Actualment, l’Afganistan està marcat per conflictes i desafiaments constants. Les dones afganeses han enfrontat, enfronten i enfrontaran més dificultats en la seva vida diària, educació i participació a la societat.
Un dels problemes més destacats és l’accés limitat a l’educació. En aquests moments les nenes més grans de 10 anys tenen prohibit anar a l’escola, instituts i universitats. Les lleis i normes culturals no deixen que una dona vagi sola pel carrer, una nena no pot jugar en un parc, la participació laboral és limitada, no es poden maquillar, no es poden posar talons, obligades a cobrir-se des del cap als peus amb el burca,no poden ser tractades per metges masculins, lapidació pública per haver mantingut relacions sexuals fora del matrimoni, prohibit riure en veu alta, prohibit practicar esport, prohibit treure el cap al balcó… simplement pel fet de ser dona. Són perseguides, detingudes, agredides físicament i sexualment per reivindicar els seus drets, el seu present i el seu futur.
Dones que abans de l’entrada dels talibans a Kabul el 15 d’agost del 2021 tenien els seus treballs de jutges, fiscals, periodistes, professores… han vist com les seves vides en menys de 24 hores ho van perdre tot, han hagut de fugir a altres països, alguns els han donat la protecció internacional, però moltes segueixen estan amagades a l’Afganistan soles, amb els seus fills (algunes han patit l’assassinat dels seus marits) i altres han estat vexades.
Al cap de pocs mesos de l’arribada dels talibans al govern, van proclamar un edicte què deia “les dones més grans de 15 anys i les vídues menors de 45 anys s’han de presentar a la comissió cultural dels Mujahidins de l’Emirat Islàmic. Aquestes germanes es casaran amb mujahidins i seran transferides a Waziristan i escoles islàmiques amb la finalitat d’aprendre les lliçons de la tenacitat islàmica i acceptar l’Islam estimat”.
En aquests moments a l’Associació ARIANA tenim 40 dones, algunes amb les seves respectives famílies, que estan esperant al Pakistan una entrevista amb alguna ambaixada europea, nord-americana o australiana perquè els donin el visat i la protecció internacional.
El 90% tenen el visat del Pakistan caducat, el govern pakistanès no els renova i això comporta l’expulsió del país i el trasllat forçós a l’Afganistan, cosa que fa que totes estiguin en perill de mort si tornen al seu país, per les seves activitats anteriors o fins i tot per haver fugit amb 19 anys per no voler casar-se amb un talibà.
És el cas d’una noia que estava estudiant primer de Medicina a la facultat i un talibà s’hi va fixar, va anar a buscar-la a casa seva. El pare va dir que no se l’emportaven i el van colpejar de manera que va estar gairebé un mes en coma. Van tornar a buscar-la. La seva mare, que estava embarassada de vuit mesos s’hi va interposar i el nadó va néixer mort. Mentrestant, la noia va estar amagada en un terrat a la intempèrie i nevant. Quan el pare va sortir del coma i es va poder escapar de l’hospital, aquell mateix dia tota la família va fugir de l’Afganistan. Estan amagats a un altre país esperant una cita amb l’ambaixada. Van haver de vendre totes les seves pertinences per poder obtenir els seus visats.
Les dones activistes ens diuen contínuament, “No us oblideu de l’Afganistan i, si us plau, que cap país reconegui mai un govern talibà”.
Per això, nosaltres també demanem que la comunitat internacional mai no els reconegui com a govern i no s’oblidi d’elles.
Hi ha molts països avui on els drets de les dones estan trepitjats, però sí que us puc dir que ser dona a l’Afganistan és el pitjor que li pot passar.
No hi ha cap país al món que et prohibeixi l’educació pel fet de ser dona. Afganistan. Sí que ho està fent. La problemàtica situació de les dones afganeses exigeix atenció i acció contínues. L’educació, la igualtat d’oportunitats i l’apoderament són fonamentals per superar les barreres existents.
La comunitat internacional ha d’incorporar una perspectiva de gènere sòlida per assegurar un futur més equitatiu i just per a les dones afganeses.
La història de les dones afganeses al segle XXI està sent escrita i és essencial que sigui de superació i progrés.
