Als socis i aficionats del FC Barcelona no els pot sorprendre del tot que Alexandre Dreyfus, principal responsable de Socios.com, hagi tuitat fa tot just unes poques hores que la seva plataforma especialitzada en l’intercanvi d’experiències Fan Token no ha protagonitzat cap impagament d’acord amb les condicions pactades fa un any, quan es va tancar l’acord de la compra, per la seva banda, del 24,5% del negoci digital relacionat amb Barça Studios. “No és perquè s’hagi publicat a la premsa, que això és cert 🙂 Sense ofendre. No hi ha hagut cap falta de pagament i tant Orpheus Media com nosaltres estem al corrent de pagament. Gràcies. JAJAJA. Som socis de 80 equips de futbol a tot el món, inclosos City, Arsenal, PSG, Juve, Inter, etc.”, ha aclarit Dreyfus.
A què ha estat jugant, doncs, Laporta, en intentar a la desesperada cobrir els 60 milions que reclama LaLiga corresponents al primer venciment del pagament dels 180 milions pendents? Sens dubte a augmentar un estat de desconcert amb una altra d’aquelles farses tan pròpies i habituals d’un mandat que, precisament aquesta setmana, està vivint un dels seus episodis més surrealistes i desconcertants sense que aquest divendres a primera hora, a 48 hores de l’inici de LaLiga, el Barça hagi pogut inscriure bona part de la seva plantilla, ni els que porten retard des de la tardor, l’hivern i la primavera passada ni tampoc els acabats de fitxar aquest estiu.
Al llarg del dijous es va donar per feta la repalanca de Barça Studios en forma de revenda del 16%, fins ara a les mans d’Orpheus Media i de Socios.com, a través de l’entrada accionarial de Libero Football Finance, el famós fons de risc alemany del qual se’n parla fa setmanes, a canvi de 60 milions frescos, comptants i sonants, assumint que la salvació in extremis de l’estrena de la temporada implica una devaluació d’aproximadament el 10% del valor imputat inicialment al negoci digital atribuït a Barça Studios.
Se suposa, segons han reiterat tots els mitjans laportistes, que al llarg del dia d’avui, o a tot estirar abans de diumenge a l’hora del debut de l’equip de Xavi Hernández a Getafe, les inscripcions s’hauran formalitzat amb algun recurs i fins i tot es podrà anunciar algun d’aquests fitxatges prescrits per aquest batibull de poder i interessos enfrontats que avui formen Laporta, Deco, Mateu Alemany i Xavi, entre els quals no es pot descartar, fins i tot, el retorn de Neymar.
El missatge de Socios.com no és diferent del que va enviar fa unes setmanes JaumeRoures, cap de Mediapro, que també va sortir al pas de les informacions sobre aquest forat de 60 milions detectat a l’hora de tancar l’exercici 2022-23, i de l’alarma provocada a LaLiga fins al punt de causar el bloqueig de la inscripció de bona part de la plantilla de Xavi. En nom d’Orpheus Media, Jaume Roures també va negar haver desatès el calendari de pagaments previst i acordat fa un any.
És clar, al marge de si ara es revèn parcialment aquesta palanca, que si els compradors s’enroquen, sense despentinar-se, en aquesta postura, vol dir que algú menteix descaradament en aquesta altra pel·lícula de terror produïda i protagonitzada per la inesgotable factoria de Joan Laporta. Algú des del Barça li va assegurar i va confirmar a LaLiga que a primers d’agost tant Orpheus Media com Socios.com haurien saldat el segon pagament per aquest tresor pel qual ara sospira Libero Football Finance, segons altres fonts força imaginatives en una mena de duel al sol amb una altra financera mexicana, MountainNazca.
