Ter Stegen planta cara als serveis mèdics i al caos financer de Laporta

Acorralat per l’espectre mediàtic, sens dubte excitat pels revessos que li dona el dia a dia del club, Joan Laporta s’ha refugiat en la protecció i l’amabilitat de Mundo Deportivo per intentar recuperar la solvència i la credibilitat que tan fugisserament va apuntar després de la seva intervenció al Senat Blaugrana, tot just havent signat Joan Garcia i amb el fitxatge de Nico Williams a punt de tancar-se.

Des de llavors, el ridícul sense parangó del fallit Gamper, l’engany sobre la regla 1:1, la plantada de Nico Williams, la multa de la UEFA, i el no menys desastrós episodi d’una gira asiàtica amb els intermediaris amics d’Enric Masip intentant estafar-se entre ells, s’han anat acumulant en el deure de la presidència fins a obligar Laporta a treure el cap i intentar tranquil·litzar el barcelonisme amb un discurs que, per l’experiència, probablement s’ha forjat a base de més mentides que realitats. Més o menys en la mateixa proporció de les seves últimes intervencions, sobretot les relatives al fair play financer i el retorn al Spotify.

El cop de gràcia l’ha donat Ter Stegen amb l’anunci que s’operarà de l’esquena amb la previsió que només estarà tres mesos de baixa i no més de quatre, com desitja i espera la directiva, i sobretot Hansi Flick, per treure’s de sobre un dorsal i, a més, el 80% del seu salari per poder inscriure Joan Garcia, tot i tenir el marge salarial excedit.

La reacció de la directiva a aquest desafiament ha estat l’esperada, filtrant als mitjans que segons els metges del club, que han consultat especialistes en el tipus de lesió que arrossega novament Ter Stegen al quiròfan, el temps de recuperació previst per al porter alemany serà d’entre 4 i 5 mesos. És exactament el període ideal per enviar un informe creïble a LaLiga en virtut del qual, a petició del Barça, LaLiga li retiraria la llicència provisionalment a Ter Stegen i donaria llum verda a l’alta de Joan Garcia.

Si no fos així, Ter Stegen mantindria el dorsal i Joan Garcia no podria jugar perquè no estaria inscrit. Les tertúlies i les columnes, tal com s’esperava, s’han centrat a criticar l’actitud del porter i primer capità de l’equip, fent seves les sospites de la directiva sobre la seva mala fe i perversa estratègia en fer públic pel seu compte que haurà tornat i en forma en només tres mesos. El factor que provoca el debat, ja que d’una intervenció similar Ter Stegen va rebre l’alta al cap de 66 dies la vegada anterior, afecta el fet de ser reincidents i, per tant, a una suposada dificultat afegida, un més amunt, un més avall, abans de rebre l’alta.

S’acosta, així doncs, un altre embolic que a la directiva de Laporta l’interessa concentrar en la figura del porter i no en el fet, molt més important i definitivament insòlit, que el president blaugrana, per negligència, manca d’habilitat, incapacitat, tripijocs i trucs o trampes comptables, continuï sense fair play financer per fitxar després de tres anys i 1.100 milions en palanques.

Pretén, des del poderós altaveu mediàtic del qual disposa, que sigui el capità i no el president qui aparegui com a responsable que la inscripció de Joan Garcia depengui ara de si un tribunal mèdic independent de LaLiga es creu el metge que l’opera o l’interès clarament de part dels serveis mèdics del club. Els mateixos que l’any passat ja van convèncer LaLiga que Christensen trigaria més de quatre mesos a deixar enrere una lesió diagnosticada inicialment per un període de dos mesos.

Es contempla que el mateix jugador pugui enviar el seu informe mèdic replicant el criteri del club? Possiblement, l’actitud de Ter Stegen no sigui amistosa en aquest conflicte, que té el seu origen en dues circumstàncies. D’una banda, la renovació que li va signar Laporta fins a 2028, convençut que seria el titular i capità per molts anys, sense riscos de lesions ni problemes físics. I, d’altra banda, la incòmoda, egoista i lamentable campanya de Ter Stegen al final de la temporada passada, fent fora pràcticament Szczęsny de la porteria per poder reaparèixer a temps de mantenir la titularitat amb Alemanya a la Nations League. Hansi Flick no li ho va perdonar i quan va sorgir l’oportunitat de fitxar Joan Garcia, va resoldre que un dels dos sobrava.

En aquest nou escenari, però, si l’exporter de l’Espanyol ja estigués inscrit, com seria lògic en un club seriós i ben gestionat, a hores d’ara és segur que Ter Stegen hauria adoptat una altra estratègia. La força que li atorga continuar tenint fitxa i que la de Joan Garcia pengi literalment del fet que a ell el facin fora, que renunciï al seu contracte o que es lesioni resulta, si més no, insòlita i esperpèntica.

Per tant, més enllà dels arguments susceptibles de ser esgrimits contra Ter Stegen pel seu comportament egoista i tan allunyat de la imatge i l’exemple derivats de la responsabilitat de ser el primer capità, els despropòsits de Laporta anunciant la regla de l’1:1 sense ser-hi, els 100 milions dels seients VIP ballant , l’auditor embogit perquè tot són trampes comptables que la UEFA ha castigat amb una fortíssima multa, i la perspectiva de seguir a l’exili conformen aquesta xarxa d’una certa seguretat i control de la situació per part de l’alemany.

Tot i que Laporta vol que Ter Stegen sembli el dolent de la pel·lícula, en el fons i en la forma, el responsable únic d’aquesta escandalosa i inestable situació no és altre que el president del Barça.