La campanya d’unes eleccions generals acostuma a tenir, a Catalunya, un accent especial. Els partits d’àmbit estatal solen deixar un marge de maniobra als seus equips catalans perquè marquin un missatge propi, no contrari all del partit mare, però amb particularitats. També els acostumen a permetre entrar en debats que fora de Catalunya no tenen rellevància, però que aquí poden generar atenció. Aquest cop, però, la candidata del PSC, Meritxell Batet, té una autonomia més aviat modesta. Per imposició o perquè ho vol, la socialista té un missatge calcat al del PSOE.
I tant és així que de vegades hi ha frases literalment iguals en els discursos del dia de Batet i de Pedro Sánchez. Fins i tot, quan li van preguntar què notarà materialment un català si els socialistes segueixen manant, va respondre amb propostes que afecten tots els espanyols i no va saber posar exemples de res que específicament beneficiï un català. Queda lluny l’època en què el PSC era un partit tan autònom que tenia una campanya, un lema i un candidat amb tant de pes i tanta personalitat pròpia que podien arribar a semblar partits que es presentaven per separat a les generals. Eren altres temps. Després van arribar Iceta i Illa, i tot va canviar.
