“Se acabó/ Porque yo me lo propuse, y sufrí/ Como nadie había sufrido, y mi piel/ Se quedó vacía y sola/ Desahuciada en el olvido, y después…”, cantava María Jiménez per denunciar el maltracta masclista que havia patit per part de la seva parella, l’actor Pepe Sancho. El Se acabo (1978) s’ha convertit amb els anys en un himne contra la violència de gènere. Això no obstant, la música, almenys en aquest cas, no aconsegueix amansar les feres. En el moment d’escriure això, 14 dones han mort a Catalunya aquest 2023 a mans de les seves parelles o exparelles. Una pandèmia, a la qual no se li troba vacuna, que lluny de retrocedir, creix. Es fa prou per erradicar-la? No.
Se acabó s’ha convertit aquest 2023 també en catalitzador d’un #MeToo a Espanya, el moviment pel qual les dones relaten les seves experiències d’assetjament sexual i laboral, després del petó no consentit de Luis Rubiales a la jugadora Jennifer Hermoso a la final del Mundial de Futbol. Encara que potser només va ser casualitat que la futbolista Alexia Putellas triés exactament aquestes mateixes paraules per plantar-se en contra del president de la RFEF. “Esto es inaceptable. Se acabó. Contigo compañera”, va publicar la jugadora dues vegades Pilota d’Or a X, abans Twitter. Un Se acabó multiplicat per la resta de les jugadores de la selecció espanyola de futbol. Alguna cosa ha començat a canviar en un àmbit tan masclista com és el del futbol, un canvi insuficient, però esperançador. Mapi León, Patri Guijarro i tantes altres han dit Se acabó i quasi Se acabó, però encara hi ha feina a fer i l’hem de fer entre tots seguint el seu exemple.
El 2023, que demà s’acaba, ha estat l’any, penso, del Se acabó. Han passat altres coses, cert, rellevants igualment, però em quedo amb la frase de la Jiménez per resumir-lo: Se acabó.
*Un darrer apunt: per demanar ajuda en cas de violència masclista hi ha un telèfon d’atenció i informació: 900 900 120. També funciona un WhatsApp: 610 00 11 22. I en cas d’emergència davant d’una agressió també es pot trucar al 112.
