Mentre escric aquestes ratlles, la militància republicana vota si accepta o rebutja l’acord assolit entre ERC i PSC per investir Salvador Illa com a president de la Generalitat a canvi, entre altres prebendes, d’un “concert econòmic solidari”. Dilluns passat, l’executiva republicana feia públic d’acord i des de llavors hem pogut escoltar pros i contres. Queda clar que el concert pactat no arriba al model basc, però s’hi apropa. De fet, ningú ha qüestionat la seva vàlua, els dubtes es posen damunt la seva aplicació.
Un tros de la Catalunya que vol ser independent, ERC, accepta mentrestant no ho és un acord que retorna el joc a la casella de sortida, la del concert econòmic. Un altre tros de la Catalunya que vol ser independent, Junts, no veu poc viable i car, la investidura d’Illa. Desenganyem-nos, si l’acord l’hagués tancat Junts, ara estaríem parlant en termes oposats, els de Carles Puigdemont satisfets per l’èxit de l’operació i els de Marta Rovira, insatisfets. Les coses, però, han anat com han anat. A més, la del concert econòmic és una pedra a la sabata que incomoda la postconvergència.
A la Convergència de Jordi Pujol i Miquel Roca se li atribueix una mala negociació amb Adolfo Suárez en aquell moment en què els bascos van aconseguir el concert econòmic. Diu Pujol que CDC sí que va demanar el concert econòmic per a Catalunya durant la Transició, però la tesi grinyola. En resposta a l’expresident de la Generalitat, qui era conseller d’Economia i Hisenda al primer govern autonòmic basc, Pedro Luis Uriarte, afirma que el govern de Suárez va oferir el 1980 un règim fiscal diferent als nacionalistes catalans i aquests el van refusar. Assegura, a més a més, que ell va ser testimoni directe de l’oferta, i afegeix: “Pujol i Roca no van voler assumir el risc del concert econòmic”, el de recaptar personalment els impostos als catalans.
Per tant, en teoria i resumint, allò que Convergència no es va atrevir a agafar en el seu moment, un concert econòmic, probablement superior a l’acceptat per ERC, ara pot servir per investir el socialista Illa president de la Generalitat. I han passat quaranta-quatre anys des d’aquell primer concert econòmic fallit i l’actual…
Comptats els vots republicans, la militància ha dit sí a la investidura d’Illa. Un resultat que sembla tancar un cicle a ERC i obrir-ne un altre de nou a la política catalana, amb el socialista Illa als comandaments.
