Lleis trans contra les lesbianes

Us haureu fixat en la desaparició de les lesbianes, de les dones representades per la L just quan més es menciona el “col·lectiu LGTB-etc.” i la “violència LGTB-fòbica” per part de l’activisme trans i dels partits que diuen ser progressistes. I això em preocupa especialment perquè jo en soc una.

Equiparar els drets civils de les persones homosexuals i bisexuals amb els de les persones heterosexuals, que únicament fan referència a l’orientació afectivo-sexual i no a la identitat, ha estat possible gràcies a la lluita de les companyes que ens han precedit (amb el matrimoni igualitari i el dret a ser mares). Però les lluitadores que durant tant de temps s’havien de presentar com amigues, cosines o veïnes quan en realitat eren parella, que amagaven les seves relacions per por de ser “curades” amb electroxocs, violacions correctives, o forçades a casar-se, no es creurien el què està passant. Perquè estem retrocedint i, encara pitjor, estem desapareixent.

Susana Alonso

Ara resulta que la jove que se sent atreta per una companya, o que li agrada vestir de manera còmoda i prefereix el mal anomenat estil “masculí” potser no és lesbiana i el que li passa és que és un “noi trans”.

Se’m trenca el cor quan sento les nenes que es volen fer dobles mastectomies o injectar-se hormones masculines per transformar la seva aparença, sense entendre els danys irreversibles pel seu desenvolupament i la seva salut física i psíquica. Els han fet creure que si els agrada una altra noia, quan encara no han experimentat ni desenvolupat la seva sexualitat, és que potser el seu cos està equivocat, just en una època on tot és confusió (les lesbianes hem passat per això i ho sabem).

Abans, el discurs patriarcal contra les lesbianes deia que la nostra orientació sexual era deguda a no haver “provat un bon mascle” i ara son homes amb perruca, maquillatge, faldilla i talons els que ens diuen que si rebutgem el seu “penis femení” som trànsfobes. Per acabar-ho d’adobar, aquesta interpel·lació procedeix precisament del “col·lectiu abecedari” que se suposa que ens hauria d’emparar. I la l’esquerra postmoderna ens acusa a les lesbianes de discurs d’odi quan rebutgem els homes que es declaren dona lesbiana com a possibles parelles sexuals.

Només cal veure a les xarxes socials què diuen les noies lesbianes, pensant que són elles les que tenen un problema: “Què puc fer perquè m’agradi el penis femení d’una noia trans?”.

Tot això no es diu, però és l’altra cara de la moneda d’aquesta reacció homòfoba, ultra-reaccionària, que és la ideologia trans, que promou teràpies de conversió per a les nostres joves homosexuals. Ara, les lesbianes hem d’esquivar homes que diuen que són dones en locals i apps, amb normatives i lleis que prohibeixen els espais i les reunions exclusives de dones, perquè els homes s’han apropiat del significat de la paraula dona. Les lesbianes estem tornant a la clandestinitat per poder relacionar-nos tranquil·les sense penis (ni masculins ni “femenins”).

Son aquests homes transactivistes que ens expulsen del nostre espai i posició al col·lectiu homosexual i l’esquerra que ha abandonat la protecció dels drets que havíem assolit els que estan demanant que es faci enrere el nomenament de la nova directora de l’Instituto de las Mujeres, una reconeguda activista lesbiana. Però per molt que alguns càrrecs rectifiquin davant del linxaments públics i pressions polítiques, les lesbianes existim i no tenim penis.

A més, tenim una bomba a punt d’esclatar. Dones invisibles perquè fan nosa trencant el discurs trans, son l’evidència que el sistema falla: joves mutilades, sovint estèrils, que es penedeixen massa tard de l’engany i el viuen com un “error seu”: les desistidores i les destransicionadores. Llavors els diuen que no eren realment “trans”!

El New York Times, fins ara mut, els dedica un ampli reportatge: per fi es comença a reconèixer que existeixen. Que això afecta de forma desproporcionada a les noies és innegable (vegeu “D’homes adults a nenes adolescents”, Feministes de Catalunya). Quan les noies comencin a ser escoltades la societat haurà d’assumir responsabilitats. Les lesbianes, feministes, ja ho hem avisat.

(Visited 445 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari