La votació per l’oficialitat del català a la Unió Europea (UE) ha quedat posposada davant la manca d’unanimitat entre els 27 per validar la petició d’Espanya. Segons recull l’ACN, almenys deu Estats membres -com Suècia, Alemanya, Itàlia i Àustria- han demanat al Govern espanyol que retiri la votació pels dubtes legals i econòmics que encara mantenen alguns governs nacionals, i l’han instat a seguir negociant en considerar que és prematur prendre una decisió. Així, l’executiu de PedroSánchez ha topat de nou amb les reticències de part de les capitals europees. En els darrers dies, a més, el PP ha pressionat perquè els governs conservadors de la UE s’oposessin a donar suport a la petició.
El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, de viatge al Japó, ha mostrat la seva rotunda confiança que s’aconseguirà l’oficialitat del català a Europa. “Avui som més a prop d’assolir-ho”, ha assegurat. Més enllà de la seva convicció, el president ha carregat contra el PP i el seu líder, Alberto Núñez Feijóo, a qui ha acusat “d’obstruccionisme”. De fet, ha advertit que aquesta actitud “l’inhabilita per a governar Espanya”.
Espanya ha posat sobre la taula una proposta que plantejava una implementació progressiva del català, el basc i el gallec i, alhora, garantia que les despeses econòmiques derivades de la mesura, 132 milions d’euros segons la Comissió Europea, les assumiria el Govern espanyol. A més, per convèncer la resta de governs, l’executiu espanyol ha defensat que donar l’estatus de llengua oficial de la UE al català, el basc i el gallec no suposarà un precedent per altres llengües minoritàries o minoritzades. Per exemple, entre els països bàltics, el temor és que generi un precedent pel rus, mentre que a Xipre passa també amb el turc.
Un altre dels arguments del Govern d’Espanya és que el català és una llengua parlada per milions de persones a la UE i que, en alguns casos, supera de llarg la quantitat de parlants d’altres llengües que sí que tenen l’estatus d’oficial. Concretament, el català té uns 10 milions de parlants a la UE i, en comparació amb les 24 llengües oficials de la UE, és la tretzena més parlada, per davant de l’anglès, el danès, el finès, el suec o el gaèlic.
Fins a l’últim moment, l’executiu de Sánchez ha pressionat els socis europeus per poder ampliar la llista de llengües oficials de la UE, però perquè tirés endavant el Govern espanyol necessitava que cap Estat membre es posicionés en contra, ja que la mesura requereix la unanimitat dels 27 per ser aprovada. La votació sobre l’oficialitat del català, el basc i el gallec podria tornar a la taula dels 27 en la pròxima reunió del Consell d’Afers Generals de la UE, que se celebrarà el pròxim 24 de juny.
A la seva arribada a la reunió d’aquest dimarts, diversos ministres han expressat que mantenien dubtes sobre la qüestió i han demanat més temps per poder analitzar la proposta i les seves implicacions. El ministre d’Afers Europeus de Finlàndia, JoakimStrand, ha assegurat que el tema no estava prou “madur” i continuaven existint “preocupacions”, no només per part dels Estats membres, també des dels serveis jurídics del Consell de la UE. L’oficialitat del català a la UE és un dels acords entre el PSOE i Junts per fer presidenta del Congrés a la socialista Francina Armengol, un compromís que posteriorment va derivar en la investidura de Sánchez.
Obstruccionisme del PP
Durant la seva intervenció, Illa ha carregat durament contra el PP, a qui ha acusat “d’obstruir” les negociacions per a l’oficialitat del català. El president s’ha mostrat “profundament decebut” per aquesta actitud dels populars i ha advertit Feijóo que això “l’inhabilita per a governar Espanya i ajudar a construir Europa”.
A més, ha apuntat que queda “ben clar” quina “comprensió de la pluralitat d’Espanya” té el PP. Fins i tot Feijóo ha qüestionat el cost de 130 milions, que assumiria Espanya, com una despesa innecessària.
D’altra banda, el president de la Generalitat ha defensat el paper del Govern espanyol en la negociació per aconseguir l’oficialitat i ha assegurat que ha estat fent “gestions serioses i ben portades”. Illa ha afegit que ell mateix està “plenament implicat” en la carpeta i s’ha mostrat “a disposició del que es requereixi”.
A més, el cap de l’executiu català ha afirmat que Sánchez també ha estat “implicat” en la reivindicació i ha afegit que “ha fet tot el que li correspon com a president”. “No és una carta que no haguem jugat, el president del Govern ha fet el que s’ha de fer”, ha exposat.
Contactes diplomàtics
El ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, ha explicat que aquest mateix dimarts contactarà amb el set països reticents. Albares ha defensat en una entrevista al 3/24 que el Govern espanyol està “més a prop” ara d’aconseguir l’oficialitat i ha remarcat que és un “compromís irreversible”. Per aconseguir la unanimitat, Albares ha assegurat que estan disposats a “millorar la redacció” dels seus arguments jurídics i financers.
Pel que fa al PSOE, el seu portaveu al Congrés, Patxi López, ha afirmat que les gestions del PP per aturar l’oficialitat de les llengües a Europa “només demostren que el PP no entén ni estima Espanya”. “Han fet un munt de viatges a Brussel·les per buscar que la Unió Europea castigués Espanya”, ha dit, perquè “hi van anar perquè no vinguessin els fons europeus, perquè no s’aprovés l’excepció ibèrica, per vetar lleis del Parlament, i ara perquè no es reconeguin les nostres llengües”. Per això, López ha qualificat el Partit Popular “d’antipatriotes”.
Puigdemont qualifica el PP de conspirador
El president de Junts, Carles Puigdemont, ha carregat contra Feijóo pels seus moviments per frenar l’oficialitat del català a la Unió Europea i, en un missatge a X, ha recordat que l’article 6 de l’Estatut estableix que la “Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries per al reconeixement de l’oficialitat del català a la UE”.
En aquest sentit, Puigdemont ha ironitzat que “ara no sé si el PP fa apologia de la desobediència, de la rebel·lió o del delicte de rebel·lió”, perquè “conspirar amb tercers països per anar contra els interessos oficials del Regne d’Espanya deu ser de tot menys lleialtat”.
