge de l’Audiència Nacional no ha admès a tràmit la querella presentada contra Joan Laporta per corrupció. És el moment que els candidats opositors a la presidència del club presentin la seva renúncia irrevocable. El ridícul que han fet ha estat estrepitós”.
Sobre la mateixa notícia, Mundo Deportivo també encapçala la informació amb el mateix missatge: “El jutge de l’Audiència Nacional no admet a tràmit la denúncia contra Laporta”, acompanyat d’una foto exultant de Laporta. En realitat, l’Audiència Nacional es declara incompetent i, seguint la línia marcada per la Fiscalia, entén que la tipologia dels delictes econòmics objecte de querella no s’hauria produït a l’estranger, no completament, raó per la qual obre la via a la seva presentació al Jutjat d’Instrucció de Barcelona.
Cap mitjà recorda, a propòsit d’aquesta demanda actual d’un soci del Barça, que fa més d’una dècada, la querella presentada contra Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu per Jordi Cases, un soci de l’entorn del laportisme, va continuar durant mesos a l’Audiència Nacional, incloses diligències de declaració d’ambdós presidents i del mateix Neymar, abans de declarar-se incompetent i de traspassar-la finalment a l’Audiència Provincial després de decaure la totalitat dels delictes apuntats per Cases, insostenibles, i d’ordenar a la Fiscalia de l’Audiència Provincial que el Barça, en cap cas els expresidents perquè no van arribar mai a ser acusats, fou jutjat per delicte fiscal.
En definitiva, el gol del Getafe insuflarà a Laporta una tranquil·litat electoral més efectiva que l’efecte d’un recompte d’avals que sí que revela un fenomen innegable sobre el malestar i desencant de milers de socis que entre l’exili a Montjuïc, el maltractament als abonats, les mil mentides sobre el quan i el com del retorn a l’Spotify Camp Nou, el seu desallotjament de les assemblees, la deriva franquista de la institució, la sensació que la presidència és una nova forma de pirateria i la certesa que el club està arruïnat han decidit no votar-lo una altra vegada.
No són, encara, una majoria, però sí que són més els socis desafectes que el 2021. L’augment d’aquest percentatge, sense ser preocupant ni amenaçador per al resultat del 15-M, respon a una actitud responsable d’aquest col·lectiu que no ha estat pres dels tics de secta laportista ni del seu fanatisme. Només això, per ara.
