L’empresari Adnan Ahmadzada, un dels grans amics de Joan Laporta en aquest segon mandat, ha estat detingut a l’Azerbaidjan per frau petrolier, acusat de barrejar productes petrolífers refinats amb cru rus, un mètode de frau comú en el tràfic de petroli. També es troba al centre d’una investigació per denúncies relacionades amb una trama al voltant d’Alkagesta, societat sota el control de Kamran Agayev, familiar d’Adnan Ahmadzada, que és el proveïdor més gran de petroli de Malta i que ha utilitzat la terminal petroliera maltesa de Birżebbuġa per traficar petroli rus amb la flota fantasma russa. També ha participat en el tràfic de petroli procedent de Líbia. Actualment, Alkagesta és investigada per les autoritats de la Unió Europea i el Regne Unit per vendre petroli rus a Europa amb certificats fraudulents.
L’amic de Laporta, Adnan Ahmadzada, ha actuat com a amfitrió i interlocutor en els viatges de la delegació blaugrana a l’Azerbaidjan en el marc d’una relació que s’ha intensificat els darrers anys, apareixent junts tant en actes públics a Barcelona com en desplaçaments institucionals a l’estranger. En visites recents, Ahmadzada ha facilitat els contactes de Laporta amb alts càrrecs polítics de l’Azerbaidjan, inclòs el president Ilham Aliyev, i ha estat clau en la signatura d’acords estratègics i comercials per al club.
Per la seva banda, Ahmadzada ha promogut l’entrada del Barcelona al mercat àzeri, especialment coordinant el projecte de la Barça Academy a Bakú i obrint vies per a acords econòmics i de patrocini a la regió. Se li atribueix, en definitiva, un paper de mediador per a negociacions comercials fora del focus habitual del club, aprofitant la seva xarxa de contactes en el futbol i els negocis internacionals, motiu pel qual s’ha fet habitual la seva presència en reunions i signatures de contractes al costat de Laporta. Actes que, per cert, s’han caracteritzat per la confusió del mateix club a l’hora d’aclarir si les visites del president a l’Azerbaidjan eren per motius particulars (professionals) o en representació del club per impulsar el mercat del marxandatge blaugrana.
Mitjançant aquesta relació tan propera amb Laporta, Ahmadzada ha consolidat una proximitat, pràcticament de col·legues, amb jugadors també de confiança de Laporta com Lamine Yamal, Raphinha, Balde i altres que, com Laporta, li van enviar missatges personals molt afectuosos pel seu aniversari.
Ver esta publicación en Instagram
Sembla evident que la suposada expansió a l’Àsia Central (Azerbaidjan, Mongòlia, Kirguizstan) dels productes i de les Barça Academy —sempre mediada o facilitada per la intervenció directa d’Ahmadzada— forma part de l’estratègia d’internacionalització i captació de nous ingressos del FC Barcelona en l’etapa Laporta.
El febrer de 2025, Laporta va viatjar a l’Azerbaidjan acompanyat per Ahmadzada per a una trobada institucional amb el president Ilham Aliyev, on es va fer entrega d’una samarreta personalitzada del Barça, i es va negociar l’obertura d’una Barça Academy a Bakú. Ahmadzada, com a amfitrió local i soci estratègic, va ser clau en aquest viatge. Tots dos van coincidir a la 29a Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP29) celebrada a Bakú (Azerbaidjan) el novembre del 2024, juntament amb altres directius del club blaugrana. També hi ha constància de reunions prèvies i viatges conjunts als Emirats Àrabs Units i l’Aràbia Saudita a finals del 2023, on Laporta va mantenir trobades privades i de negocis vinculades a l’expansió comercial del FC Barcelona, comptant amb la presència i la mediació d’Ahmadzada. Laporta i Ahmadzada han participat junts en visites a Mongòlia i Kirguizstan en el marc de l’estratègia d’internacionalització del Barça, incloent-hi la inauguració d’acadèmies i negociacions amb autoritats locals. Aquestes són, però, les úniques Barça Academy desenvolupades sota el lideratge personal del president. La resta, no.
