Víctor Font, l’opositor a Joan Laporta més legitimat per la seva condició de segon candidat més votat en les eleccions del 2021 i perquè ha manifestat la seva intenció tornar-ho a intentar, va tenir l’oportunitat de replicar a la roda de premsa del dimarts davant els micròfons de RAC1 en l’espai El Món de Jordi Basté. Clarament, va ser rebut amb una certa fredor i una actitud que sense ser hostil tampoc va ser del tot amistosa, ja que entre el director del programa i el reforç dels dos principals càrrecs de l’àrea esportiva van procurar collar-li una mica els cargols.
Font va poder permetre’s, no obstant això, aixecar bastant la veu, encara que, com sempre, sense arribar a definir un pla d’acció que ni a curt o mitjà termini pugui atreure nous barcelonistes a la seva causa o donar-los la possibilitat d’allistar-se a alguna iniciativa o calendari d’actuacions. Als socis que, creixentment, han desenvolupat una sensibilitat irritant contra les barbaritats de la gestió laportista, aquells que consideren arribat el moment de fer alguna cosa, Víctor Font no els va donar esperances més enllà que es guarda la carta del vot de censura i de transmetre la sensació que tot s’ho jugarà a les eleccions del 2026.
No obstant això, quan va tenir l’oportunitat d’entrar una mica a matar va patir un lapsus certament incomprensible. Va ocórrer quan ell mateix va posar sobre la taula el caràcter nepotista de l’organització laportista i en la repregunta de Jordi Basté va ser convidat a identificar els familiars del president que viuen ara a costa del Barça. Font es va quedar com en blanc, sense esmentar les identitats, i va fugir d’estudi al·ludint només a la filla del cap de gabinet de Laporta, que va entrar en el club juntament amb la seva parella en el moment d’augmentar la nòmina de l’aparell laportista.
Per què Font no va citar als dos germans de Laporta, Maite i Xavier, que formen part del nucli dur del president, la seva cosina, Marta Segú, directora de la Fundació nomenada a dit que es va doblar el sou a partir del segon any del seu regrés, o a la inefable presència, influència i pes d’Alejandro Echevarria, l’excunyat que continua sent com de la família o fins i tot més?
Si va ser un oblit intencionat, costa d’entendre en un to com el de l’entrevista, més aviat agressiu. I si realment en aquell moment es va oblidar de rematar la millor centrada de l’entrevista, sol i a porta buida, l’error és més greu que els gols que falla Vitor Roque, fitxatge que, amb bastant motiu, va criticar obertament i justificadament. Tan novell i verd està Víctor Font després de vuit anys de fer oposició? Preocupant.
