Entrevistes en el fang

Ho resumia bé Iñaki Gabilondo en el seu dia i ho recordava fa poc Àngels Barceló: “No pot ser més important l’entrevistador que l’entrevistat”. Les entrevistes de Pablo Motos i Ana Rosa Quintana al president Pedro Sánchez buscaven això, elevar la figura de l’entrevistador per damunt de l’entrevistat, una mala praxi que hauria d’incorporar-se al temari de periodisme com a exemple del que en cap cas s’ha de fer. Els ha faltat només sortir com els indis americans amb pintures de guerra. Ambdós, des del minut u, han buscat el cos a cos, confonent l’entrevista amb el cara a cara i el seu paper d’entrevistadors amb el d’adversari. La temptació era la de respondre a la primera pregunta com va fer l’actor Robert de Niro en una entrevista fa anys: “M’agraden les entrevistes curtes, et sembla que acabem ja?”. Lluny d’això, Sánchez, que sabia on es ficava, demanava més fang.

El súmmum és que, a part de no fer bé la teva feina, et surti el tret per la culata, com és el cas. La idea de Motos i la de Quintana era la d’exhibir superioritat i deixar en ridícul l’entrevistat, noquejant-lo en viu i en directa. Ells tenien les preguntes, elaborades amb temps i recursos pels seus equips, Sánchez només podia intuir-les i partint d’això construir les respostes més adequades. I els va sortir el tret per la culata. Si bé és cert que Sánchez ha millorat l’oratòria a base d’hòsties els darrers cinc anys, no ho és menys que els entrevistadors, Motos i Quintana, ficats en el paper de rivals, no han estat brillants. O no van tenir el seu millor dia o no en saben més, a criteri. El cert és que s’han passat pel cap baix cinc anys entrenant picant contra un sac amb la cara de Sánchez dibuixada, però quan ha arribat l’hora de la veritat, quan el tenien davant, han descobert que quan hi ha algú a l’altre cantó que es defensa, que para els cops, que els torna, que driblar, és més difícil guanyar el combat.

Sense fang ni ring, en una entrevista normal, d’aquelles d’abans, responent preguntes normals, sense divos, Sánchez no estaria ni de bon tros tan còmode. M’hi jugo un pèsol. L’han entrenat per tornar els cops, un darrere l’altre. Però respondre preguntes… ai això és, desenganyem-nos, una cosa molt més complicada.

(Visited 618 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari