Les circumstàncies futbolístiques actuals no només acumulen problemes en els plans i la inviolabilitat del president del Barça, Joan Laporta, obligat a mirar bé per on trepitja en cada pas que fa en aquestes hores complicades, les més difícils viscudes en el context d’aquesta fusió una mica antinatural de la presidència amb un entrenador com Xavi Hernández que perd respecte, admiradors i credibilitat cada cop que obre la boca, fins i tot quan guanya els partits. L’espiral de decadència en què sembla que ha entrat un dels millors jugadors de la història del FC Barcelona respon al moviment que s’ha fet en el seu entorn en dues direccions diferents: d’una banda, la hipòcrita actuació de la junta i del president, que aparenten fer-li confiança d’una manera cega, i, de l’altra, el gir de la premsa i de l’aparell mediàtic que fins ara l’havia sostingut fins i tot en les pitjors circumstàncies, com ho va ser la quàdruple eliminació europea en els dos intents anteriors. La degradació de la figura de Xavi, que si al final ha de ser destituït suposarà un altre gran error en la gestió de Laporta, també afecta directament Víctor Font, el seu principal patrocinador abans, durant i després de la campanya electoral.
El candidat de Granollers el va convertir en l’eix argumental del seu projecte promocionant-lo per a qualsevol càrrec que volgués, com a entrenador o director de futbol, de fitxatges i de la secretaria tècnica del club. Era l’home-total, la peça clau del futur, l’únic savi capaç de guiar el nou futbol blaugrana i il·luminar el camí de tornada a la prosperitat i títols de l’època recent en què el mateix Xavi com a jugador formava part del millor equip de la història. És veritat que Xavi, veient que Laporta guanyaria les eleccions, va protagonitzar una renúncia trànsfuga a Víctor Font a favor del candidat que ja havia adquirit el cartell de favorit per si en el futur es donaven, com així va ser, les circumstàncies favorables per a tornar al Camp Nou com a entrenador i portador de les essències de l’estil i de l’ADN del Barça.
La traïció a Víctor Font va ser un gest indigne i reprovable des del punt de vista ètic en aquesta recta final de les eleccions. De la mateixa manera, va resultar decebedor comprovar, després de guanyar les eleccions, que Laporta no sabia què fer amb Ronald Koeman, a qui va ratificar al final apel·lant al seu sentit íntegre de servei al club perquè no li muntés un escàndol mediàtic en el moment de fer fora Leo Messi i Antoine Griezmann. El més decebedor, però, va ser quan, mesos més tard, es va veure en la necessitat de substituir Koeman i certificar que, en efecte, no sabia a qui recórrer, abstret en el seu desig impossible de portar un entrenador alemany i acceptant la pressió de les mateixes forces laportistes per desdir-se de la seva apreciació prèvia sobre Xavi en el sentit que encara estava verd per a seure a la banqueta del Camp Nou.
Dos anys i setze fitxatges més tard -disset si ja es compta Vitor Roque- potser aquests temors de Laporta s’hagin materialitzat quan a Xavi se li ha exigit guanyar partits i campionats amb una línia de joc i de resultats amb personalitat pròpia i sense el resultadisme de l’any passat (1-0 i 0-1) amb quatre centrecampistes i una pressió alta que ja ha passat a la història. Si es confirma la regressió i la feble reacció de Xavi, que no augura res de bo, a més d’enfosquir la gestió de Laporta també deixaria col·lateralment en fora de joc Víctor Font, ja que amb el seu fitxatge Laporta va pensar que neutralitzaria qualsevol mena d’oposició per part del candidat que li va disputar la presidència a les eleccions.
Aquesta mateixa setmana, Víctor Font ha posat de nota un ‘7’ a Xavi i, en unes declaracions certament una mica estranyes, ha deixat la porta oberta a no presentar-se de nou com a cap de files i col·laborar en un altre projecte com a vicepresident si es donen les condicions. Una reacció ràpida per desfer-se d’aquesta obsessió seva per associar el seu futur i el del Barça al de Xavi, tenint en compte el mal moment de l’equip i la baixa popularitat del seu entrenador. Ara, seria Víctor Font el que s’estaria allunyant de Xavi.
Font també ha interpretat el canvi de decorat d’aquesta setmana, ja que la cascada de crítiques a l’entrenador després de la caiguda sonada davant el Girona i el seu empitjorament després dels fets d’Anvers -inexplicables per part de tots: president, Deco, Xavi i la comunicació interna del club, sobretot per maldestres i compulsius- no guarda proporció amb la tebior i la complaença administrada per part de l’opinió periodística i digital els dos anys que fa Xavi a la banqueta. Aquesta salvaguarda i protecció mediàtica completa, a tots i cadascun dels estaments del club, va ser el que al final va acabar convencent Laporta per triar Xavi, indiscutiblement el candidat de Víctor Font, a l’hora de tallar el cap a Koeman, a qui el temps i el mateix Xavi li han donat la raó quan esgrimia les limitacions de l’equip de la temporada 2021-2022, amb el no menys famós “és el que hi ha”.
Xavi va admetre que aquell equip heretat per ell mateix “no era competitiu” per justificar no haver guanyat res aquell curs, malgrat els quatre fitxatges servits per Laporta al mercat d’hivern. Koeman havia perdut Messi i Griezmann a l’agost, baixes suplides per Luuk de Jong, a més de les baixes per lesió de llarg abast d’Ansu Fati, Pedri i Ousmane Dembélé, fent servir jugadors de la casa com a única alternativa. Després van arribar set fitxatges d’una tacada per competir a la Lliga i l’estiu passat la cirereta de cinc reforços més, aparentment inqüestionables.
Xavi ha tingut tot el que, en principi, ha volgut i necessitat, si bé ha transcendit que jugadors com Erling Haaland, Martín Zubimendi, Bernardo Silva i altres que van sonar com a possibles reforços de la seva llista mai no han estat a prop de debò incomprensiblement, malgrat els 1.000 milions nets de les palanques ingressats en poc més d’un any. Per a Víctor Font “econòmicament estem pitjor que fa tres anys”, va dir l’estiu, aprovant en l’àmbit esportiu la gestió de Laporta sobretot perquè Xavi havia agafat les regnes. Avui sembla que està a punt de baixar-se d’aquest tren.
