De les religions m’agraden els temples i els rituals. Així, comprendran que aquests dies, amb tantes esglésies i pompes, m’ho hagi passat de cine. La mort del papa Francesc i l’elecció del papa Lleó XIV —apòstol del primer—, han centrat l’atenció del poble, sigui o no creien, aquests darrers dies. Donat el carisma de l’argentí, no ho té fàcil el nord-americà per a estar a l’altura, però sembla que ha començat amb bon peu. La idea és donar continuïtat a la feina iniciada per Francesc, però marcant un estil propi. A veure… Quan el conclave deliberava, l’entorn del Vaticà buscava un calc de Francesc. Feia pensar en l’obsessió que va tenir el Barça de Joan Laporta per substituir Lionel Messi després de l’escàndol de la no renovació. Unes presses que van desgraciar el jove Ansu Fati, a qui li van encolomar el 10 de manera precipitada. A les proves i als resultats em remeto. A pesar que Lleó XIV, des de la moderació, dona continuïtat al joc de l’argentí, no és menys cert que el nou pontífex no pensa imitar-lo, ja que cadascú té el seu toc.
Una de les coses que em criden més l’atenció del que hem viscut aquests dies és que, en plena voràgine d’intel·ligència artificial (IA), tanquin els cardenals a pany i clau, amb la idea que no sortiran del conclave fins no haver triat el relleu papal. I una vegada elegit, ho comuniquen via una xemeneia pop-up que treu fum blanc, fent esclatar l’eufòria dels feligresos concentrats a la plaça romana. El papa Lleó XIV no figurava a les principals travesses dels experts vaticanistes, tampoc era un nom assenyalat per les cases d’apostes que, com si fos un partit de futbol o una cursa de cavalls, apostaven els seus papables. A pesar d’aquest anonimat, Robert Francis Prevost —nom secular de Lleó XIV—, va resultar guanyador amb escasses votacions i tothom, fins i tot els qui resaven perquè sortís un personatge més conservador, semblen satisfets amb la tria.
El papa Lleó XIV, com abans Francesc, no és sant de la devoció del president del govern dels Estats Units, Donald Trump, que tenia candidats nord-americans més conservadors com a preferits, però, inicialment, ha beneït l’elecció. A l’inrevés passa més o menys el mateix, Trump tampoc sembla el president nord-americà que el papa guanyador hauria votat. Només cal veure alguns dels textos que Prevost havia escrit abans que l’elegissin papa, crítics amb l’actual administració estatunidenca. De moment, ambdós tiben de diplomàcia, cosa que crida l’atenció especialment pel que fa a Trump, personatge poc donat a les arts diplomàtiques. Veurem quant dura la pau a la casa del senyor…
