Joan Laporta va haver de desprendre’s aviat d’Ernst & Young, el primer auditor de la seva segona presidència al Barça, perquè, bàsicament, no estava acostumat que la directiva —en el seu cas la de Josep Maria Bartomeu i després la Comissió Gestora presidida per Carles Tusquets— li imposés criteris comptables, trucs i maniobres amb la finalitat que els comptes reforcessin estratègies mediàtiques descuidant i ignorant el principi fonamental d’expressar fidelment els estats financers del Barça en el seu balanç econòmic.
La causa principal de la sortida precipitada d’Ernst & Young no s’ha revelat fins fa poc, localitzada en la barroera manipulació dels escandalosos comptes de l’exercici 2020-21, teòricament de transició, però que Laporta i el seu sofisticat i negligent equip econòmic, amb el CEO Ferran Reverter al capdavant i Eduard Romeu com a vicepresident econòmic, van adulterar enganyant els socis amb la presentació i aprovació de pèrdues per un total de 481 milions. En realitat, però, Hisenda no es va creure aquests resultats i, després d’analitzar-los, només li va acceptar com a reals 270 milions com a dèficit de la temporada 2020-21, el cent per cent dels quals directament associats a l’impacte de la pandèmia després de més d’un any amb el Camp Nou i el Museu tancats.
Quan Ernst & Young va apreciar que l’única i perversa intenció de Laporta era assenyalar Bartomeu com un monstre financer a còpia de doblar sense motiu ni sentit els números vermells, amb l’única i inexplicable conseqüència d’infligir un greu perjudici a l’estructura econòmica del Barça, va decidir tallar en sec la seva relació amb el Barça de Laporta i posar així a resguard el seu prestigi i reconegut rigor professional en l’univers financer.
Explicat d’una altra manera, en l’assemblea ordinària de l’octubre de 2021, Laporta va enganyar els socis presentant un resultat negatiu de 481 milions quan en realitat eren 270 milions, és a dir, 211 menys. Sobre aquesta mentida, Laporta va justificar fer fora Messi, rebutjar el préstec de CVC i deixar-se assessorar i guiar per Florentino Pérez per abraçar la nefasta palanca dels drets de TV de la Lliga amb Sixth Street, a més de fidelitzar la seva pèssima visió de la jugada subscrivint amb el Reial Madrid un document d’adhesió inqüestionable a la Superlliga que al Barça li costarà 300 milions trencar el dia que de veritat talli les relacions amb el Reial Madrid i aquesta condició de servilisme i de titella de Florentino.
Avui, els comptes del Barça continuen sent opacs i irregulars després dels despropòsits atribuïbles a les atrocitats de Laporta a les quals també va cedir el següent auditor, Grant Thornton, al llarg dels exercicis 2021-22, 2022-23 i 2023-24 abans de fugir com abans ho havia fet Ernst & Young. Al nou, Grant Thornton, li va tocar empassar-se la falsa palanca de Barça Studios, de 408 milions inexistents, i el destapi dels 157,7 milions també il·lusoris d’una plusvàlua inventada de la palanca de Sixth Street, a més dels equilibris insuportables en els centenars de milions aplicats a pèrdues sobre provisions també més que dubtoses i reprovables.
Grant Thornton va haver d’aparèixer ridículament, igual que LaLiga, com l’auditor garant i fiable de gairebé 400 milions d’ingressos per l’explotació i venda de Barça Vision dels quals amb prou feines poc més del 10% van resultar ser certs, això sí, a canvi d’altres prestacions com les llicències de restauració a favor d’Armarak, que res té a veure amb l’activitat audiovisual ni els nous tresors digitals promesos per Laporta com “una mina d’or”.
Al final, després d’imposar un deteriorament insuficient de 90 milions en el tancament de l’exercici 2023-24, Grant Thornton va donar un sonor cop de porta deixant una excepció en els comptes per la negativa de la directiva de Laporta a aplicar una regularització de més de 100 milions a causa del valor zero real de Barça Vision.
A Laporta li va ser igual i va presentar davant l’assemblea uns comptes amb la disconformitat de l’auditor. Una aberració que ara li ha tocat renegociar al següent auditor, Crowe, que va començar molt fort retirant de la circulació el contracte fantasma amb New Era Visionary Group —perquè no se sostenia, ni es continua sostenint—, però que també ha acabat retratat admetent i donant per bones totes les trampes de Laporta en els comptes del seu primer curs.
