Pedro Sánchez s’ha agafat cinc dies per meditar si seguia o ho enviava tot en orris. Al final, ha decidit seguir. Ara caldrà veure cap on gira aquesta regeneració democràtica que ha promès després d’aquesta llarga meditació. Potser no era necessari agafar-se cinc dies de reflexió i tenir tot un país a expenses de la seva decisió.
Si hagués dimitit, la fatxosfera s’hagués emportat un trofeu a casa. Els digitals finançats per determinades administracions i alguns empresaris ben coneguts haguessin guanyat. La democràcia hauria perdut de totes totes. Els ultres van albirar un futur quan van creure que havien trobat el taló d’Aquil·les de Pedro Sánchez. Però aquest taló té protecció. És la mateixa família la que no el deixa dimitir. I un altre fet, que el mateix Sánchez ha volgut destacar és el suport clar del seu partit, però també de molts actors de la societat civil.
També potser Sánchez ha reaccionat tard a les acusacions sense cap fonament que experts difamadors s’encarreguen de difondre i que troben el suport de polítics, sempre disposats a malmetre l’esperit democràtic. Ells, els ultres, estan més còmodes en règims dictatorials. Tots aquests que esgrimeixen que Espanya és una dictadura estarien a la presó si Espanya fos realment una dictadura.
Ara, Sánchez ha de desplegar lleis que enforteixin la democràcia. Cal fer ja, sense més dilació, la transició posposada a la judicatura. Cal que sigui el Parlament, com a representant de la ciutadania, qui esculli l’òrgan de govern dels jutges, un ens que sempre està segrestat per la dreta quan no governa. Crec que cal que totes les persones que siguin acusades falsament presentin als jutjats querelles per denúncia falsa i querelles contra l’honor contra els qui en facin difusió. Cal deixar de creure en aquests digitals que es proclamen o alternatius o lliures.
Durant aquests cinc dies molta gent apostava per un heroi. És el que demanava, potser, el cor. Però el que necessita un país, qualsevol país, és polítics que facin política. És necessari que el polític no traspassi les seves funcions a la judicatura. Calen polítics valents. Fins i tot audaços. Calen polítics que no renunciïn per amor. Això seria un autèntic desastre ja que els guanyadors sempre serien els difamadors.
