A manca d’arguments legals, burocràtics i arquitectònics, Laporta ja ha tret l’artilleria pesant contra l’Ajuntament perquè li donin la llicència de primera ocupació de l’Spotify per la via ràpida, per la via política abans que per les credencials tècniques de les diverses i experimentades veus que han de donar el seu vistiplau als despropòsits de Limak, que és la principal finalitat d’aquest gran teatre d’operacions posat en marxa pel president del Barça per encobrir —per alguna cosa serà— els defectes de la feina de la constructora turca i sobretot el seu retard, tan evident i al mateix temps tan ignorat.
Laporta s’ha inspirat en les pel·lícules de gàngsters a l’estil de les festes de Lamine Yamal que tant li agraden i en les sèries del mateix gènere, on tota l’administració, la policia, l’autoritat i la premsa són organitzacions corruptes i susceptibles d’acceptar suborns i pressions, per accelerar una reobertura que, si no arriba aviat, farà saltar pels aires la precària economia blaugrana, ara ja plenament sota les urpes del monstre Goldman Sachs i dels seus super-poders —els que li va signar Laporta— per intervenir la tresoreria del FC Barcelona pel que fa a la gestió i explotació de l’estadi.
Abans que a mitja tarda del dia històric 23 de setembre del 2025, vigília de la Mercè i, per tant, del 68è aniversari de la inauguració del Camp Nou el 1957, l’Ajuntament declarés finalment que l’Spotify de Laporta i Limak no és segur per acollir partits amb públic, ni tan sols amb una quarta part de la seva capacitat, Laporta li havia preparat al govern de Jaume Collboni el parany del segle perquè no tingués altra sortida que concedir la primera ocupació per sobre dels informes tècnics que ho desaconsellaven. És a dir, havia preparat el major xantatge públic i mediàtic mai vist per a jugar diumenge a Les Corts contra la Reial Societat.
En el context d’aquesta maniobra a la desesperada, Laporta ja havia anunciat el retorn a l’estadi amb la meitat de l’aforament per al 10 d’agost i, a partir de llavors, cada setmana va anar filtrant a la seva premsa que l’estadi estava a punt d’obrir-se. Primer contra el València, després contra el Getafe, més tard per la Champions contra el PSG —amb la UEFA no han colat els seus trucs i la negligent tardança de la constructora— i ara, en pla ultimàtum, contra la Reial Societat en un diumenge en què el mateix Ajuntament ja li va advertir que a causa del piromusical els accessos a Montjuïc estaven limitats a un horari determinat.
Ahir dimarts al matí, amb l’escenari del partit a l’aire i a la teulada de l’Ajuntament després de tres dies d’assetjament per part de tot l’aparell de propaganda i comunicació laportista dirigit contra la classe política municipal i assenyalada ja sense matisos des del Barça com l’única culpable de frenar la reobertura de l’estadi, el dia va començar amb el fortíssim ressò d’un atac directe del president el capvespre de dilluns des de París, abans de la gala de la Pilota d’Or.
“Estem en mans de l’Ajuntament”, va dir Laporta. “Dependrà —va afegir— del que diguin els responsables de l’Ajuntament. Nosaltres hem fet la feina, tenim el Certificat de Final d’Obra, tenim el certificat de control de l’obra, tenim l’informe de bombers, de medi ambient… No ho dic jo, ho ha dit LaLiga, ho ha dit la UEFA. Estem a l’espera de rebre la llicència de primera ocupació. Sabem que és un procés, no volem posar més pressió de la necessària, però és cert que ja arriba un moment que crec que el retorn és molt a prop. Veurem què diu l’Ajuntament, però nosaltres estem preparats per tot. Les esmenes que es van demanar les hem anat fent. Esperem que sigui com més aviat millor”.
Un desafiament directe acompanyat de la filtració de fotos immaculades de l’interior de l’estadi, de visites importants i de l’anunci d’una convocatòria a la premsa per ahir dimarts al migdia en què s’havia de mostrar, i demostrar, als periodistes que l’Spotify està completament a punt per al seu ús parcial.
Altres fonts, amb la boca petita, insisteixen que el concepte CFO (Certificat de final d’obra) no és només un document propi del Barça, sinó que requereix l’acompanyament d’altres visats com el del Col·legi d’Arquitectes que, segons Catalunya Ràdio, ha comprovat que certes parts de l’obra no s’han executat d’acord amb el disseny formalitzat en el projecte i el pla d’obra. Un problema greu, com sempre a l’univers laportista, a mig camí entre la mala fe i la torpesa.
Per altra banda, l’Ajuntament no ha sortit a replicar Laporta de forma immediata, però sí que s’ha produït, després d’aquesta bomba mediàtica laportista, una regressió progressiva dels titulars als mitjans, com volent restar dimensió i transcendència a aquestes declaracions a temps d’evitar una guerra oberta entre club i consistori. Només es va filtrar que l’Ajuntament havia fixat per primera hora de la tarda de dimarts una reunió tècnica i que, possiblement, la primera tinenta d’alcalde de la ciutat, Laia Bonet, donaria alguna explicació als mitjans després en acabar-la.
Laporta, no obstant això, va continuar amb el seu propi guió i ahir al matí a les ràdios, en directe, reiterava que “estem en mans de l’Ajuntament” i que, per escalfar la reunió, “avui esperem que ens donin la primera ocupació per poder jugar diumenge”, en un context de pols entre gegants, entre l’obligació de complir amb la normativa de l’Ajuntament i la vocació i l’estil laportista de saltar-se la llei i l’ordre com és el seu modus operandi habitual.
Amb l’escopeta carregada i després d’un migdia marcat per la cantarella dels mitjans, repetint la idea de Laporta que l’estadi “està per jugar” després del tour dels periodistes pels racons més acabats de l’estadi, la vicepresidenta Elena Fort va pujar uns graus la temperatura incandescent de la tensa relació amb declaracions incomprensibles i preventives: “Que no estigui acabat no vol dir que no sigui segur. L’Spotify és l’estadi més segur de tot Espanya”.
Momentàniament portada dels portals digitals, les seves ridícules formes i afirmacions van ser esborrades i sepultades per sempre després de la compareixença de la tinenta d’alcalde Laia Bonet, juntament amb el cap del Servei de protecció civil, prevenció, extinció d’incendis i salvament, Sebastià Massagué, en què van anunciar i detallar greus problemes constructius i errors en la documentació lliurada per Laporta sobre l’estat de l’Spotify. Els portaveus de l’Ajuntament van confirmar que, en efecte, els plànols originals, els que es van segellar amb la llicència d’obres, no es corresponen amb parts de l’obra, algunes d’elles directament vinculades a la normativa en matèria de seguretat i accessos. Motius, doncs, sobrers per denegar una llicència de primera ocupació que Laporta va intentar obtenir a cops de colze i gairebé per la força en 24 hores de fúria contra l’equip de govern municipal.
El Barça va recollir cable, va admetre que rectificaria l’estadi d’acord amb les últimes recomanacions de l’Ajuntament i que el Barça-Reial Societat es disputarà a Montjuïc. Un altre episodi de vergonya i comportament de xantatge i extorsió gairebé mafiós per part de la junta blaugrana que, no obstant això, li ha proporcionat a Laporta el que volia, un ‘NO’ de l’Ajuntament de cara a justificar-se davant de LaLiga, l’auditor, la UEFA i Goldman Sachs i, sobretot, posar a resguard la imatge i el bon nom de Limak. Una altra puntada endavant pel camí de l’abisme financer per al Barça. No pas per Laporta.
