Hi ha ocasions en què les situacions s’encadenen de tal forma que fan col·lapsar un fet concret. És el cas de la globalització: va començar a flaquejar amb la crisi financera del 2008; encara no ens havíem recuperat i va arribar la pandèmia de la covid; una mica més tard, la invasió d’Ucraïna; i ara, les polítiques ultres proteccionistes de DonaldTrump posaran en escac l’espai reeixit pel lliure comerç i la lliure circulació de béns i persones; i això farà que anem cap a un model de transaccions comercials més fraccionat i compartimentat que l’impulsat en dècades anteriors.
La globalització, com tot, ha suposat beneficis, oportunitats, i també desafiaments. La Unió Europea (UE) ho va tenir bastant clar des d’un principi, perquè va saber aprofitar les oportunitats que brindava el nou paradigma i, alhora, disminuir els seus efectes negatius.
El règim comercial europeu i els nombrosos acords comercials que s’han anat negociant per la Unió fan que sigui, amb tota probabilitat, la millor regió del món per fer negocis. És el principal soci comercial d’uns 80 països. Això dona com a resultat que la UE sigui un dels principals actors del comerç internacional. Així mateix, és el segon exportador mundial de mercaderies després de la Xina i el tercer importador després dels EUA i la Xina. A més, la UE és el primer comerciant de serveis.
El 2022, uns 38 milions de feines (una de cada cinc) de tots els existents a la UE van tenir a veure amb les exportacions a països de fora de la Unió. A Espanya, el 12% de l’ocupació depèn de les exportacions extracomunitàries. A més, la majoria dels llocs de treball espanyols relacionats amb l’exportació són treballadors altament qualificats.
Els grans beneficis de la globalització i el comerç per al consumidor provenen de les importacions. Els acords comercials signifiquen que els importadors paguen drets reduïts. Juntament amb una major competència, això significa preus més baixos per productes (roba, telèfons intel·ligents, televisors, programari, automòbils, etc.) i serveis. D’igual manera, els consumidors també poden beneficiar-se d’una major oferta de productes i serveis.
Es calcula que els preus més baixos han suposat un estalvi d’uns 24.000 milions d’euros anuals per als consumidors. A més, el nivell de riquesa i la comoditat estan augmentant, al mateix temps que millora el nivell de vida.
Alguns experts en la matèria anticipen que la desglobalització pot tenir efectes profunds i impredictibles. És possible que el comerç mundial es desplomi en els pròxims mesos i les transaccions comercials es veuran severament reajustades a la recerca d’una major autosuficiència, una dinàmica que ja es va iniciar amb la pandèmia.
Sens dubte, la globalització, tal com l’hem conegut, té aspectes negatius, no hi ha per què negar-ho. Ara bé, el seu retrocés i/o congelació pot ser pitjor. L’impacte que pot tenir aquesta desacceleració sobre la petjada de carboni, amb tota probabilitat, serà considerable perquè prevaldrà la producció de proximitat i això passa per reduir la penalització per emissions en el transport. També és possible que, amb aquest nou panorama, es tendeixi a recuperar part de la producció que s’havia externalitzat a tercers països; en general, segments de la producció de poc o nul valor afegit.
És probable que els aranzels que ja ha començat a aplicar DonaldTrump a la Xina siguin alguna cosa així com un torpede en la línia de flotació de la globalització. En aquest context, no hauríem d’esperar moltes diferències de tracte entre aliats i adversaris.
El proteccionisme estatunidenc està accelerant un canvi estructural en la globalització. Per això, empreses xineses, en previsió del que pogués venir, ja fa temps que van començar a traslladar la seva producció a regions amb menors restriccions comercials. De fet, estan en una nova fase de conquesta global.
Les seves companyies tecnològiques vinculades a la transició verda han començat a sembrar llavors per infinitat de territoris. Cada poc s’anuncia un acord per col·locar la primera pedra d’una planta de producció de vehicles elèctrics, de bateries, de electrolizadores per a la producció d’hidrogen verd o de panells solars. Mentrestant, Europa enfronta un dilema: o protegir la seva indústria automobilística o avançar en la descarbonització, de manera individual, enfront de la competència dels vehicles elèctrics xinesos.
Les polítiques de Donald Trump estan transformant les dinàmiques econòmiques i polítiques internacionals. Les seves iniciatives, encara que centrades a enfortir als Estats Units, redefiniran les regles del comerç global i de la cooperació internacional. Els efectes d’aquest canvi estructural, tant positius com negatius, es faran més evidents en els pròxims anys, marcant un punt d’inflexió en la història econòmica global.
La qüestió és que les perspectives són molt poc falagueres, més aviat tot el contrari.
