«El problema principal d’aquesta ciutat es diu habitatge»

Entrevista a Daniel Vosseler

Professional autònom, gerent d’una pime d’advocacia de proximitat. A partir d’un think tank, que després va ser plataforma ciutadana i ara partit, ha promogut una candidatura a les pròximes eleccions municipals, a Barcelona. La primera d’un “partit de gestió, sense polítics”, segons la definició. Aficionat a l’esport.

Com es pot interpretar una candidatura de gestió?

En els últims dotze anys, aquesta ciutat ha patit moltes tensions ideològiques, fins al punt d’arribar a fracturar-se la societat. Amb postulats molt contradictoris, legítims òbviament, es van depassar determinades línies. Es va entrar en una turbina on tot es va confondre: les polítiques ideològiques de la Generalitat i fins i tot de l’Estat, amb les de proximitat, de l’Ajuntament, que són les més representatives del dia a dia dels ciutadans. L’any 2019 hi va haver a Barcelona més manifestacions que dies. La meva opció era la qualitat de vida, el benestar de les persones. Feia falta crear un punt de trobada, un moviment, una manera de pensar en la qual tots els barcelonins poguessin coincidir. L’única forma d’aconseguir-ho és desconnectant amb la ideologia.

Barcelona Ets Tu és el vostre lema. Qui és aquest tu per vosaltres?

A la campanya, parlarem als autònoms, les pimes, els funcionaris, els jubilats, els emprenedors joves. Tenim un nivell d’emprenedoria que és com el dels EUA, però l’ordenament jurídic ho obstaculitza. Si no som capaços de reformular totes les normes d’un nou hàbitat empresarial, Barcelona no té cap futur. No servirà de res que hi hagi incubadores empresarials, si després no es poden desenvolupar perquè hi ha un infern fiscal. Amb un greuge comparatiu no només amb Madrid, sinó també amb Andorra. Eliminar els impostos de successions i patrimoni és imperatiu. No tenim ni tindrem a veure amb Madrid, perquè no tenim cap infraestructura funcionarial, no hi ha seus corporatives de l’Ibex-35. Però ho hem fet tan malament que 5.000 empreses capdavanteres de la nostra ciutat l’abandonen. Madrid està nedant en l’abundància, entre altres coses perquè hem provocat la migració de societats cap allà. Només els 5.000 consells d’administració que es deixen de fer a Barcelona cada any tenen el mateix impacte a la ciutat que el Mobile World Congress.

La vostra candidatura s’autodefineix com la més crítica contra Ada Colau. En quins paràmetres es fonamenta aquesta oposició frontal? 

Colau ha estat la maquinària més gran de generar ruïna i pobresa a la ciutat de Barcelona. Càritas diu que el 32% dels barcelonins se situen al llindar de la pobresa. Mai, en democràcia, havíem patit aquests nivells de desigualtat. Pràcticament el 30% de la nostra gent gran ha d’anar a Càritas per menjar. Tenim 10.000 persones en indigència extrema, 2.000 dormint al carrer. Existeix una desconnexió empresarial sense precedents. Un nivell d’ocupació alarmant. Hi ha una inseguretat descontrolada: 170.000 actes delictius cada any. Quan dic que soc anti-Colau, vull dir que soc incompatible amb totes les polítiques que ha portat a terme. De l’urbanisme que ella anomena “tàctic”, jo en dic “delirant”. El que està fent Colau és una imposició ideològica. Governa per als seus: els que estan d’acord amb aquest model de ciutat: antiempresarial, que nega l’ampliació de l’aeroport, les coses que ens donen menjar, la mobilitat; que està totalment en contra de tot.

En una economia de lliure mercat, un ajuntament pot influir tant com per modificar la marxa de les coses?

La responsable, cent per cent, del que està passant en aquesta ciutat és Ada Colau. L’altre dia, per motius electoralistes i, sobretot, per aixecar una cortina de fum de les seves imputacions penals (mai un alcalde Barcelona havia estat imputat), va trencar l’agermanament amb Tel-Aiv, amb la comunitat israelita. I ho fa amb rigidesa, rebentant no sé quantes relacions, no només amb Israel sinó amb totes les comunitats jueves de la resta del món (especialment l’americana), que estan assenyalant Barcelona com una ciutat antisemita. Això té relació amb les coses del menjar. Gent que no ve a invertir, a visitar-nos. L’any 2021 se’n van anar 133.000 persones de Barcelona. La gran majoria, joves professionals.

Quina és la vostra proposta estrella?

