Entitats socials de tot Catalunya han reclamat “voluntat política real” als candidats a les eleccions de diumenge per aplicar la llei del padró. En un acte conjunt a l’Hospitalet de Llobregat, han denunciat que, tot i ser una obligació per a tots els ajuntaments, 35 municipis catalans continuen posant obstacles de “tot tipus” a persones en situació d’exclusió residencial. Les entitats asseguren que els consistoris “estan utilitzant la burocràcia com a repressió” per impedir que les persones més vulnerables puguin accedir a un dret bàsic com és el d’empadronar-se al municipi on viuen. “Empadronar-se és la porta d’accés a la salut o l’educació i no garantir aquest dret és practicar racisme institucional”, han denunciat.
En roda de premsa a la parròquia de Sant Benet de l’Hospitalet de Llobregat, les entitats han lamentat que els ajuntaments que incompleixen la llei ho fan amb “total impunitat” perquè la majoria de les persones afectades “ni poden ni volen” afrontar un procés judicial que es pot allargar molts mesos. En aquest sentit, han recordat que el padró és un “metadret” que dona accés a drets bàsics com la sanitat, l’educació o l’accés al SOC (Sistema d’Ocupació de Catalunya), el que fa que no es pugui renunciar a ell durant un període de temps llarg.
L’activista jurídica Laia Costa ha recordat que la gran majoria de persones que tenen problemes per empadronar-se són “pobres i nouvingudes” i en situació d’exclusió residencial, el que fa que es pugui parlar de “racisme institucional”. Aquí, ha lamentat que davant les traves que molts ajuntaments els posen, aquestes persones renuncïin a empadronar-se per por a perdre casa seva. “Com no ha de tenir por una persona que viu en un local o una dona que viu amb el seu fill en una habitació d’un pis compartit si l’endemà els pot arribar un expedient administratiu?”, ha afegit.
L’Abdelaziz, de l’Associació per la Convivència i la Cohesió Social d’Arbúcies, ha denunciat que al seu municipi s’incompleix “conscientment i reiteradament” la llei del padró exigint documentació sense cap base legal, el que fa, assegura, que un 5% de la població, unes 300 persones, no estigui empadronada. A tall d’exemple ha explicat que als sol·licitants se’ls demana tenir el mateix cognom que la persona que el vol empadronar, la fiança de l’INCASÒL (Institut Català del Sòl) o la cèdula d’habitabilitat.
Des d’Arrels Lleida, Maria Soler, ha assegurat que les traves que es troben les persones amb domicili “insegur o inadequat”, no només les sense llar, per empadronar-se són diverses. Moltes, ha lamentat, no són empadronades per la gent amb qui conviuen a casa seva per por de perdre els ajuts que reben, i d’altres, al no disposar d’una adreça estable no reben mai les cartes certificades per tancar el procés. “Tot això fa que un procés que s’hauria de fer en dos o tres mesos es pugui allargar un any”, ha afegit.
La inoperància de molts ajuntaments, a més, està fent que cada cop apareguin més persones que s’aprofiten de les necessitats de les més vulnerables per empadronar-les a canvi de diners.Pocs dies abans de les eleccions municipals, Laia Costa ha reclamat que els nous governs municipals que en surtin formin els seus regidors i tècnics per poder aplicar la llei i donar compliment a la promesa comuna de “no deixar ningú enrere”. En aquest sentit, ha recordat que els ajuntaments reben recursos en funció de la seva població i que han de tenir els recursos per certificar qui hi viu.
