El Partit Popular insisteix a mostrar la seva veritable cara: la de la ultradreta, senyal que no ha superat la seva herència franquista. És més, es declara defensor de la Constitució, però demostra que no la coneix, que no creu en ella, que no l’entén.
La pròxima investidura d’Alberto Núñez Feijóo així ho ratifica: insisteix a predicar en el desert de la confusió que ha de presidir el Govern d’Espanya per la virtut de la seva majoria parcial de vots, com si el sistema polític espanyol fos presidencialista. No accepta o no arriba a comprendre que és un sistema parlamentari, la característica fonamental del qual és garantir l’estabilitat política mitjançant el diàleg i els acords d’una majoria governant, evitant els sotracs d’una majoria parcial.
Potser aquesta ceguesa mental és la que no li permet veure que el seu lideratge se’n va en orris i que amb ell arrossega el PP: no es pot avançar amb les oïdes tapades, ni actuar d’esquena a la realitat evident. Com la mosca atrapada per un aràcnid, ha anat directe a la xarxa estesa per ERC i Junts, que no van acudir a les seves respectives audiències amb el Rei, forçant al sobirà a nominar-lo i a Alberto Núñez Feijóo a acceptar l’encàrrec de formar govern, encara que tot l’ambient polític sap que es tractarà d’una investidura fallida.
ERC i Junts, amb la mateixa estratègia del silenci emprada per Carles Puigdemont per a aconseguir que el Regne d’Espanya sol·licités a la Unió Europea que el català, el gallec i el basc, siguin reconegudes com a llengües oficials, observen des del racó de l’aranya.
No obstant això, el més sorprenent és que el líder del PP ha deixat a un costat la prudència i ha posat sobre la taula la seva desesperació davant l’evident fracàs que li espera. Sembla resultar-li insuportable inhalar l’aroma del caramel del poder, sense poder gaudir-lo. No sembla possible que pugui superar aquesta frustració, mentre que, entre bambolines, Isabel Díaz Ayuso espera que arribi el seu moment. Aquesta desesperació sembla congelar les seves idees perquè, a mesura que s’acosta la data de la investidura, Núñez Feijóo no té propostes per a presentar al país. En la seva boca abunden els vells eslògans ultradretans dels murs dels anys preconstitucionals.
I tot per no comprendre que Espanya, que des del seu origen és diverses Espanyes, gaudeix de bona salut política perquè posseeix un sistema parlamentari i no un de presidencialista.
