Vídeos anònims de treballadors de l’Spotify que han circulat per les xarxes en les últimes hores mostren la crua realitat de l’estat de les obres. Acrediten i justifiquen el retard que ha impedit reobrir l’estadi tal com havia anunciat fa poc més d’un mes el mateix president Joan Laporta, que només necessitava una barbacoa per renovar Messi, que des del juny passat afirmava que el Barça estava sota la regla 1:1 i , ara, després de la plantofada amb la negativa de Nico Williams i de fer el ridícul pujant per Luís Díaz, ha tancat els fitxatges amb un descartat del Manchester United que arriba cedit per una temporada. Un reforç de lloguer sense que tampoc tingui assegurada la inscripció a temps per començar la Lliga.
Aquesta precarietat econòmica, indiscutible, és la que Laporta intentava ocultar incondicionalment aquest estiu. Primer amb un discurs triomfal davant el Senat Blaugrana i després amb una sèrie d’accions de pura propaganda financera, com una nota de la millora de la qualitat del deute associada als bons sènior garantits, passant d’estable a positiu, també amb l’anunci manipulat d’un refinançament de la reforma de l’Spotify i, finalment, provocant el gran enrenou de la cita del 10 d’agost per a la disputa del Gamper amb 60.000 espectadors.
Una estratègia d’escenari mediàtic que, amb el pas dels dies, no ha enganyat a ningú, potser només a DBRS Ratings GmbH (Morningstar DBRS), l’agència de qualificació creditícia que, de sobte, va fer pública aquesta tendència d’estable a positiva d’un determinat bloc del deute “recolzat per la millora del rendiment financer del FCB en les dues últimes temporades, juntament amb l’expectativa d’una major millora gràcies als majors ingressos pel retorn del Club a l’Spotify Camp Nou així com als efectius controls de costos duts a terme pel Club i recolzats pels marcs de sostenibilitat de la UEFA i LaLiga. Morningstar DBRS espera que el Club generi un flux de caixa lliure positiu i mostri capacitat de desendeutament”, segons el club.
Sota aquest pompós text emès pel web del FC Barcelona, l’escenari no és exactament com el pinten la directiva i Morningstar DBRS, ja que LaLiga li reitera sovint que Laporta sempre és lluny d’aquesta “sostenibilitat”, i la UEFA el que ha fet directament és multar-lo per inventar-se més de 500 milions d’ingressos que encara no han aflorat del tot en forma de pèrdues.
Els arguments de Morningstar DBRS sobre els quals va modificar la qualificació creditícia es basaven en el fet que “el projecte de renovació està en marxa i el risc de construcció és limitat, i s’espera que el club torni a l’estadi l’agost de 2025 (tot i que amb una capacitat reduïda de 62.000 espectadors)”. “En conseqüència, Morningstar DBRS ha desagregat l’EB de les finances del Club. El Club va reduir els costos de la plantilla i, com a resultat, va aconseguir obtenir un EBITDA positiu, excloent els guanys per traspassos de jugadors, per primera vegada en les últimes quatre temporades”, va especificar a la seva nota, segurament perquè Laporta li va ensenyar la seva interpretació dels comptes de l’últim exercici i no l’informe real de l’auditor. Pel que sembla, Morningstar DBRS es va creure el conte de Laporta i no el missatge diàfan i precís de l’auditor, Grant Thornton, sobre la veritat d’aquests suposats resultats positius generats, en un cent per cent, gràcies a aquests més de 1.000 milions de palanques dels quals 500 milions que comptablement es van sumar en el seu moment ara es van restant per la deterioració de Barça Vision i de Locksley Invest.
Morningstar DBRS atribueix guanys regulars a la gestió de Laporta que no són reals, molt menys les de l’any passat sobre aquest concepte de beneficis ordinaris, tot i que els comptes van donar 91 milions de pèrdues, això sí, en un context en què LaLiga sí que vigila el marge salarial i restringeix la despesa de les seccions. En cap cas per voluntat de Laporta que, si pogués, vendria l’Spotify sencer abans d’acabar-lo només per gastar en fitxatges a favor dels seus agents favorits, Jorge Mendes i Pini Zahavi.
D’altra banda, Morningstar DBRS esmenta en el seu informe que els ingressos arribaran als 1.100 milions d’euros el 2027, recolzats pel retorn del club al renovat estadi a partir de l’agost de 2025. Les expectatives ja no es compliran perquè, de moment, a l’agost ja és segur que no es jugarà el Gamper, sent més que probable que tampoc es reobri l’estadi durant el setembre tal com van les obres perquè els terminis i tràmits a complir pels tècnics municipals no començaran fins que Limak presenti la certificació de final d’obra del subsol i de la primera i segona graderies completament.
Tornar a Montjuïc, on sembla que acabarà aquesta pel·lícula, suposarà l’incompliment de tots aquests paràmetres que Morningstar DBRS va donar per fets quan va canviar la qualificació creditícia. Això és perquè, en el fons, Laporta sabia perfectament per a qui estava actuant en el vídeo que prometia que el retorn a l’Spotity seria el 10 d’agost. La premsa catalana va comprar la campanya de Laporta com a certa i va projectar al món l’absoluta certesa que el Gamper suposaria finalment la reobertura de l’estadi després de nou mesos de retards, també marcats per successius i enganyosos anuncis de la tornada a casa.
El guió de Laporta respon exclusivament als trucs financers que necessita per continuar encobrint tanta precarietat i negligència, a més de forats comptables de centenars de milions que el president necessita que Morningstar DBRS no apreciï en la seva veritable dimensió. A Goldman Sachs, però, Laporta no el podrà enganyar, ja que acaba de recordar-li que a partir de l’1 de gener de 2026 comença l’operació de devolució del préstec de la reforma de l’estadi, jugui l’equip a Montjuïc o a l’Spotify, pel que fa als trams finançats amb bons. El que sí que ha arreglat Laporta és treure’s de sobre els més de 400 milions que devia pagar a Goldman Sachs per un préstec directe a la reforma el 2028. Ara aquesta part no l’haurà d’abonar el Barça fins al 2033, quan Laporta ja no pugui ser president. La maniobra li ha costat al club 100 milions més en interessos per la prolongació de les quotes, que abans finalitzaven el 2047 i ara ho faran el 2050. I, segons l’Observatori Blaugrana, els socis aproven la gestió de Laporta.
