Amb l’actual genocidi de Gaza, no només han mort milers de nens, dones, ancians, cooperants internacionals, periodistes i metges. Aquesta només és la mort física, visible. L’altra mort provocada per la massacre, la que no ve arrebossada en sang i pols, és intangible perquè és moral, espiritual. Parlo de la mort de la decència humana. D’una mínima decència humana. I en aquest punt no puc més que recordar les paraules d’un bon amic meu, que una vegada em va dir que un pinxo, tot i sent un miserable, és un paio a qui no es pot demanar que actuï com una germaneta de la caritat. Un pinxo, al cap i a la fi, és el que és, i actua com a tal. Però compte amb un fariseu, deia, perquè és un espectador que, des de la tranquil·litat que dóna la distància i sota una falsa aparença de equanimitat, es permet maquillar, relativitzar i fins i tot justificar obertament els abusos del primer. I, per tant, és encara més execrable.
Crist va ser especialment dur amb aquesta mena de personatges, als qui va fustigar per la seva doble moral durant bona part de l’Evangeli. No per casualitat “fariseu” és encara avui sinònim d’ “hipòcrita” en la nostra llengua. El record d’aquella casta religiosa, hegemònica a la societat jueva de l’època, resulta molt útil per comprendre el que succeeix avui. Perquè la seva abjecta hipocresia il·lumina moltes actituds davant el Genocidi de Gaza, proclamades en veu alta i sense pudor per polítics, periodistes, tertulians i fins i tot organismes oficials. Una d’elles és la perversió del llenguatge. La primera i més evident és anomenar “guerra” a allò que no és més que una campanya d’extermini pura i dura. Perquè aquí no hi ha dos estats combatent amb els seus respectius exèrcits en un pla d’igualtat. Aquí el que hi ha és una enclusa, la població civil de Gaza, martellejada dia i nit per una de les màquines de guerra més hipertecnologitzades i fanatitzades del món, el Tsahal, és a dir, l’exèrcit d’Israel. Un estat convertit en un pinxo regional i protegit, per si no n’hi hagués prou, pel pinxo global nord-americà.
El fals qualificatiu de “guerra” ve, òbviament, a emmascarar la veritat: que s’està perpetrant un Genocidi en tota regla. Però els sanedrins internacionals han trigat a reconèixer aquest fet, malgrat estar sent retransmès en directe, dia a dia, per totes les televisions del món. El passat 2 de setembre podia llegir-se a La Vanguardia: “La major associació acadèmica mundial d’experts en genocidi va aprovar una resolució que declara que es compleixen els criteris legals per establir que Israel està cometent genocidi a Gaza”. Dues setmanes després, el 16, Euronews informava que l’ONU feia el mateix. Tot això, com es pot veure, dos anys després de l’inici de la brutal ofensiva israeliana. Fascinant.
El fariseisme en aquest tema es multiplica i assoleix un punt notable amb l’UE: enèrgica i decidida davant Rússia, es mostra tèbia, tremolosa, amb Israel, a qui amb prou feines es limita a repetir-li que “ha de respectar la legalitat internacional”. És a dir, a un estat el objectiu del qual és precisament dinamitar aquesta legalitat dia a dia. O sigui, que el pinxo actuï com una germaneta de la caritat. S’ha de ser molt genuflex o molt pusil·lànime per pretendre quelcom així. O ambdues coses alhora.
Però el nivell farisaic augmenta fins cotes difícils d’igualar amb certs esdeveniments esportius. El govern regional de Madrid va escenificar fa poc el molt bíblic gest d’esquinçar-se les vestidures en parlar de kale borroka i de Sarajevo per referir-se als aldarulls que van enterbolir la final de la Volta Ciclista a Espanya. Un veritable insult a la intel·ligència que només s’explica en algú que no té ni punyetera idea del que va ser la guerra dels Balcans ni del País Basc en els seus anys durs però que, això sí, té la barra suficient per utilitzar-los com a arma política.
Tanco aquesta breu (però substanciosa) historia universal de la infàmia, com diria Borges, amb altra perla del fariseisme relacionada també amb la Volta a Espanya. La Unió Ciclista Internacional (UCI), que ja no sap a on ficar-se per tal de justificar la presència en aquesta competició de l’equip israelià, àmpliament repudiat durant tot el recorregut, va ser, en canvi, expeditiva a l’hora d’expulsar el 2022 Rússia i Bielorússia de qualsevol esdeveniment del seu calendari internacional. De la mateixa manera van actuar el Comitè Olímpic Internacional (COI) i la Unió Europea de Radiodifusió (UER), que va excloure els russos d’Eurovisió.
Pel que sembla, no tots els morts són iguals. El que deia: ja no hi ha decència. Però sí molts fariseus.
