Des del punt de vista barcelonista, la figura de Xavier Sala Martin comença a ser del tot residual, gairebé ridícula si cal fer cas de la seva última apreciació sobre l’actualitat econòmica i la capacitat de Joan Laporta per fitxar insaciablement tot i estar amb el fair play excedit.
Va ser en la seva intervenció a l’espai Versió Rac1 sobre l’estat de l’economia de l’Argentina quan, de cop, un dels col·laboradors li va preguntar directament si el Barça pot realitzar les operacions previstes de Joan Garcia i de Nico Williams com afirma el president blaugrana o, al contrari, no posseeix prou recursos com ha dit Javier Tebas.
Dubitatiu, desorientat, sorprès i agafat desprevingut, Xavier Sala Martin ni va saber què dir ni va afirmar que el president blaugrana, el seu president, podia tenir la raó. Va ser el mateix interlocutor qui, davant la insolvència del personatge i la imatge lamentable que estava transmetent d’absoluta falta d’interès, d’informació i de criteri, li va llançar un cable. “Segurament el que necessitaria és veure l’estat dels comptes del club…”
Alleujat, el presumpte especialista en economia i fidel escuder de Laporta, es va aferrar a aquesta corda per respondre que “sí, i també les normes de LaLiga i saber per què a uns clubs com el City o el PSG els deixen fitxar i al Barça no”. Es va desmarcar, deixant aquesta empremta real de barcelonista al qual li interessa un rave el tema del fair play.
Lògic, en part, venint d’un personatge, professor d’economia, capaç d’afirmar que ni la comptabilitat ni els auditors són de fiar quan es tracta dels comptes de Laporta, com els va dir als assembleistes socis del Barça per demanar-los que aprovessin els comptes de l’any passat amb una excepció de l’auditor de ni més ni menys que de 208 milions de pèrdues no admeses pel president contra les normes comptables.
Finalment, es va referir a Javier Tebas com a “un senyor que surt parlant per aquí sobre assumptes del Barça… sembla Trump”, va acabar dient, incapaç de respondre una pregunta tan senzilla com la del fair play del Barça de la qual se li suposa el coneixement, el prestigi i la intel·ligència sobrants per respondre-la. Confirmat que, pels precedents i atrocitats comeses per ell i pel seu amic Laporta, en l’àmbit d’economia barcelonista, Sala Martin és un autèntic bluf.
