L’NBA no esperarà el Barça i el condemna a seguir a l’Eurolliga per sempre

Tot i que la junta de Laporta parla de deixar una porta oberta per pujar a aquest tren en el futur, no podria assumir els 10 milions de penalització ni complir amb l’exigència d’un pavelló en condicions. Només l’Eurolliga, condescendent, li permet seguir al Palau

Imatge del Palau Blaugrana del futur difosa pel FC Barcelona el 2021

Les estratègies de Joan Laporta en l’espinós i encara pendent assumpte de la Superlliga, o Unify segons la terminologia legal obligada del projecte de Florentino Pérez, han confirmat i reforçat no només que el president del Barça és un altre il·luminat sense una visió clara i encertada de futur, tant o pitjor que la del seu col·lega i president del Reial Madrid, figura de la qual, malgrat tot, continua depenent i rendint el degut acatament. Laporta també s’ha dedicat les darreres setmanes a fer bandades sobre el futur de l’equip de bàsquet en una altra cerimònia de la confusió que apunta, sembla inevitable, a una nova catàstrofe en l’àmbit esportiu i econòmic.

La qüestió aparent, en aquest cas, implica escollir entre mantenir-se en el format actual d’Eurolliga o bé deixar-se atreure pel cobejós i intrusiu projecte de la futura NBA Europa que va fent passes fermes cap al seu inici a partir de 2027. Si el Reial Madrid, per ara, s’ha mantingut ferm en deixar la competició continental i abraçar el model americà, Laporta s’enfronta a una altra d’aquestes conjuntures en les quals a cada pas sembla dubtar de l’anterior i també del següent.

L’última versió, del passat diumenge, l’ha ofert la premsa després de la reunió mantinguda pel FC Barcelona amb el Comissionat de la NBA, Adam Silver, a Londres, on, representat per Josep Cubells i el seu equip, va escoltar la seva proposta. Els mitjans sostenen que el Barça manté la seva adhesió a l’Eurolliga, amb la qual preveu renovar per deu anys en una decisió pendent d’aprovació per la junta directiva el pròxim dia 22, pel que sembla perquè, segons Cubells, la nova competició NBA encara està indefinida, mentre que l’Eurolliga és l’única opció segura per competir al màxim nivell europeu. Els mitjans també han avançat que el Barça té damunt la taula una proposta per lligar-se a l’Eurolliga per deu anys amb una penalització de 10 milions en cas de voler sortir-se’n per passar-se a l’enemic, l’NBA, si les condicions de l’NBA milloressin.

En canvi, no es parla ni s’al·ludeix en l’entorn blaugrana a la veritable clau de volta que marca el futur del bàsquet blaugrana a curt, mitjà i llarg termini: només l’Eurolliga permetrà al Barça continuar jugant al Palau, pavelló que ja no compleix, ni tan sols, els estàndards de la mateixa Eurolliga on el Barça és acceptat pel seu prestigi, història i potencial tot i incomplir la normativa des de fa més d’una dècada amb l’excusa/promesa que el nou Palau està en marxa.

En el present, ni tan sols l’Eurolliga s’ho creu tot acceptant “pop com animal de companyia” i li hagi demostrat el seu afecte i comprensió més enllà de la crua realitat que, en una competició veritablement seriosa, el Barça de bàsquet no seria admès sense un pavelló en condicions.

Les mateixes fonts properes a la directiva blaugrana han deixat una porta oberta a l’NBA en el futur, encara que aquest no és en realitat un posicionament ferm ni documentat, sinó una altra evasiva maldestra per no reconèixer que a l’NBA li interessa una franquícia a Barcelona, no prioritàriament la inscripció del Barça, ja que la seva visió i model de negoci no passa tant per la personalitat del bàsquet blaugrana com per les seves magnituds, disponibilitat i instal·lacions. L’NBA és plenament conscient que, per exemple, si el Joventut pogués disputar ara mateix l’Eurolliga tindria unes estadístiques d’aforament, abonats, explotació comercial i consums superiors a les del Barça de bàsquet.

El veritable motiu per allunyar-se de l’NBA, un distanciament que és mutu per culpa de la pèssima carta de presentació blaugrana en matèria d’instal·lacions, rau en el fet que ni pot disposar del Sant Jordi com a alternativa ni és capaç, encara menys, de prometre i complir amb un calendari fiable i de garanties sobre el nou Palau.

El nou Palau, més lluny que mai

En aquest sentit, la junta de Laporta ha anat variant dates i xifres: primer va integrar el nou Palau Blaugrana dins del crèdit global de l’Espai Barça amb un cost estimat d’uns 420 milions i finalització cap al 2026, però després ha rebaixat públicament el cost a uns 200 milions i ha desplaçat l’horitzó de construcció cap al final de l’obra del Camp Nou, ja sense calendari tancat i amb noves dates orientatives que apunten més aviat a 2028 en endavant.

Res del que digui o prometi Laporta és fiable, ja que a l’octubre-desembre de 2021, en presentar el nou Espai Barça, la junta de Laporta situava la fi de les obres del Palau per al quart trimestre de 2026, dins d’un calendari global 2022-2027 (Camp Nou 2025, Palau 2026, Campus 2027).

El 2022-2023 es va mantenir el marc que el Palau aniria després del Camp Nou, amb la idea d’abordar-lo un cop encarrilada la reforma de l’estadi, però sense concretar noves dates detallades més enllà d’aquest horitzó 2026-2027.

L’any 2025, Laporta va introduir un nou horitzó verbal: va parlar de tenir el Palau “acabat a inicis de 2028”, lligant l’inici real del projecte al segon trimestre de 2026, quan es presentaria l’“avantprojecte”.

En la presentació del crèdit de 1.500 milions per a l’Espai Barça (aprovat per l’Assemblea l’octubre de 2021), es va comunicar que 420 milions es destinaven al nou Palau Blaugrana, dins d’un total repartit en 900 milions per al Camp Nou, 420 per al Palau, 100 per a urbanització i altres conceptes menors.

Finalment, encara que l’any passat la directiva de Laporta va prometre posar la primera pedra, el nou Palau mai ha estat tan lluny com ara de veure la llum algun dia i encara és rotundament falsa la versió oficial que, un cop acabat l’estadi, el club afrontaria una “segona fase” amb el nou Palau, Petit Palau, pista de gel, hotel i oficines. El futur Palau continua sense projecte executiu ni finançament específic tancat més enllà del marc general que ja parla d’una eventual engegada de la seva construcció a partir de 2030.

Amb la junta de Laporta al capdavant, el Barça deixa una traça visible i inequívoca de ruïna i d’empobriment encara més evident a les seccions esportives com el bàsquet, que aviat no tindrà ni on continuar jugant a aquest pas si no és per la condescendència i el favor de l’Eurolliga. L’NBA ho té molt clar, no esperarà el Barça.

(Visited 216 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari