El Tribunal Constitucional (TC) ha rebutjat per unanimitat la petició de Carles Puigdemont de suspendre de manera cautelar l’ordre de detenció contra ell vigent a Espanya, fet que continua impedint el seu retorn, i ha desestimat també les sol·licituds presentades pels exconsellers Lluís Puig i Toni Comín. D’aquesta manera, l’ordre acordada pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena continua vigent, de manera que el líder de Junts no podrà tornar a Catalunya sense ser detingut fins que el TC resolgui el fons del recurs d’empara contra la negativa del Suprem a aplicar-li la llei d’amnistia.
El Constitucional argumenta que la suspensió dels actes impugnats en un recurs d’empara és una mesura excepcional i que, per tant, s’ha d’interpretar amb “caràcter restrictiu”. En especial, adverteix que no és procedent quan pot interferir en un procediment judicial encara obert. En aquest sentit, el tribunal recorda que les decisions dels poders públics i les resolucions judicials gaudeixen d’una presumpció de validesa i eficàcia, que constitueixen un interès constitucionalment protegit i que, mentre no es resolgui el fons del recurs, han de continuar produint efectes.
En aquest sentit, els magistrats adverteixen que acceptar la mesura cautelar suposaria avançar una decisió sobre el fons del recurs, ja que implicaria pronunciar-se de manera anticipada sobre l’aplicació de la llei d’amnistia. A més, el tribunal considera que suspendre l’ordre de detenció “produiria un menyscabament de l’interès general”, atès que hi ha un “procés penal obert i referit a fets provisionalment qualificats de delictes greus”.
“En aquest sentit, la protecció d’interessos vinculats a l’eficàcia de la jurisdicció penal i a la investigació de les conductes imputades ha de prevaldre sobre el perjudici al·legat pels recurrents en relació amb l’exercici dels seus drets fonamentals”, afegeix el Constitucional.
Lucre personal
Puigdemont està processat per un delicte de malversació de cabals públics per l’organització del referèndum de l’1 d’octubre, la mateixa causa en què l’exvicepresident Oriol Junqueras i altres dirigents independentistes ja van ser condemnats. Tot i la reforma del Codi Penal i l’aprovació posterior de la llei d’amnistia pactada entre el PSOE i els partits independentistes, el Tribunal Suprem va concloure que aquesta norma no és aplicable a Puigdemont perquè considera que el seu cas entra dins de l’excepció per lucre personal.
Segons la interpretació del Suprem, l’ús de diners públics per finançar el referèndum va suposar un benefici personal, ja que, en cas contrari, hauria hagut d’assumir-ne el cost amb recursos propis. El Tribunal Constitucional ja ha avalat la constitucionalitat de la llei d’amnistia, però encara té pendent resoldre si és correcta la interpretació que en fa el Suprem pel que fa a la malversació.
Paral·lelament, el TC també ha de resoldre els recursos d’empara presentats per Junqueras i els exconsellers Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, que continuen inhabilitats per exercir càrrecs públics. Abans de Nadal, el ple ja va rebutjar suspendre cautelarment aquestes inhabilitacions, amb l’argument, també en aquest cas, que els fets quedarien exclosos de l’amnistia per l’existència de lucre personal.
