La UEFA ha assenyalat el segon partit de la Champions del Barça, davant l’Olympiacos el pròxim dia 21 d’aquest mes, a l’estadi Lluís Companys, descartant, de nou, un eventual retorn a l’Spotify, com anaven reiterant la premsa oficialista i la directiva a través dels seus canals de filtració i de la mentidera oficial per a assumptes de l’Espai Barça, la vicepresidenta Elena Fort.
Fa tot just uns dies, però, el missatge ha virat cap a un altre escenari en què ara és la directiva de Joan Laporta la que prefereix no avançar el retorn, per precipitat, a les Corts. Un gir al·lucinant, sobretot pels arguments recollits per la mateixa premsa laportista basant-se en el fet que, per raons econòmiques, és més rendible aprofitar l’aforament de Montjuïc i els avantatges d’una rutina ja adquirida que complicar-se la vida per atendre la meitat dels espectadors amb les incomoditats de compatibilitzar aquesta reobertura amb les obres, circumstància que a més endarreriria la seva finalització.
És a dir, l’argumentari invers al que s’havia utilitzat fins ara per justificar la urgència de reobrir l’estadi.
Té una explicació. La realitat és que les petites deficiències a esmenar són en realitat estructurals i que fins dijous Laporta no va presentar a l’Ajuntament de Barcelona els plànols de les reformes suggerides per Limak per sortir del pas al menor cost possible i, en qualsevol cas, sempre desviant-se dels plànols originals aprovats juntament amb la llicència.
Per tant, el permís de primera ocupació, encara que l’Ajuntament pogués aprovar les reformes sobre les reformes, difícilment li concedirà una llicència d’obertura diferida i condicionada a la promesa de Laporta que aquesta vegada ho faran millor i complint la normativa. Les promeses de Laporta no cotitzen precisament a l’alça.
El segon factor clau és que Laporta ha tancat, a la força i al límit, l’exercici 2024-2025 sense la possibilitat d’incloure, almenys d’acord amb la normativa comptable, algunes de les partides associades al retorn actiu a les Corts.
Si l’informe d’auditoria aprova o no la formulació dels comptes que el president pensa presentar a l’assemblea, això ja és una altra història. El que ara compta és que, com que reobrir l’estadi ja no li soluciona el gran embolic financer més enllà del 30 de setembre, tornar a les Corts ha deixat de ser prioritari i, a més, necessita encobrir aquest nou retard amb un relat més o menys creïble.
Podria ser, fins i tot, que s’hagués negociat una mena d’estratègia de no-agressió segons la qual els tècnics municipals aprovarien els plànols presentats i li concedirien per avançat el visat per reobrir a canvi de no fer-ho realment fins a la seva execució, que el Barça demoraria, almenys, fins que pogués atendre gairebé 50.000 espectadors d’acord amb la segona fase de la primera fase acceptada per l’Ajuntament.
Un altre joc d’interessos i d’aparences en què el gran culpable de tot, Limak, continua sense ser assenyalat. Un altre assalt que guanyarà Laporta amb l’Ajuntament còmplice d’aquest gran encobriment.
