Laporta es treu de la màniga una altra ‘proposició indecent’ per a l’Ajuntament

La surrealista reacció de Joan Laporta a la reprimenda -tot i que amable i calculadament amistosa- de l’Ajuntament de Barcelona perquè Limak ha tornat a ficar la pota -i, a més dels retards, no és capaç d’executar les obres del Spotify d’acord amb els plànols aprovats i la normativa sobre accessos i seguretat- és una mostra més del seu grau de desesperació davant la necessitat de fer veure a LaLiga, la UEFA, l’auditor i Goldman Sachs que el nou estadi blaugrana ja està operatiu, o gairebé. Que només és qüestió de dies que, amb la llicència de primera ocupació, es pugui reobrir per disputar els partits de Lliga i, en qüestió d’uns dies més, fins i tot els partits de Champions.

En una altra d’aquestes piruetes improvisades, des de la directiva s’ha filtrat la intenció de demanar a l’Ajuntament que li concedeixi la llicència de primera ocupació a canvi d’un “compromís d’esmena”. És a dir, que li donin avui mateix la llicència de primera ocupació amb el compromís d’ajustar les instal·lacions a les condicions de seguretat que exigeix la normativa més endavant. La mateixa informació, difosa en exclusiva per RAC1, no aclaria si, en un calendari de reformes, el club assegurava dur-les a terme abans d’una determinada data, o si Laporta en té prou que li donin els permisos de cara a la galeria, per complir amb els acords bilaterals amb LaLiga, amb l’auditor i amb Goldman Sachs, i s’acomoda a no obrir les portes de l’estadi fins que Limak rectifiqui la cadena d’errors constructius detectats pels tècnics municipals.

Ambdues alternatives incrementen l’absurd ridícul del tàndem Laporta-Limak al límit d’una situació que, de totes maneres, no garanteix la reobertura aviat i que només sembla tensar encara més la relació amb l’Ajuntament. La informació de RAC1 feia referència, a més, a esmenes a executar sobre una proposta del club i no necessàriament a les exposades pels Bombers específicament.

De fet, a l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ni tan sols a RAC1, on va concedir una entrevista en directe dijous al matí, no s’atreviren a preguntar-li per aquesta proposta aparentment tan estrafolària. Collboni, lluny de respondre com va titular Mundo Deportivo en un altre exercici de manipulació (“esperem tenir bones notícies aviat”), va deixar molt clar que no s’atrevia a especular sobre cap termini. El que sí que va garantir va ser que “els funcionaris públics de l’Ajuntament podran treballar amb independència i sense pressions”.

En aquesta partida, Laporta es juga continuar tenint el control de la tresoreria del Barça o perdre’l a favor d’una intervenció de Goldman Sachs, aquest gegant financer al qual el president fa mesos que promet, com als socis, que el Spotify està en perfectes condicions d’ús i d’explotació.

Com que aquesta és una altra de les seves faules, al president no li ha quedat més remei que forçar, des de fa mesos també, aquesta campanya d’acusació –i assetjament– a l’Ajuntament de Barcelona per posar traves al Barça fent bona aquella proclama laportista de “contra tot i contra tots”.

Indubtablement, Laporta va guanyant la batalla del relat amb aquesta activació massiva, persistent i visceral del seu aparell mediàtic amb el focus posat en l’alcalde Jaume Collboni, i el seu equip de govern, a cada retard en la data de reobertura que el club avança als mitjans.

La confusió, per altra banda, també va en augment a causa dels missatges defensius (de la seva responsabilitat en la demora de les obres) i ofensius (de culpabilitat sobre els polítics per la negació dels permisos) des de la mateixa directiva, ja que en aquesta nova proposició indecent a l’Ajuntament sembla donar per fet que els impediments arquitectònics pendents de solució requeriran més temps, esforç i costos que si fossin només serrells.

El caos continua dominant aquest forcejament en què Laporta ha convertit la recta final del retorn a l’Spotify, aquesta vegada com si volgués forçar un altre no de l’Ajuntament amb el qual alimentar aquest sac d’excuses, lamentacions i queixes que Limak encara esquiva com vol el president.

Igualment, els problemes financers catastròfics que augmenten cada dia que passa no s’arreglen amb aquesta capacitat de Laporta per a l’agitació, que no per a la gestió.