És important destacar la bona entrada, si més no fins ara, d’Adnan Ahmadzada a l’Aràbia Saudita, on Laporta ha posat ara el focus dels seus interessos particulars. Adnan Ahmadzada posseeix àmplies connexions empresarials i comercials a l’Orient Mitjà i l’Àsia central en els sectors de l’energia, la logística, la construcció i les relacions internacionals.
Ahmadzada va ser vicepresident d’inversions i màrqueting a la petroliera estatal SOCAR (State Oil Company of Azerbaijan Republic), amb una activitat crucial en el sector energètic regional, especialment en exportacions de petroli i gas cap a països d’Orient Mitjà, Europa i Àsia. Des del 2023, presideix ABDA Invest Holding, un conglomerat amb presència en sectors com la construcció, la logística, el transport marítim, l’agricultura, cadenes de supermercats i cinemes. A través de SOCAR Trading i Azchemco (sector químic), Ahmadzada ha establert llaços en mercats energètics del Golf Pèrsic, l’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs i Qatar, facilitant operacions i acords tant comercials com financers.
Les relacions de Laporta amb l’Azerbaidjan i l’entorn comercial d’Ahmadzada en països on opera segueixen un patró similar al mantingut en el seu primer mandat amb Zeromax, el major conglomerat empresarial de l’Uzbekistan sota el control de la seva també millor amiga aleshores, Gulnara Karimova, filla de l’expresident uzbek Islam Karimov. Aquesta empresa va protagonitzar escàndols judicials internacionals lligats a corrupció, blanqueig de diners i espoli sistemàtic dels recursos del país, amb protecció governamental fins a la caiguda en desgràcia de Karimova.
Gulnara Karimova va ser finalment acusada a Uzbekistan i altres països (Suïssa, EUA) de liderar una organització criminal que va saquejar centenars de milions al poble uzbek i va operar amb violència i intimidació, utilitzant Zeromax com a tapadora d’activitats il·lícites. Zeromax controlava més de 100 empreses a escala internacional i estava involucrada en suborns i blanqueig de diners a gran escala. El 2010 va col·lapsar, cosa que es va convertir en la major fallida empresarial d’Uzbekistan. Karimova va ser condemnada primer a arrest domiciliari i posteriorment empresonada, i els seus actius multimilionaris van quedar congelats en bancs suïssos i d’altres països.
Joan Laporta, com a president del Barça, va signar acords comercials amb Zeromax que van incloure la celebració de partits amistosos i esdeveniments promocionals; el FC Barcelona va viatjar a l’Uzbekistan el 2008 i 2009 per actes amb Karimova com a amfitriona i per negociar aliances esportives amb el club Bunyodkor, també sota control de Zeromax. El despatx d’advocats de Laporta va facturar a Zeromax més de 10 milions d’euros per assessoraments i gestió d’esdeveniments entre 2008 i 2010.
L’Agència Tributària va obrir una inspecció a Laporta en aflorar aquests pagaments des de comptes suïssos de Zeromax i el va acusar de no declarar uns tres milions d’euros en impostos relacionats amb aquestes operacions.
No cal dir que el vincle de Laporta amb Zeromax i Karimova va ser objecte de crítiques per part de la premsa, d’exdirectius del Barça i de l’opinió pública, per associar la reputació del club a pràctiques empresarials qüestionables i al règim uzbek.
A més de Zeromax, Karimova va estar vinculada a altres empreses participades estatals i firmes de telecomunicacions implicades en trames de suborns i blanqueig a l’Uzbekistan, Suècia i Rússia. En aquest marc va rebre pagaments multimilionaris per facilitar llicències i contractes gràcies a la protecció política del seu pare.
