La columnista i excol·laboradora de TV3 PilarRahola i el cap de l’oficina de l’expresident català Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, han presentat com a una veritat absoluta uns fets que no van ocórrer exactament com descriuen. En publicacions als seus respectius perfils d’X, ambdós han afirmat que el president de l’Autoritat Nacional Palestina (ANP) MahmudAbbas va rebutjar, el 2008, una proposta del primer ministre israelià EhudOlmert sobre les fronteres d’un futur Estat palestí, però aquesta informació és imprecisa, ja que Abbas no va rebutjar la proposta, sinó que va demanar més temps per examinar-la.
Concretament, com van publicar aleshores diversos mitjans, el cap de l’ANP va dir que no podia acceptar la proposta de manera immediata, sense estudiar-la en profunditat i consultar amb altres líders palestins, però Olmert el va pressionar perquè signés de seguida, cosa que Abbas es va negar a fer. D’altra banda, l’oferta del primer ministre israelià no disposava de cap document escrit i oficial que l’avalés, i va arribar quan l’israelià estava políticament feble i a punt de deixar el càrrec.
De fet, Olmert estava involucrat en un escàndol de corrupció i va acabar anunciant la seva dimissió, una situació que va fer que Abbas fos reticent a acceptar la seva proposta, ja que no tenia garanties que el pròxim govern israelià la respectaria. Les negociacions es van trencar definitivament amb l’arribada de BenjaminNetanyahu al capdavant del govern d’Israel, qui s’oposava de ple a l’acord que proposava Olmert i va optar per una política hostil cap als palestins.
Així doncs, no és cert que, com ha afirmat Rahola en una publicació a X, Palestina digués “no a signar la pau i crear un Estat palestí”, ni que Abbas rebutgés la proposta d’Olmert sense més ni més, com ha deixat entreveure Alay.
