El 9-J d’ahir embolica el peix d’avui

Molt ràpid hem passat pàgina a les eleccions europees. Amb la idea que, malgrat tot, tot queda igual, ens n’hem acomiadat amb presses. Error. L’auge generalitzat de la ultradreta al Vell Continent, per greu i perillós, no mereix ser ventilat a carrera feta. A pesar de ser cert que, comptat i debatut, la coalició tradicional europea de conservadors, socialistes i lliberals manté la majoria absoluta a l’Eurocambra, i això ens permet respirar un temps més alleugerits, no és menys cert que la puixança dels ultres encén les alarmes europees, o hauria d’encendre-les.

No es pot passar per alt que partits ultranacionalistes, euroescèptics o obertament euròfobs hagin posat una pica a Brussel·les, que pot obrir el camí per a un assalt als valors i objectius de la Unió Europea des del seu propi interior. Més de 150 escons provinents de països crucials com França i Itàlia, on els ultres són la primera força, o la segona posició que ocupen a Alemanya, Polònia o Països Baixos.

S’obre una oportunitat, o s’hauria d’obrir, perquè els partits tradicionals fessin autocrítica i reflexionessin sobre el que està passant i sobre com frenar la ultradreta, abans no sigui massa tard; i dels tradicionals, els d’esquerres especialment.

El fet és que l’endemà passat del 9-J les portades dels diaris d’aquí ja no obrien amb l’amenaça de l’avenç de la ultradreta, ho feien amb l’entrada en vigor de la llei d’amnistia i els dubtes que la seva aplicació ja genera. I ho feien també amb la designació de Josep Rull (Junts) com a president del Parlament de Catalunya, després d’un pacte in extremis entre els partits independentistes clàssics que, tot i no ser majoritaris a l’hemicicle, apuntalen una majoria indepe a la Mesa. I després, ja tot ha derivat cap a la investidura del futur president de la Generalitat. La clau la torna a tenir ERC, que ha de decidir si es decanta per l’opció més votada, la del socialista Salvador Illa, o se la juga a la carambola que reclama Carles Puigdemont, tornant a cedir els seus vots, i esperant una improbable abstenció socialista, o ens n’anem de nou a eleccions.

Resumint, que tot ha passat massa ràpid. Ja se sap, i així ho expressava el dues vegades premi Pulitzer, Walter Lippmann: “Les grans exclusives d’avui, embolicaran el peix de demà”. Doncs això, que el 9-J d’ahir ja embolcalla el peix d’avui.

(Visited 77 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari