Les irregularitats detectades en les eleccions generals celebrades a Andorra el 2 d’abril passat han arribat a dos organismes dependents del Consell d’Europa, amb seu a Estrasburg: el Grup d’Estats contra la Corrupció (GRECO) i la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància (ECRI).
L’advocat andorrà Emili Campos, que es considera víctima directa d’aquestes irregularitats, ha presentat sengles denúncies davant d’aquestes institucions europees, en les quals recrimina durament l’actuació del batlle Xavier Colom. Aquest batlle, que és, a la vegada, vicepresident de la Junta Electoral, ha estat qui ha desestimat i arxivat les accions judicials endegades per Emili Campos, en les quals demanava l’anul·lació de les eleccions.
Capses de cartó i cinta adhesiva
Emili Campos va quedar escandalitzat quan va veure les imatges que es van difondre per les xarxes socials el dia 2 d’abril passat, en les quals es veien com els policies traslladaven els vots dipositats a la Batllia fins als col·legis electorals en capses de cartó reciclades i tancades, de manera precària, amb cinta adhesiva. Emili Campos, que havia exercit el vot judicial el 29 de març, va considerar que aquestes imatges eren una burla a la democràcia i va decidir passar a l’acció per aclarir els fets.
Recordem que en les eleccions del dia 2-A van exercir el seu dret a vot 20.050 electors, dels quals 9.010, gairebé la meitat, ho van fer anticipadament a la Batllia, emprant el sistema del vot judicial. Oficialment, els comicis els va guanyar el partit Demòcrates per Andorra (DA), de l’actual cap de Govern, Xavier Espot, per majoria absoluta, tot i el gran malestar social que es viu al Principat.
Demanda per vulneració de drets fonamentals
Els ciutadans –entre els quals Emili Campos- van poder constatar que quan van anar a votar, a la Seu de la Justícia van ser atesos per personal laboral i que no hi havia cap batlle present que vetllés per la licitud del procediment. A més, els vots lliurats eren dipositats en sobres dins de capses de cartó obertes, en comptes d’urnes transparents i precintades.
Aquestes irregularitats constatades van motivar que Emili Campos presentés, el 12 d’abril passat, una demanda a la Batllia per vulneració de drets fonamentals, d’acord amb el procediment urgent i preferent que preveu l’article 41.1 de la Constitució. Entre altres consideracions, l’advocat considerava que en el dipòsit del seu vot a la Seu de la Justícia no es va garantir correctament la cadena custòdia per evitar una possible manipulació.
Proves rebutjades
En un escrit presentat a la Batllia, l’advocat demanava que es practiquessin les següents diligències de prova:
*Que es detalli de manera “molt pormenoritzada” tots els tràmits que es van seguir amb el seu vot, des que el va emetre a la Seu de la Justícia, el 29 de març, fins que va ser dipositat a la mesa electoral corresponent, el dia 2 d’abril
*Que s’aportin les gravacions de vídeo de la Seu de la Justícia durant les 24 hores entre els dies 29 de març i 2 d’abril per conèixer el procés de guàrdia i custòdia del seu vot judicial
*Que s’especifiqui quin batlle era l’encarregat de la guàrdia, custòdia i transport del seu vot fins a l’urna
*Que s’aclareixi si el seu vot, mentre va romandre a la Seu de la Justícia, va ser guardat en una habitació o en una caixa forta i quines persones tenien la clau per poder accedir-hi
*Que s’aportin els enregistraments de vídeo de l’habitació o de l’indret on hi havia la caixa forta on es van guardar els vots judicials
El batlle Xavier Colom va rebutjar aquestes diligències de prova demanades per l’advocat, en considerar que s’havien presentat fora de termini, una decisió que Emili Campos considera absolutament il·legal i així ho ha denunciat davant el GRECO i l’ECRI. També li recrimina que ha actuat de manera molt barroera, forçant i manipulant la legislació andorrana vigent.
El batlle patina
Així, tot i que la Llei de règim electoral i del referèndum diu ben clarament que el lliurament del vot judicial s’ha de fer davant d’un batlle, Xavier Colom fa la seva particular interpretació i afirma que cal entendre que vol dir “sota la cobertura, control i supervisió” d’un batlle, sense necessitat de la seva presència física.
Xavier Colom també fa una peculiar interpretació de la denúncia formulada per Emili Campos, en el sentit que els vots judicials van ser dipositats en capses de cartó, en comptes d’utilitzar urnes transparents i precintades: “Resulta legalment indiferent si aquests vots es dipositen en capses de cartó reaprofitades o urnes d’altres materials menys peribles dissenyats per l’ocasió”, assegura.
També patina el batlle quan afirma que les impugnacions presentades per cinc ciutadans andorrans contra el vot judicial només representen el 0,055% del total i que, en conseqüència, això no afecta el resultat final de les eleccions del 2-A. Si, realment, com manté Emili Campos, es van produir llacunes flagrants en la cadena de custòdia dels vots, això afectaria el conjunt dels 9.010 sufragis que van ser dipositats a la Seu de la Justícia, gairebé el 50% dels vots emesos!
Tres funcionaris tenien accés a la caixa forta
En les diligències obertes arran de la demanda presentada per Emili Campos, el Consell Superior de la Justícia (CSJ) va aportar un document amb el protocol que se segueix en la tramitació del vot judicial. L’advocat no dubta de l’existència d’aquest protocol, però reclama les proves que demostrin que, efectivament, es va seguir. Però, de manera anòmala, el batlle Xavier Colom les hi ha negades.
En la seva resposta, inclosa en el sumari, el CSJ no especifica qui era el batlle encarregat de presidir, controlar i salvaguardar el vot judicial. En canvi, descarrega la responsabilitat en els tres funcionaris que tenien accés a la clau de la caixa forta on es guardaven les paperetes durant la nit i que identifica pel seu nom: Jaume Freixas, Fanny Berrio i Agnès Martí.
Investigat per comprar un pis embargat
El batlle Xavier Colom, en sentència publicada el 14 de maig passat, va decidir arxivar la demanda d’anul·lació de les eleccions formulada per Emili Campos. Però aquest advocat ha decidit no llençar la tovallola. No només ha denunciat aquestes irregularitats al GRECO i l’ECRI a Estrasburg, també ha presentat un recurs d’apel·lació contra la sentència davant el Tribunal Superior de Justícia i continuarà batallant per exigir transparència i netedat en les eleccions.
La denúncia presentada contra Xavier Colom al Consell d’Europa per l’advocat Emili Campos no és l’únic problema que afronta aquest batlle. En efecte, l’any passat el Tribunal Constitucional va ordenar el Tribunal de Corts que obrís una investigació a Xavier Colom, en descobrir-se que havia comprat un pis que havia estat prèviament embargat.
