Les poques filtracions sobre els comptes del Barça de l’exercici 2024-25 han aportat més confusió que claredat sobre aquesta bicefàlia que, s’intueix, domina en aquest moment la comptabilitat blaugrana. La necessitat de Joan Laporta d’explicar i justificar resultats negatius amb un relat fantasiós i manipulant els comptes continua xocant amb el criteri escrupolós i professional d’un auditor l’informe definitiu del qual encara no és públic ni pot analitzar-se amb la serietat que requereixen els estats financers del FC Barcelona.
La prova és que, per exemple, una font ben informada com el Què t’hi jugues? de la Cadena SER ha afirmat que al final l’auditor ha anotat com a ingrés extraordinari de 70 milions l’operació dels seients VIP. És cridaner que, sent aquesta informació certa, o almenys concedint-li el benefici de la credibilitat, LaLiga, en canvi, no els hagi validat a efectes de marge salarial.
Rebobinant, en relació amb el fair play financer que li va atorgar LaLiga a Laporta el gener passat, gràcies a una auditoria baix cost, de 100 milions extraordinaris d’ingressos amb els quals aparentar almenys la cobertura de la inscripció de Dani Olmo, la patronal els hi va restar a l’abril quan l’auditor de debò, Crowe, no va incloure la seva comptabilitat en el control intermedi de la temporada i no els ha reconegut tampoc al final de l’exercici. El descompte ha estat brutal, de 112 milions en total.
La contradicció és tan evident com alarmant, ja que convida a pensar que l’auditor li ha permès consolidar aquest ingrés, de 70 milions dels 100 milions possibles, amb un criteri diferent del de LaLiga, cosa que també sorprèn perquè la patronal ha actuat fins ara seguint escrupolosament l’opinió de l’auditor de torn.
No existeix una explicació raonable a menys que Laporta hagi convençut Crowe amb altres arguments que potser desvelarà l’informe del mateix consultor en qüestió d’hores, ja que els estatuts exigeixen que els socis el coneguin almenys deu dies abans de l’assemblea.
La sospita apunta que Laporta hauria utilitzat aquests 70 milions per compensar parcialment una partida negativa que també va avançar la SER com a segura, encara que sense especificar la seva quantia, derivada de la regularització comptable de Bridgeburg Invest (Barça Visió o Barça Studios). La societat, considerada de valor zero respecte als 208 milions en els llibres que se li va concedir en la memòria de la temporada 2022-23, va ser engolida fa uns mesos dins de Barça Produccions en el marc d’un intent desesperat de Laporta per mantenir viu el valor de la companyia o, si més no, minimitzar l’impacte de la seva descapitalització.
Aquesta maniobra, a falta de detalls i de la lletra petita de l’informe d’auditoria, podria explicar les sorprenents i inextricables magnituds de les poques xifres conegudes fins ara.
Quan, des de la directiva, s’anuncien 17 milions de dèficit sense donar a conèixer el total d’ingressos i de despeses, és perquè (mal)intencionadament el que es pretén és retardar la informació sobre les veritables incidències d’un exercici que passarà a la història per la manipulació i la frivolitat de Laporta —res de nou— a l’hora d’adequar la seva narrativa a la conveniència de la seva imatge i lideratge per damunt de la precarietat i de la insolvència dels números reals.
Per rematar aquesta filtració, i a preguntes del mitjà que ha avançat aquests bocins dels comptes que Laporta vol colar a l’assemblea per la via civil o criminal, des de la junta han assegurat que els pressupostos no es van calcular comptant amb els ingressos de l’Spotify mig obert des del gener. ni amb l’estalvi d’abandonar Montjuïc. Reflexió al·lucinant que l’hemeroteca destrossa si es remena en les diferents intervencions de directius i executius fa un any.
Més enllà del desencant i d’acumular noves pèrdues fins a un total de 111 milions de fons propis negatius, i de més de 140 milions de pèrdues en aquest segon mandat de Laporta, el més preocupant és que fins al pròxim 30 de juny la situació pot empitjorar. En el seu primer mandat, entre el 2003 i el 2010, ja va deixar 47,6 milions de dèficit i un deute superior a la facturació. Va camí de triplicar-lo.
