Trump va anar a Alaska somniant amb recollir el premi Nobel aquest desembre. Havia fet tots els deures. Havia apartat Zelenski de qualsevol decisió sobre el seu propi país després d’obligar-lo a signar a un acord que posava en mans dels Estats Units els seus recursos naturals. També havia deixat fora i en ridícul a una Europa covarda, que va acceptar els seus aranzels sense oferir cap resistència pensant que així satisfaria la fam d’un abusador que, al cap de pocs dies, ja li estava exigint un regal de 600.000 milions d’euros en inversions si no volien veure com més que es duplicaven els aranzels acordats i que havia acceptat augmentar la seva despesa militar per alimentar la indústria militar nord-americana. Fins i tot havia aconseguit que fossin els mateixos europeus els que apaguessin les veus discrepants i les apartessin dels contactes de cortesia previs a la seva reunió amb Putin. Pedro Sánchez no va ser convidat, i tampoc la primera ministra danesa, Mette Fredericksen, poc procliu a vendre Grenlàndia als americans.
Alguna cosa, però, va fallar. Probablement Trump va pensar que es reunia amb un altra abusador i no es va adonar que tractava amb un mafiós que no es conformava amb el repartiment dels minerals i les terres rares que allotja el subsòl ucraïnès, que la seva intenció, a la llarga, és refer no la URSS, sinó l’imperi rus del que Alaska en va ser part.
I així és com les coses es van anar torçant de bon començament. La reunió prèvia entre tots dos presidents en solitari no es va produir. Les negociacions que havien de durar entre sis i set hores, segons el portaveu del Kremlin, Dimitri Peskov, van acabar en menys de tres. El format de la trobada havia de ser, segons l’assessor de política exterior de Putin, Iuri Uixakov, en un format de cinc persones per cada banda, al final només hi van ser tres i tres: el president rus, el seu ministre d’exteriors, Serguei Lavrov, i Uixakov per part russa, i Trump, el Secretari d’Estat Marco Rubio i Steven Witkoff, assessor en afers exteriors de Trump i inversor immobiliari.
La reunió va morir en el mateix moment en que la delegació russa va anunciar que no acceptava un alto en foc previ a la negociació d’un acord de pau a Ucraïna tal i com portava exigint Trump des del mes de març. A Rússia les coses li van bé al front, on les seves forces avancen lenta, però inexorablement al Donbàs. El seu interès en congelar el conflicte és zero.
En tornar a Moscou, Putin va mantenir una reunió amb alts funcionaris del Kremlin on va valorar positivament la reunió perquè “va ser una oportunitat de parlar de les causes d’aquesta crisi i treballar per eliminar-les com a base d’una futura solució”.
Mentrestant, el president dels Estats Units comprava l’argument rus i anunciava a la seva xarxa social Truth que “hem arribat a la conclusió que la millor manera de posar fi a la terrible guerra entre Rússia i Ucraïna és avançar cap a un acord de pau que posi fi a la guerra i no un alto el foc convencional que, sovint, no es respecta”. S’obria d’aquesta manera la porta a cessions territorials inacceptables per una població ucraïnesa que ha pagat amb massa vides la integritat del seu país. Es trencava la promesa feta als governs europeus i al mateix Zelenski de convertir la integritat territorial d’Ucraïna en una línia vermella del tot irrenunciable. Ja no ve d’una deslleialtat més de l’administració americana cap a una Europa que ja sap que abaixarà el cap mesella. Trump ja ha començat a pressionar al president ucraïnès perquè accepti una cessió territorial prou satisfactòria per Moscou per a signar un tractat de pau. Moscou ha anunciat que vol, com a mínim, annexionar-se Crimea i tot el Donbàs, fins i tot aquelles zones que no ha conquerit.
A Alaska comença a definir-se un món on es beneeix la figura d’un personatge sinistre com Putin, es considera la guerra com a instrument de negociació política entre estats i s’albira un nou ordre mundial sotmès a les vel·leïtats, els acords i els desacords dels països que posseeixen armament atòmic. Les atrocitats d’Israel a Gaza en són un exemple.
Però que no s’obtinguessin resultats significatius respecte a una treva, ni que fos sobre els atacs aeris contra la població civil, ni a l’aixecament de les sancions econòmiques contra Rússia, no significa que no hi hagi hagut cap mena d’avinença. El dia abans que Trump el legitimés davant el món a Alaska, el president rus va signar un decret que permetia a la principal petroliera nord-americana, Exxon Mobile, recuperar la seva participació en el projecte Sakhalin-1, que li havia estat incautada com a resposta a les sancions que li van ser aplicades en els primers moments de la invasió d’Ucraïna.
S’entreobre d’amagat una porta al retorn de les inversions dels Estats Units a Rússia.