Crowe s’ha vist atrapat entre la solidesa indiscutible i inevitable de l’excepció expressada per Grant Thornton i la necessitat de Laporta de dissimular un altre any de pèrdues brutals de gairebé 100 milions. Com? Mitjançant una al·lucinant i grollera maniobra consistent a maquillar-les, deixant caure 17 milions de dèficits en els comptes tancats el 30 de juny de 2025 i reobrint els comptes aprovats de 2024, que ara, segons la memòria, es van tancar amb 180 milions de pèrdues i no amb 90 milions com va aprovar l’assemblea.
El nyap, trampa, frau o com es vulgui qualificar, la solució només és possible en aquest univers laportista, cada cop més governat per una mena de Mag d’Oz on l’engany sembla normalitzat i, sobretot, invisible. Si més no, la literatura legal deixa oberta una porta a una impugnació que, de moment, cap soci ni col·lectiu s’ha atrevit a presentar.
En la normativa comptable i mercantil, una associació no pot alterar els comptes anuals tancats i aprovats per l’assemblea general de l’exercici anterior, ja que aquests es consideren definitius després de la seva aprovació. La Llei Orgànica 1/2002 reguladora del Dret d’Associació (article 14) exigeix que les associacions portin comptabilitat que reflecteixi la imatge fidel i aprovin els comptes anualment en assemblea, però no preveu mecanismes per a la seva modificació posterior.
I no existeixen excepcions generals per a la reobertura de comptes aprovats. La jurisprudència confirma que l’esmena procedeix en l’exercici de detecció, no retroactivament. Només cabria reformulació prèvia a l’aprovació si es detecten fets significatius entre la formulació i l’assemblea, però mai després. Només s’admeten petits ajustos per errors de càlcul o en les petites diferències derivades de l’aplicació de normatives que poden estar subjectes a interpretacions i la correcció de les quals altera substancialment els resultats.
No és el que ha ocorregut tot i que la reexpressió dels resultats de l’exercici 2023-24 a l’informe d’auditoria 2024-25 del FC Barcelona no constitueix una rectificació legal dels comptes tancats i aprovats l’octubre de 2024, sinó un ajust comptable, segons la memòria, comptable per correcció d’errors detectats posteriorment, relacionat principalment amb provisions insuficients en l’operació Barça Vision/Barça Media a causa d’impagaments que van elevar les pèrdues dels 90 milions anunciats a uns 180 milions.
Crowe coincideix amb Grant Thornton que les provisions per impagaments a Barça Media (141 M€ registrats el 2023-24) es van quedar curtes, però decideix projectar el gruix de la correcció sobre l’exercici anterior per reflectir una imatge fidel actualitzada, sense quantificar la diferència exacta, però duplicant les pèrdues emparant-se en la normativa que admet correccions d’errors materials de períodes anteriors, que s’imputen retrospectivament en comparatius, no reobrint comptes aprovats.
És a dir, que Crowe atribueix la diferència de 90 milions a causa d’un error. Delirant.
Contra aquest criteri tan pervers i absurd, l’argument que l’aixafa és tan senzill com la mateixa excepció expressada per l’anterior auditor advertint abans de l’assemblea de 2024 de la insuficiència de la provisió contra la desvaloració de Barça Vision. No pot haver-hi error possible quan l’auditor adverteix de la imperiosa urgència d’aplicar més pèrdues a l’exercici 2023-24 que Laporta es nega rotundament a assumir. És una situació completament diferent: la directiva del FC Barcelona va ignorar l’excepció explícita de Grant Thornton a l’informe d’auditoria 2023-24, que ja advertia de “clars indicis de deteriorament” en la inversió de 208.907 M€ a Bridgeburg Invest (Barça Vision/Barça Media) per incompliments de pagaments de socis, suspensió de la combinació de negocis i fracàs de plans de negoci, sense que el club proporcionés nova valoració.
Els experts no dubten que els resultats econòmics de l’assemblea d’octubre són potencialment impugnables si un soci demostra que la presentació de resultats 2024-25 estan “condicionats” per aquesta reexpressió dels comptes que indueix a error i viola els principis comptables que han de defensar i imposar els criteris de fidelitat dels estats financers.
A Crowe també se li atribueix, en el seu convuls i ja qüestionable debut, la seva capitulació final en l’operació dels seients VIP, inicialment descartat com a ingrés íntegre d’una sola temporada i posteriorment reconegut (70 milions) per salvar-li els mobles a Laporta, ja que sense aquesta entrada les pèrdues acumulades del mandat ja rondarien els 300 milions. Sobre els (im)pagaments de New Era Visionary Group ja circulen els habituals rumors sobre sospitosos retards.
Quant resistirà Crowe posant pedaços a la desmanegada comptabilitat de Laporta? Probablement, poc més si vol mantenir un cert estàndard reputacional, a menys que vulgui enfonsar-se amb el vaixell.
