Laporta es posa en ridícul no podent fitxar Messi per només 25 milions

Era el cost del seu salari, després que Leo renunciés a la prima de fitxatge i ofertes insuperables de Miami i Aràbia, confirmant-se que el president només ha estat jugant als fitxatges

Joan Laporta

A qualsevol altre club menys al Barça, que segueix atrapat en la seva crítica situació econòmica, a primers de juny els deures per al curs següent han d’estar avançats en un 80 %. El que es ve a sobre a les oficines i al vestidor blaugrana serà un altre càlid, tortuós i amargat estiu per la senzilla raó que Joan Laporta ha estat, és i continuarà sent el principal obstacle per al seu bon funcionament a causa de la seva negligència per a la gestió, la seva inclinació proverbial a improvisar i el fet que es diverteix jugant als fitxatges amb una premsa que, aquests dies més que mai, supera el ridícul fins a un nivell mai assolit.

El dilluns següent a l’última jornada de Lliga, el pare i representant de Leo Messi, Jorge Messi, va haver de trucar a la porta del domicili de Laporta a la Diagonal per preguntar-li per com estaven les coses. Laporta, encara en pijama, va baixar a obrir-lo a peu de carrer encara taciturn, somnolent, confús i desorientat. O almenys això semblava i aquesta és la imatge pretesament oferta a la premsa. Mitja hora de reunió per comunicar-li a Jorge, segurament de pas a Miami, l’Aràbia Saudita o qualsevol altre destí, que tot continuava igual que el 31 de gener passat, quan el Barça, amb el marge salarial excedit, ni tan sols va poder inscriure el nou contracte d’Iñaki Peña, el porter suplent que només juga quan Ter Stegen té un caprici. Igual que la renovació de Balde i de Marcos Alonso o les ampliacions de contracte de Sergi Roberto, Araujo i Gavi, que continuen esperant que algú des de dins posi una mica d’ordre als comptes.

Contra aquestes circumstàncies negatives i ombrívoles, la premsa, però, ha estat cantant, celebrant i posant música celestial a aquest fitxatge il·lusori de Messi amb el mateix entusiasme i complicitat amb què ha predit i anunciat, eufòrica, l’imminent OK de LaLiga al pla de viabilitat de Laporta, circumstància confirmada ahir i que en teoria havia de facilitar aquesta mateixa setmana l’aterratge de Leo a Barcelona per signar el contracte.

La realitat és una altra de ben diferent. Jorge Messi se’n va anar a dormir amb més promeses que mai, res més, mentre la mateixa premsa, sedada, intoxicada i enganyada des de l’aparell del club i pel mateix Laporta amb alguns dels seus sequaços del nucli dur, va haver d’admetre amb la boca petita que LaLiga contempla un escenari que no té res a veure amb aquest conte. El pla de viabilitat que té LaLiga sobre la taula calcula que, en el millor dels casos, el Barça de Laporta només podrà utilitzar un percentatge del rèdit (40%) que li puguin reportar les vendes netes de jugadors.

Aquesta és la previsió més optimista, extreta asèpticament dels comptes que el Barça de Laporta és capaç de presentar davant de l’organisme de control econòmic, sempre que es doni el compliment d’una sèrie de paràmetres quant a austeritat en les despeses i millora dels ingressos, que en bona part s’han de produir a còpia de traspassos com els d’Ansu Fati o de Raphinha, dos futbolistes que ja saben com les gasta mediàticament Laporta quan es tracta de fer negocis. Ansu Fati ha estat relegat a una suplència implacable des de fa setmanes per ordre de Laporta de la mateixa manera que, al contrari, Raphinha ha seguit sent titular per sobre de Dembélé, precisament per poder rellançar el seu valor i interès al mercat europeu de cara a col·locar-lo abans del 30 de juny, si és possible.

L’estratègia potser no ha estat la millor. Només calia veure la cara de disgust i esbalaïment de Xavi després del gol d’Ansu Fati a l’últim partit, el tercer consecutiu en dos partits, consolidant-se com el segon millor artiller de l’equip per darrere de Lewandowski i acumulant, així, raons per continuar creient en ell i en les seves possibilitats de triomfar en gran com a jugador blaugrana.

En el cas de Raphinha, un futbolista que segueix controlat per Deco, la forta amortització pendent del fitxatge converteix la seva venda en un benefici molt curt per al club, cosa que fa suposar que si es promou serà perquè les comissions són veritablement atractives.

Els entesos consideren que la maniobra de Jorge Messi, arrossegant el periodisme fins a la porta de la casa de Laporta, ha estat intel·ligent i oportuna, sobretot per aquest missatge inequívoc en el sentit que Messi “vol tornar” i “li encantaria tornar”, rematat amb una afirmació optimista a la pregunta sobre si creia possible el fitxatge. “Sí”, va respondre alt i clar a la torba de micròfons que el perseguia.

A Laporta no li ha vingut tampoc malament que, en aparença, hagi fet tot el possible per recuperar Messi. És una interpretació que fa un sector de l’entorn. Altres pensen que Laporta, que ho tenia fàcil per sortir a tancar l’acord i demostrar el seu veritable interès en l’operació, el que va fer va ser, com sempre, amagar-se a esperar un miracle. Laporta no ha fet absolutament res per reforçar, arreglar i adequar els comptes del seu club per afrontar amb serietat el retorn de Messi, a qui ja va fer fora fa dos anys. I ara tramava el mateix, primer provocar el clima mediàtic favorable i després posar-li a Leo tota la pressió com va fer per mitjà de Xavi i de Jordi Cruyff amb les seves declaracions del cap de setmana passat: “Ara tot depèn de Messi”.

No era veritat, és clar. Messi no pot invertir els pèssims comptes de Laporta ni estar pendent que, amb aquesta frivolitat que el caracteritza, el president es decideixi a buscar solucions de veritat al seu descontrol econòmic i financer a temps d’inscriure’l abans que arrenqui la temporada que ve. El que queda és que, com sempre, Laporta ha organitzat un altre embús de pes per tapar el cas Negreira o el balanç d’una temporada que ha confirmat els límits de Xavi i del mateix equip per tornar a competir a Europa.

Messi no pot continuar esperant, com pretén Laporta, sense cap oferta del club ni garanties que li pugui fer una proposta seriosa. Amb la seva visita i la seva bona actitud, oberta a la tornada i a vestir de blaugrana, Jorge Messi va deixar Laporta nu davant l’autèntica realitat, la de la seva demostrada incapacitat per fitxar Messi per un salari ridícul de 25 milions, renunciant Leo a la prima de fitxatge i a ofertes com les d’Aràbia o Miami. És del tot ridícul que Laporta, després d’ingressar aquesta temporada 640 milions nets de benefici en palanques, no hagi pogut disposar de 25 milions, només el seu salari, per fitxar Messi. Fitxar Messi era, després de tot, una altra gran comèdia del president. És el que sembla excepte un miracle que pogués obrar bé Laporta o Eduard Romeu. Sembla un acudit.

(Visited 1.309 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari