La celebració de la Diada ha estat, un cop més, un termòmetre per a copsar l’estat de les relacions entre els independentistes. Habitualment, un Onze de Setembre era un dia per a calcular la força que el moviment tenia entre la ciutadania, però darrerament també s’ha convertit en la vara de mesurar en quin punt anímic i de proximitat (o no) estan els partits i les entitats sobiranistes.
Aquest any, la Diada ha estat marcada per les negociacions d’ERC i Junts amb el PSOE per les institucions espanyoles. Però més enllà de tenir una estratègia i una visió ara més semblant que en altres èpoques, la rivalitat i enemistat entre ERC i Junts no ha disminuït. Tant és així que, preveient que podria passar com en anteriors ocasions–on militants i simpatitzants d’un partit han xiulat els dirigents de l’altre–, l’organització de la manifestació de la Diada i els mateixos partits van decidir posar-se ben lluny els uns dels altres per no xiular-se ni insultar-se davant les càmeres. Així, la militància de Junts va ser convocada a la plaça Letamendi, i la d’ERC al carrer Hostafrancs. Dos quilòmetres i mig de separació per evitar xocs difícils d’explicar davant d’una opinió pública a qui diuen que ara es porten bé i tenen estratègies compartides.
