Només uns pocs mitjans, aquells que encara conserven un cert grau de dignitat i sentit de l’ètica professional, van dedicar esforços informatius i redaccionals a detectar, investigar i donar detalls de l’atropellament de la junta de Joan Laporta als pocs socis que persisteixen en pujar a Montjuïc i animar l’equip, encara que sigui, com diumenge a la tarda, en circumstàncies climàtiques tan adverses. Les cròniques expliquen que, per començar, els socis abonats, o millor dit: propietaris d’un passi de temporada com prefereix referir-se la junta a aquesta nova condició de seguidor fidel i tossut malgrat les traves que els ha imposat, una darrere l’altra, Laporta i la seva obsessió per castigar-los, van haver d’avisar el club 72 hores abans de la seva intenció d’anar al partit per no perdre el dret d’ús d’una localitat que, per cert, han pagat per endavant.
Els responsables directius i executius d’aquest veritable acte de ‘bullying’ contra els socis més lleials es van negar a informar els mitjans de la dada clau sobre quants van confirmar la intenció d’acudir a l’Estadi Olímpic en proporció als 16.684 que, finalment, van decidir per adquirir el passi de temporada. Haurien de ser pocs els absents tractant-se de barcelonistes que, per la seva actitud i la seva demostrada i ferma decisió de no deixar sol l’equip en aquest exili, van optar per pagar un abonament tan complicat i antinatural, deu mil d’ells fins i tot quan costava el doble abans que Laporta reconsiderar els preus i accedís a concedir una rebaixa.
Aquella primera tarifa, inassolible i injusta, ja va ser un avís seriós de les ombrívoles intencions de Laporta d’aclarir la grada en benefici de la venda d’entrades més cares i rendibles a turistes i visitants.
Amb motiu de la primera ocasió per l’estrena de l’ús de l’abonament, la segona incidència diabòlica la van patir els socis en el procés d’assignació de la localitat, que no és fixa, en espais de l’estadi amb mala visibilitat, massa alta o massa baixa, que tant hi fa perquè la pista d’atletisme separa tant el camp de les grades que la visió del joc resulta especialment poc atractiva.
La premsa explica que un nombre indeterminat de socis, descontents amb aquesta dinàmica i el resultat final d’haver estat emplaçats als pitjors seients, van decidir ressituar-se pel seu compte en els buits visibles de les grades més elevades sense que els mateixos empleats del club s’atrevissin a discutir-los o negar-los el pas a la vista del seu malestar i cabreig.
Quants socis van trobar-se incòmodes o descontents amb els criteris d’assignació de localitat? Es desconeix, encara que sí que va ser més visible i sonora la protesta d’un grup de socis als quals no se’ls va informar dins el termini i en la forma escaient de la seva posició i van haver d’esperar fins a tres hores a l’OAB provisional perquè es resolgués una fallada informàtica -una altra més- i algú fos capaç d’emetre tiquets en condicions. Els afectats no van poder ocupar el seient fins al minut 30 de partit gràcies a un altre nyap d’un departament com el de Ticketing que acumula queixes, negligència, errors i sospites que bona part d’aquest descontrol aparent, principalment amb seqüeles regularment perjudicials per als socis, amaguen favoritismes en benefici de les agències oficials, les que són ‘amigues’ del president i de directius; aquelles que plantegen comandes i demandes d’entrades en grup i de qualitat amb les quals s’obtenen enormes beneficis en la intermediació i no tant a favor de la caixa blaugrana. No cal ser un geni per intuir on és el veritable negoci d’aquest tipus d’operacions.
L’altra premsa, majoritàriament laportista, s’ha referit a aquests mateixos fets, gravíssims en contra del respecte i del servei als que tenen tot el dret els socis del FC Barcelona, com a incidències lleus i anecdòtiques, destacant la millora en l’assistència al Lluís Companys que va ser de 39.603 aficionats sobre un aforament total de 49.472, això sí superant els 35.224 del Gamper contra el Tottenham.
Les xifres, es mirin com es mirin, continuen sent fluixes i decebedores si es comparen per exemple amb l’entrada del Gamper, sense abonats, de l’últim celebrat abans de la pandèmia, el 4 d’agost del 2019, amb una assistència de 98.812 espectadors. En una Barcelona massivament envaïda pels turistes com fa quatre anys la punxada és espectacular i indiscutible. El mateix passa amb el primer partit de Lliga, davant del Cadis, encara en plena temporada turística alta i es calcula pel cap baix que amb un paquet de venda lliure al públic disponible de 40.000 localitats.
Montjuïc continua sent una alternativa molt poc atraient per a qualsevol mena d’aficionat i ho serà cada vegada més si la directiva de Laporta manté aquesta oberta i hostil actitud cap als socis abonats que s’obstinen a continuar sent del Barça malgrat tots els obstacles. Finalment, com ja es veia venir, la directiva no es va atrevir a retallar, com havia anunciat, l’aforament de la Grada d’Animació. No, encara.
