Una clau roent

Ja s’ha constituït el nou Parlament de Catalunya després de les eleccions del 12 de maig, que van donar la victòria als socialistes catalans. Però l’independentisme manté la majoria a la Mesa del Parlament. Això sí, fent el paripé en la primera votació. Tant ERC com la CUP han dissimulat fent veure que l’acord amb Junts no estava tancat abstenint-se en una primera votació, la qual cosa ha allargat innecessàriament l’acte.

El partit de Carles Puigdemont havia ensenyat les seves cartes quan ha proposat en públic Josep Rull per presidir la Cambra. Malgrat que Puigdemont i els seus donaven per tancat al pacte, Marta Rovira ha descartat la presidència de la Mesa per al seu partit i, a la vegada, ha dissenyat una maniobra de distracció, ordenant que es votés en blanc en la primera votació, igual com ha fet la CUP. Rull, des del seu escó, estava ben tranquil. Coneixia l’estratagema. Tot seguit, els vots d’ERC i la CUP s’han afegit als de Junts. Com a resultat, ara el sobiranisme té majoria a la Mesa del Parlament, l’òrgan que regeix els debats, ja que a més de la Presidència ha tingut una de les dues vicepresidències i dues de les quatre secretaries. El PSC, per la seva part, té els altres tres seients. Quatre independentistes i tres socialistes. La CUP, un cop més, ha tornat a fer de crossa de la dreta. Molts discursos revolucionaris però voten a la dreta, fins i tot a Rull, el gran defensor del Hard Rock.

Rull és un convergent de tota la vida. Es va iniciar en política a la seva Terrassa natal i ben aviat va arribar a ser el president de les joventuts del partit de Jordi Pujol i Miquel Roca. De caràcter afable, va ser conseller de Territori en el Govern de Puigdemont. Ara, pilotarà el Parlament de Catalunya. En el seu primer discurs ha apel·lat reiteradament al consens, a construir ponts, a sumar i a ser respectuós amb la discrepància. A diferència dels seus antecessors, ha conclòs el seu discurs citant el poeta Salvador Espriu i no amb un “Visca Catalunya lliure!”.

Això sí. D’ell depèn decidir qui es presenta a la investidura com a president de la Generalitat. A hores d’ara ja hi ha dos candidats que han expressat la seva disposició: Carles Puigdemont, segon a les eleccions, i Salvador Illa, guanyador. Rull haurà de decidir qui es presenta. Llavors es veurà si de veritat serà un president de tots, com ha dit, o bé passa a ser un president partidista. En el cas que abans del 25 de juny no hi hagi un president de la Generalitat, els catalans haurem de tornar a votar a mitjans d’octubre. Puigdemont té molt d’interès en aquesta segona volta per acabar d’ensorrar el seu principal rival independentista. Potser ERC no tingui tant d’interès, ara que Oriol Junqueras ha dimitit de president del partit i no hi ha un lideratge nou a Esquerra fins que el mes de novembre esculli una nova presidència. A més a més, ERC només veu com el seu vot és minvant elecció darrera elecció. Marta Rovira té ara la clau però és una clau roent: el vot independentista no dona majoria per ser investit president de la Generalitat. Sí que suma un acord d’esquerres. En poques setmanes coneixerem la solució a la incògnita: o govern o eleccions.

(Visited 183 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari