El 24,4% de la població catalana es troba en risc de pobresa o exclusió, segons l’Enquesta de Condicions de Vida de l’Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya) publicat aquest dilluns. La xifra, que fa referència al 2023, és tres dècimes més baixa que l’any anterior, i també és el millor resultat des de l’inici de la pandèmia.
La taxa s’anomena AROPE i és un estàndard europeu que mesura la pobresa relativa a partir del nombre de persones en risc de pobresa o amb privació material i social severa o amb baixa intensitat en el treball. L’any 2019 es va situar en el 23,6% i d’ençà de l’esclat de la covid-19 s’ha mantingut en nivells més alts. L’enquesta també revela que les persones que diuen que no poden mantenir la casa a una temperatura adequada s’ha duplicat en tres anys fins al 20%.
La taxa AROPE ha caigut del 24,7% al 24,4% en un any principalment, per la reducció de la taxa de risc de pobresa, que se situa en el 18,0%, 1,9 punts menys que l’any anterior, assolint el valor més baix des del 2015. També ha disminuït el percentatge de població amb baixa intensitat en el treball, que se situa en el 6,6%, 2 dècimes menys que el 2022 (6,8%). En canvi, augmenta el percentatge de població que viu en situació de privació material i social severa, que se situa en el 8,9% (8,0% el 2022).
La bretxa de gènere en pobresa s’eixampla fins als tres punts
La bretxa de gènere en la taxa de risc de pobresa o exclusió s’ha eixamplat el 2023. Entre els homes, la xifra és del 22,8%, cosa que suposa una baixada d’1,2 punts, mentre que en les dones la dada ha augmentat del 25,4% al 25,9% en un any. Així, hi ha una diferència de 3,1 punts entre els dos gèneres, el valor més alt des del 2020. La bretxa s’allarga un any més, ja que l’any 2015 va ser l’últim –i l’únic de la sèrie històrica– amb menys pobresa entre les dones.
Un de cada tres menors de 16 anys, en risc de pobresa o exclusió
El nivell de pobresa decreix a mesura que el grup d’edat és més gran. Així, els menors de setze anys són els més vulnerables, amb una taxa del 33,1%. Entre aquella edat i els 64 anys, la xifra decau fins al 24,7%, mentre que entre els de 65 anys i més, la taxa AROPE se situa en el 16,2%.
Gairebé la meitat dels estrangers en situació vulnerable
Alhora, en les llars amb fills dependents l’indicador s’enfila al 28,6%, mig punt més que el 2022, i vuit punts més que a les llars sense fills al càrrec. Per nacionalitats, les xifres també són desiguals, ja que gairebé la meitat dels estrangers a Catalunya pateixen risc de pobresa (48%, dos punts menys que el 2022). Entre les persones de nacionalitat espanyola, la xifra cau al 19,2%. També hi ha asimetria entre els aturats (55,6%) i les persones ocupades (16,3%).
Tres de cada deu no poden permetre’s una setmana de vacances l’any
L’enquesta d’Idescat també reflecteix que una de cada cinc persones (20%) va declarar no poder mantenir la llar a una temperatura adequada el 2023, cosa que suposa un increment de vuit dècimes respecte al 2022. La tendència a l’alça continua però a un ritme més baix que els últims anys. De fet, en només tres anys, s’ha duplicat la gent que té problemes amb la climatització de l’habitatge, des del 9,4% l’any 2020.
Altres tipus de privacions materials també han pujat en l’últim any, com ara els qui declaren no tenir la capacitat de fer-se càrrec de despeses imprevistes de 800 euros, xifra que suposa un increment d’1,3 punts percentuals respecte del 2022. D’altres indicadors, però, cauen, com ara la població que declara que no es pot permetre una setmana a l’any de vacances (29,8%, 1,1 punts menys que el 2022).
Els qui pateixen retards en el pagament de despeses relacionades amb l’habitatge principal se situen en el 12,2%, mentre que el 6,7% no es pot permetre tenir cotxe i el 5,4% no té prou diners per tenir un ordinador personal. Finalment, el 5,1% no pot menjar carn, pollastre o peix almenys cada dos dies.
Gairebé la meitat de les persones tenen problemes per arribar a final de mes
D’altra banda, les persones que arriben amb facilitat a final de mes són el 53,1%, i eixamplen la diferència amb els que tenen problemes (46,5%) dels tres als set punts en un any. L’enquesta també dona informació dels ingressos mitjans nets de les llars catalanes durant el 2022, quan van ser de 38.888 euros per casa i de 15.830 euros per persona, dades que suposen un augment del 7,5% i del 7,7% respectivament, respecte de l’any anterior.
A més, el 20% de les llars amb majors ingressos acumulen 5 vegades el que ingressen el 20% de les llars més desafavorides. Pel que fa a l’índex de Gini, se situa en el 29,9% el 2023, una dècima menys que el 2022, és a dir, més a prop del 0%, el nivell màxim d’igualtat.
L’any 2023, el llindar de risc de pobresa ha augmentat un 6,1% i se situa en 12.564,2 euros en les llars formades per una sola persona. Aquest llindar es fixa en el 60% de la mediana dels ingressos per unitat de consum de les llars catalanes. Al seu torn, la taxa de risc de pobresa abans de tota classe de transferències socials, és a dir, sense comptar les pensions, prestacions i ajuts, és del 40,2%.
