El compte de l”avalgate’ també va servir per frenar embargaments i multes de directius

En l’intent de justificar i entendre el tràfec d’ingressos, préstecs, comissions, càrrecs i moviments estrafolaris del compte obert per tota la directiva de Joan Laporta, utilitzada per a pagar les comissions de l’aval del 2021, costa discernir on acaba la desbordant imaginació del relat i on comença un cas real, el que tracta d’investigar Hisenda, de possibles conseqüències penals pels indicis de corrupció entre particulars. Les noves revelacions aportades per El Periódico suggereixen, a més, que, amb els fons d’aquest compte, procedents d’ingressos per part de persones i empreses completament alienes a la directiva, alguns directius van poder alleujar-se de multes i embargaments particulars com a resultat del rastreig d’Hisenda a la recerca de diners en comptes on apareixien com a titulars.

“Malgrat que va ser oberta amb l’única finalitat de fer front al cost de l’aval, durant tot el temps que ha de romandre operativa (en l’actualitat ho continua estant), ha hagut de fer front a nombrosos embargaments contra alguns membres de la junta directiva actual. En concret, es tracta d’embargaments de la Seguretat Social, de l’Agència Tributària i, fins i tot, de multes de trànsit. És a dir, alguns dels membres de la junta directiva actual no han pogut fer front a les seves obligacions personals i els organismes oficials han hagut de recuperar part d’aquests deutes econòmics en l’únic compte corrent on hi havia diners. Estem parlant de milers d’euros. Un directiu té un deute pròxim al milió d’euros amb l’Agència Tributària i aquest organisme oficial li ha anat retirant diners del compte mancomunat. El mateix ocorre amb un altre directiu que manté un elevat deute amb la Seguretat Social”, va explicar el mitjà ahir.

La informació suggereix que cadascun dels titulars tenia i continua tenint accés a aquest compte, utilitzat per a pagar uns interessos financers del 2% de l’aval aproximadament, que els directius –també els no directius que van aportar garanties en el seu moment, com José Elías de Audax i Jaume Roures, de Mediapro, a través de Orpheus Media-, es van negar a abonar-los en reacció de protesta i de malestar per l’exigència de Laporta d’augmentar-los la quantia a avalar, la qual cosa va fer en proporció inversa a la reducció unilateralment decidida pel president a ell mateix i a uns altres del seu nucli dur, bàsicament els que repetien del primer mandat.

Un altre ingrés rellevant i enigmàtic en aquest compte màgic de l’avalgate va ser de 300.000 euros procedents del compte fet servir per a finançar les despeses de la campanya electoral mitjançant dos ingressos de 150.000 euros que, es dona per fet, van sobrar un cop liquidades totes les factures. Se sap que Laporta va demanar (no a tots) 150.000 euros a fons perdut i que aquest sobrant no es va reposar, dividit a parts iguals, als qui més diners havien posat. Al contrari, i aquest és un altre aspecte prou destacat de la informació d’El Periódico: sorprèn que, el novembre del 2022, més d’un any després de les eleccions, la cap de gabinet de presidència, Manana Giorgadze, “enviés un correu electrònic en el qual sol·licitava a 11 directius de 17 que s’abonés la quantitat de 124.865 euros. No obstant això, afegia que havien de fer aquest ingrés no en el compte corrent mancomunat que ja existia des de març de 2021, sinó en un compte personal de Joan Laporta en el Banc de Sabadell. Va cridar poderosament l’atenció que en aquesta adreça de correu electrònic faltessin cinc directius: Elena Fort, Rafael Yuste, Xavier Puig, Antonio Escudero i Ferran Olivé. D’aquests dos últims -afegeix- hi ha constància que ja van pagar la part que els tocava en l’altre compte corrent. Dels tres primers s’ignora si ho han pagat tot, una part o res”.

Sobre les conseqüències d’aquesta política segregacionistes i discriminatòria per part de Laporta, se sap que entre la junta, almenys la part afectada per l’obligació d’haver jugat més diners que uns altres tant en l’aval com en els costos electorals, aquesta situació ha estat l’origen de conflictes i de tensions internes, encara que a l’hora de la veritat cap dels qui s’han sentit agreujats ha sigut capaç d’alçar la mà i exigir les mateixes condicions per a tots i molt menys han sigut capaços de dimitir. No han fet res a part de consentir. Prefereixen empassar-se l’orgull i la dignitat, qualsevol cosa abans que reaccionar a un abús escandalós per part d’un president dèspota i totalitari com Laporta, el personatge que Jaume Giró va descobrir a temps de no pujar al vaixell pirata del laportisme, del qual uns altres com Ferran Reverter van saltar per la borda immediatament. I no han sigut els únics, com és sabut.

La participació de Jaume Roures, el segon en quantia d’aval, 30 milions, deu per sota dels 40 milions de Audax, que, a canvi va poder col·locar Eduard Romeu com a vicepresident econòmic, es va limitar a garantir, a través de la seva empresa Orpheus Media SL, una pòlissa concedida a la junta, que solament va estar vigent durant uns mesos, exigint a canvi el reembossament de la despesa. Un any després li va ser remès un pagament de 100.000 euros. Altres mitjans estimen, no obstant això, que els costos financers de l’aval de Mediapro eren superiors i que són compatibles amb el presumpte préstec de ISL Futbol Limited Liability Company, la companyia nord-americana llicenciatària del Barça per a les Barça Academy als EUA, que, casualment, va obtenir del mandat de la junta per a organitzar dos partits de la gira americana d’estiu del 2022 poc després del seu generós gest de deixar-li 350.000 euros al Barça de Laporta.

En general, no obstant això, la reacció mediàtica a aquests tripijocs foscos, sospitosos i inconfusiblement associats a l’estil laportista d’anar donant tombs, improvisadament, tantes vegades al límit de la llei o impunement actuant des de l’altre costat, està sent molt escassa i limitada en els mitjans de més importància i influència barcelonista. La majoria hi passa de puntetes, ho ignora o bé tracta de justificar-ho amb connivència i coordinació amb l’aparell de comunicació de la junta per oferir un relat edulcorat, quasi idíl·lic, d’aquest flux de milers d’euros externs tan absurda i incomprensiblement interessat a finançar els costos d’un aval. És clar que ningú normal, i menys una SL que a més és proveïdor del FC Barcelona, té aquests tics fetitxistes amb els seus diners.

Amb el pas de les hores, l’aparició de nous detalls apunten a una presumpta trama d’interessos i actuacions inexplicable, per més que des de l’àrea de comunicació del club s’intenti donar-li un format de cadena de favors perquè, entre altres línies vermelles creuades, el codi ètic del Barça prohibeix expressament acceptar diners de proveïdors que no es justifiquin per la prestació de serveis.

Del compte de l’avalgate no s’ha retornat ni la meitat d’aquest suposat préstec, que si existeix degué ser consignat en el seu moment davant Hisenda. Una altra pregunta que ara mateix tampoc té resposta és la relativa a l’origen dels diners reposats, parcialment en algun cas, als tres protagonistes d’aquesta complexa història: ISL Futbol Limited Liability Company; JBM Investments, de l’empresari israelià Morris Moshe Benisty; i Capital Planet SL del germà de Laporta, Xavier Laporta. En teoria havia de proveir de pagaments aportats pels directius que, des del principi, es negaven a pagar els costos de l’aval i que a més s’han aprofitat del seu saldo per a carregar despeses personals, bàsicament tributs i multes. Això té mala pinta.