Aquest escenari suggereix, d’una banda, que si no existeix realment aquest impagament (de 60 milions) al qual està previst fer front el mes de desembre vinent, Laporta ha enganyat LaLiga donant per comptabilitzat un ingrés imaginari que ha fet saltar pels aires el pla de tresoreria pactat amb JavierTebas. De l’altra, ni Orpheus Media ni Socios.com han manifestat fins al moment d’aquesta revenda salvadora imminent la intenció de desprendre’s de part de les accions ni d’haver posat a la venda aquest 16% de què parla la premsa laportista com a solució temporal i d’urgència per recompondre el marge salarial inicialment aprovat per LaLiga. El pla que havia de permetre des de fa setmanes la inscripció reglamentària dels casos demorats i, fins i tot, d’algun reforç, podent millorar aquests recursos en funció del benefici de les vendes de futbolistes posats al mercat com Nico, Kessié i recentment Dembélé.
Per cert: en la mateixa mesura que Laporta necessita com l’oxigen per respirar tancar aquesta venda amb el PSG, contradictòriament des del Barça s’està endarrerint la tramitació documental de la seva sortida i el club francès amenaça de tornar-lo al Barça i esperar que quedi lliure d’aquí a un any. Seria un problema gruixut, afegit, a les estretors d’aquest cap de setmana angoixant ara que Laporta comptava amb almenys 25 milions i l’alliberament d’un salari que millorava substancialment el seu fairplay. També aquest serrell s’ha de resoldre en les pròximes hores en un sentit o en un altre.
Tornant a l’eix central de la tragèdia al voltant de Barça Studios, pot ser que aquesta revenda de les accions de Barça Studios hagi estat, doncs, un altre d’aquells contes de l’aparell de la propaganda laportista? Tot apunta a aquest supòsit, a la possibilitat que, en realitat, president i executius estiguin treballant en una mena de préstec pont fins a la certificació, per Nadal, d’aquesta venda de Barça Studios que per ara té només aparença d’operació fantasma.
“No comment” ha estat la resposta des de l’entorn de la junta i de les fonts oficioses de comunicació a aquest nou tripijoc financer, ridícul i impropi d’una entitat com el Barça, si no fos perquè el relat de la premsa col·laboracionista participa d’aquesta carrera desesperada de la inscripció com si fos una gesta o una divertida i refrescant atracció de PortAventura.
D’aquesta cerimònia de la confusió el poc que se n’ha tret en clar és que, finalment, Laporta no té cap altra sortida que organitzar una multisolució a base dels ingressos per traspassos, l’ajuda d’un fons d’inversió en qualsevol de les seves modalitats i la priorització inevitable de les inscripcions en funció de les necessitats de Xavi i de les obligacions contractuals contretes com en el cas d’IlkayGundogan, amb una clàusula de llibertat en cas d’arribar a la primera jornada de LaLiga sense haver-se validat el contracte.
Pels altres, fins al 31 d’agost hi ha temps per formalitzar i tancar els casos pendents, un període que per força Laporta haurà d’aprofitar i esgotar, això sí, havent provocat una altra imatge de vergonya per al club i de desídia, incompetència i negligència d’una directiva que fa tres estius que recorre a jocs malabars d’última hora per culpa del seu propi desordre i incapacitat interna. L’agost del 2021, Laporta va haver de modificar el contracte de Gerard Piqué a 24 hores del debut de Memphis Depay, Eric García, Kun Agüero i Luuk de Jong, i l’any passat, a més de l’operació esperpèntica de Barça Studios -sobre la botzina- i d’estirar el contracte de Samuel Umtiti, va caldre dipositar finalment un aval personal d’11 milions d’euros entre Joan Laporta, el tresorer Ferran Olivé i el mateix Mateu Alemany perquè pogués jugar Jules Koundé després de dues jornades sense poder ser alineat.
Les filigranes, les presses i el fet de transitar pel filferro es mouen cada cop més perillosament a prop d’una catàstrofe. De fet, havent disposat d’un any per eludir una situació recurrent i d’enorme risc, ja és, en si mateixa, una catàstrofe i una demostració vergonyosa d’ineptitud per part dels qui, no fa ni dues setmanes, feien turisme a costa del club en una gira impagable pels Estats Units.
Què hi feia Laporta al ranxo de JR, a Texas, mentre deixava empitjorar les coses fins a la màxima degradació de les seves responsabilitats? Doncs això, divertir-se.