Conec molt bé els meus veïns i el que vull transmetre’ls és il·lusió. Per a mi és fonamental que el 28 de maig, quan vagi a votar, la gent ho faci il·lusionada no contra alguna cosa, sinó perquè estima un projecte que ens condueixi, primer, al benestar general, i que situï a Barcelona, de nou, a l’eix de les grans capitals, si no la primera de la Unió Europea. El problema principal d’aquesta ciutat es diu habitatge. No hi ha habitatge, i el que hi ha és caríssim. Per això plantegem crear 50.000 nous habitatges en els pròxims deu anys (a un ritme de 4.000 anuals), de les quals 25.000 han de ser socials. Per a això, farem un canvi d’ús dels locals comercials buits de Barcelona per convertir-los en habitatge. Haurem d’augmentar densitats… Donarem resposta a un problema que, si no el resolem, condueix Barcelona al desastre. La nostra mesura estrella en mobilitat és la gratuïtat del bus i el metro per a residents a la ciutat. Crearem tres àrees d’aparcaments a les entrades de la ciutat, per facilitar els desplaçaments des de l’àrea metropolitana. És igual el que costi, però revertirem, les obres de la Via Laietana. No podem tallar la comunicació entre el litoral i el centre. Cal entendre que la nostra candidatura és d’activisme empresarial (autònoms i pimes), la columna vertebral econòmica de generació d’ocupació i qualitat de vida.

Què s’ha de fer a Barcelona amb la contaminació atmosfèrica i el tractament de residus, qüestions que provoquen més d’un maldecap a les grans ciutats?

Som un equip de professionals, entre els quals tenim el professor Del Río, expert en sostenibilitat. Estem lligats a l’Agenda 2030, que ens obliga a tenir el mínim impacte en emissions. Fem una aposta inequívoca per l’economia circular, que està basada en l’educació. Si no som capaços de reformular l’educació mediambiental ho tenim molt complicat. El nostre port és el més gran de creueristes de la UE i segon del món, després de Miami. Per què porten les verdures d’Amsterdam per als subministraments? Començarem a fer activisme empresarial. Tot el que consumeixen que siguin productes de proximitat. I quan estan atracats, que els vaixells parin els motors, es connectin a una xarxa elèctrica, i evitin contaminar. Des de fa ja 15 anys, havíem d’haver liderat el camp de les fotovoltaiques. Ningú hi va pensar, en això. Per aquestes cosas, la societat està totalment desconnectada de la política. El 80% dels barcelonins no vol saber res dels polítics. I un 71% de la gent vol un partit de gestió, com el nostre.

Què s’ha de fer amb el turisme? 

Cuidar-lo, fomentar-lo. Un dels pilars econòmics de la nostra ciutat, actualment deu ser el principal, sens dubte és el turisme. Amb la qual cosa, fins que no siguem capaços de liderar altres sectors, com la farmacologia, haurem de tenir-lo molt en compte. Hem perdut el 50% del nostre teixit industrial. No s’ha cuidat l’activisme empresarial. Tenies la Nissan, i des de l’Ajuntament es llançava el missatge que diu “cotxes no”. Aquí ens permetem el luxe de posar en el consistori persones antisistema que han atacat de manera frontal la mobilitat en aquesta ciutat. O sigui, turisme familiar el més important: turisme cultural, turisme empresarial i, sobretot, turisme d’investigació. Quan estem parlant del nou Clínic, ens referim a crear l’espai de salut més gran de la Unió Europea. També hi ha un gran component de turisme sanitari a la nostra ciutat. El metavers s’imposarà, i em pregunto, el liderarem a Barcelona?

Alguna fórmula per millorar l’articulació entre la ciutat de Barcelona i la seva metròpolis?

Barcelona, capital europea. El que és Nova York per als EUA. No hi ha a la UE cap ciutat amb el potencial que té la nostra. El nostre projecte no ha copiat cap model, però el que estem fent nosaltres es va fer fa gairebé dos segles a Nova York. El 1870, la societat civil va promoure una candidatura, el grup dels 70, que va tornar a posar en marxa els motors de la ciutat, adaptant el sector públic a la vida real. Entre altres coses, creant la gran Nova York. I respecte a la seguretat, competències integrals. Policia metropolitana, perquè el nostre projecte és la gran Barcelona. Que és una cosa que ja existeix, però que cal desenvolupar, incloent-hi la gestió del port i de l’aeroport, que són unes infraestructures vitals.

(Visited 56 times, 1 visits today)

avui destaquem

1 comentari a “«El problema principal d’aquesta ciutat es diu habitatge»”

  1. Us hauria de caure la cara de vergonya de donar veu a un feixista, (mentider, somiatruites i tots els sinònims que es desprenen de l’anterior) com aquest. Cada vegada perdeu més els papers.

    Respon

Feu un comentari